El carnaval espanya

El PP amenaça TV3. Assegura que no és tan plural com TVE, que ha de ser l’hòstia de plural, diversa i objectiva, i per això enviarà un comissari coronel militar encarregat de decidir què i com s’ha de fer i dir la informació segons li interessa al PP. Perquè aleshores, si ells diuen que els convé, ja serà completament plural. Invasió1

Un policia encarregat de la investigació denuncia que el PP cobrava, que Rajoy cobrava, que els polítics del pp i del govern cobraven, tothom cobrava diner negre. No una ni dues vegades, durant mesos i anys. Eren diners públics, de tothom, de l’escola, de la sanitat, dels serveis, dels bombers, de la desocupació, de la investigació, de la universitat. Els del PP els robaven i els posaven en sobres, milions d’euros, després apuntaven en una llibreta a qui li enviaven mil, dos mil, cent mil euros… N’hi ha tots els noms importants del pp dels últims vint anys. Però com si plogués. Una altra part dels diners que robaven, cada dia, cada setmana, els enviaven a comptes a l’estranger. Com si plogués més encara.

El PP intervé els comptes de l’Ajuntament de Madrit! Oh, la la! El PP necessita diners, i necessita pagar favors, i jutges que durant anys han sigut incapaços de decidir, de posar mesures, de frenar l’orgia. Prèviament, el PP ja havia intervingut el País València. I Catalunya. Però el refillet Junckers diu que no és suficient motiu per creure que el PP se salta el dret del ciutadans, la democràcia, malgrat que empresonen arbitràriament un govern, i tanquen un parlament democràtic. O intervinguen ajuntaments, o parlaments. No. Ací, segons Junckers, fa cent anys que ningú no se salta l’estat, ni el dret d’ell de passar-se allò que mos passe pel forat del cul. Invasió2

Arriben els invasors a Catalunya. Entren en palaus, en els comptes que els interessa robar, en les institucions, assalten la democràcia. Són personatges estrets del terror, amb americana, gavardina, bossa al muscle, són el PP, a poc que els grates la pell els traus l’escama: corrupció i dictadura. Invasió3

El govern espanyol ordena atacar les lleis valencianes, les lleis catalanes no li cal atacar-les més, les ha fulminades amb un colp policial, amb l’ajuda del PSC, que són uns monicots que n’hi ha al museu de cera: el pp ha liquidat el govern legal de Catalunya, el Parlament votat democràticament, i amenaça ara amb el patrimoni particular dels catalans: el govern espanyol és un cau de lladres que ha legalitzat el robatori. Rieu-vos de la màfia. Però Junckers diu que no, de cap manera. Invasió4

La permissivitat feixista fa feredat els últims mesos: l’extrema dreta, entre els quals n’hi ha policies i guàrdies civils, organitzen violències i agressions amb el nom d’aquella bandera. No n’hi ha concentració o crida que no acabe amb violència, ferits i destrosses al patrimoni. Insulten, escampen l’odi, fan munt i tumult, escupen, trauen el braç, el puny, canten i criden proclames feixistes en favor de la vergonya humana. Però la justícia espanyola, lamela, el fiscal, els tribunals perduts i la justícia que el vent s’endugué, no hi veuen cap indici, cap ni un, que atempte contra els drets humans, o que incite al desordre, o contra la pau del carrer.

Uns altres jutges, d’un altre vent que s’endugué la vena als ulls de la justícia, es dediquen a restaurar els noms del carrers franquistes a València i a Alacant. Tornen noms de militars i assassins i torturadors. Però Junckers diu que no, que exalçar el nom d’aquells criminals no va en contra del dret dels homes justos. Invasió5

Els jutges espanols persegueixen l’escola: acacen els mestres que fan debats, diàlegs, o gosen escriure a la pissarra paraules com democràcia, llibertat, república catalana, fins i tot si diuen Puigdemont… Per contrarestar l’orgia, el carnaval de l’espanya falangista i pepera (per cert, un fracàs econòmic d’ordre mundial), jo he posat a la meua classe una foto del conseller d’educació, Vicent Marzà. Ves, perquè m’ha donat la gana. Més fort encara: si fes classe en una escola de la República, avui tindria la fotografia del president a la meua aula. I tant que sí!

Per molts anys, valencians!

[ja tenim al sac la primera dotzena de jorns de la república]

Com si no passés res, valencians!

«Tota restricció en la llibertat de conducta de qualsevol dels seus membres […] lleva a l’espècie un grau inestimable de riquesa.» JS Mill

Qualsevol forma d’opressió i esclavitud pot frenar el desenvolupament cultural i econòmic de la societat… Nuccio Ordine

Tercera setmana de República: oh europa!

 

Si l’acció de privació de llibertat és contra homes honestos, l’operatiu que ha decidit l’ordre de tancament és una organització criminal, i cada membre que hi pertany voluntàriament és còmplice i haurà de penar la culpa per fer ús de males arts. No s’entendria una vida normal, un dilluns després del diumenge, anar a la feina i fer com si no passés res; acotar el cap i dinar com ni no passés res, pujar a classe de nou i ensenyar matemàtica com si no passés res. No s’entendria.

Mestres, infermers, administratius, llauradors, funcionaris…

No s’entén que siguem governats per una banda de criminals, cada dia que passa, i vivim com si res. Cal dir-ho alt i clar: denunciem el govern criminal del PP i els seus col·laboradors. Els militants que els donen suport, les institucions a les quals s’aferren, tot i tothom que els fa suport amb aqueixa complicitat. Funcionaris podrits, tribunals podrits, mitjans podrits… Denunciem els partits que donen suport als criminals, els jutges, els fiscals, per complicitat i conxorxa, perquè són responsables que, cada minut que passa, homes i dones siguen en presó.

Transportistes, venedors, comerciants, arquitectes, electricistes, obrers…

La complicitat contra la manca de llibertat, contra els principis bàsics que són a la declaració de drets humans: “ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament”. Aquest viure servil atempta contra la vida normal de cada valencià. I els valencians encara no ens n’adonem. Després acabem la feina i tornem a casa, i potser que preparem el sopar, o ens preparem per acabar el dia, o per anar a dormir, com si no passés res… Ahir, o despús-ahir, o divendres passat, el govern espanyol va decidir atacar el govern valencià, de colp i de nou, un govern valencià que pretenia ajudar els més desvalguts amb dues lleis valencianes. Ací espanya també vol aplicar-nos el 155, amb coordinació amb el PSPV?, ací encara sense empresonar ningú, però no pot ser que no passe res, que vivim com si res la vergonya, que no ens defensem de l’agressió, de la violació de drets que practica el PP.

músics, actors, artistes, escriptors, tramviaires…

Que no podem viure cada dia com si no passés res… Que cal ser més decidits, valencians, i deixar d’esser molls, muts i ximples. Que tenim el pitjor finançament, el pitjor de l’estat, per voluntat del govern espanyol del PP… I una majoria de nosaltres, com si no passés res. Encara.

 

Desobediència!

Els més creatius pensareu què i com cal actuar davant el colp feixista d’espanya contra la democràcia. A Catalunya n’hi ha presos polítics, a València una ruïna. Cal una desobediència cívica i intel·ligent, que obligue espanya a acatar els drets humans. Els drets, sinyors!

Espanya atempta contra la declaració de drets de 1948, contra la carta de l’ONU i contra la democràcia europea. Fa anys que ho fa que no ho pot amagar. Ara és contra el parlament de Catalunya i contra els milions de votants d’un govern elegit democràticament. Ha enviat la policia i els criminals del seu partit a envair i usurpar il·legalment un altre país. Agressions, robatori, discriminació, manca de drets… Ha empresonat mig govern, homes i dones demòcrates de gran solidesa. De conviccions i de paraula. Van dir que farien això, els van votar, van guanyar i mos van portar.

Per a un estat governat per mediocres, tanta convicció fa molt de mal.

Europa no vol actuar, encara, emparant-se en una idea estrambòtica: l’afer és intern. L’estupidesa també, Junckers o Tusc, és interna i individual i vosaltres representa que governeu per damunt la inutilitat dels estats, quan els estats abusen dels seus ciutadans. D’una altra manera, què feu i per a què, inútils! Ja sabem que voleu frenar les reaccions naturals dels pobles, que heu rebut un premi espanyol en canvi de tenir la boca tancada. Prevaricació! Però sabeu que la legislació espanyola permet aquests excessos, que s’aguanta sobre el franquisme i els seus privilegis. No voleu veure que espanya és una poma podrida a Europa? Dimitiu. Europa no mereix ni monicots ni homenics. Pel que fa a la solidesa democràtica, espanya no atendrà a raons d’ètica o justícia. Si són lladres i corruptes què collons els ha de semblar l’ètica o la justícia! Per això necessitem gent amb més coratge i major visió. Europa en té de segur, però no és en aquests polítics que ara la governen.

La desobediència ha de ser intel·ligent. Contra espanya. Sòlida i intensa. Pensem on els farà mal i on podem actuar amb major eficàcia. Mentre s’organitza un Pla de primera, podem fer petites coses de manera individual: a mi ja em va bé no anar al cinema en espanyol. No hi vaig gens. Ni al futbol, tampoc. No compre premsa ni revistes ni res en espanyol. Ni res d’espanyol que atempte contra els valencians. Ni pagar res, si els afavoreix res en espanyol. El pp cobra i paga en negre?, nosaltres també ho farem, a partir d’ara. Fins que reconeguen la democràcia, fins que deixen de robar, fins que reconeguen la legalitat dels valencians. És prou que un edifici a València tinga una estanquera, una de sola, per no entrar a cap botiga de la planta baixa. Que ells decoren, compren i paguen allà on vulguen, nosaltres també ho farem. De loteria, jo que era jugador i venedor, cap ni una. Zero absolut. Que se l’enfiten… Més exemples:

Desobediència fins que no torne la democràcia.

Per què Europa tolera un govern de creminals?

Espanya és el problema. No la República catalana. I els valencians ens n’hauríem d’adonar abans de pidolar la misèria i les almoines d’un finançament just. Perquè de justícia, a espana no n’hi ha, mentre ens governe un partit creminal, que s’ha saltat totes les lleis, i ha delinquit anys i panys, al govern i a l’oposició. Ha delinquit amb el consentiment de l’electoral, de l’esquerra, o de la justícia. I ha acabat conxorxat finalment amb el poder judicial i monàrquic. I ha construït cavernes, aigüeres, canonades contra persones i partits que, simplement, pensaven diferent. I no ha tingut mirament, ni ètic ni de cap mena, per tacar la sanitat, l’escola, el que fos, per implantar un sistema mafiós.

Espana i el PP és un problema d’una gravetat internacional. És un estat incapaç d’assumir el deute (una desmesura) i incapaç d’acomplir els mínims democràtics. Europa, si vol, que pose el cap en terra i faça l’estruç, però els espanols “són” un problema que arrossegarà Europa al declivi, si aquesta no fa caure espanya mateix en un pou. Que diguen missa o bufen núvols: ni econòmica ni políticament, espanya podrà assumir cap responsabilitat sense guiatge internacional. Espanya no fa política ni construeix coneixement, desfà i viola lleis, economia i patrimoni. I corseca la feble democràcia que, deien alguns, volia bastir-se després del franquisme.

Els cants feixistes d’aquests mesos, la deriva política i judicial, l’animadversió a la democràcia mateix i la tolerància a la violència ha obert el meló feixista en el segle XXI a les institucions espanoles i, de rebot, europees. Quan Europa diu no a Catalunya, ja sap què fa?, a qui donarà suport?, a canvi de quin preu? Sens dubte que ho sap, i encara sembla que, a segons qui, encara els convé.

Ningú no amaga com és de criminal el PP i el seu govern (ahir mateix una d’ells ho deia a través de la veu de fiscals). Ni Europa, ni espanya mateix. Però internament (Podem, PSOE, EU), prefereixen el suport a aquest cant feixista en canvi de fer net. I al PP, l’excusa de la República catalana li ha valgut per traure cresta i dissimular el fracàs del seu govern. Fins al punt d’arribar a carregar-se la democràcia, la llibertat d’expressió i els mínims ètics d’una política europea, amb l’esquerra espanola, i a la cara dels líders europeus.

Brussel·les no és idiota, i saben de sobres qui són i com els polítics del pp.

Sense política democràtica, i sense economia, al PP li quedava la guerra bruta contra la democràcia: ordir un conxorxa amb el poder judicial i assegurar-se suports polítics de pocavergonya però suficients per liquidar l’esperança democràtica mínima. No oblidem que el PP, malgrat tot allò que s’ha destapat, també compta amb un suport electoral important, còmode entre cants i proclames falangistes. I si el consentiment internacional no és gratuït, Europa té un altre problema gros… O potser confia que el feixisme franquista no serà tan creminal com el viscut en altres moments de la història?

 

El nou franquisme (PP i PSOE) vol Catalunya

«En un moment tan difícil per a la vida política d’Europa, les màximes desemmascaren la mesquinesa d’un Parlament d’Europeu en el qual la solidaritat és trepitjada cada dia pels interessos particulars d’aquesta o aquella nació. Han calgut milions de morts al Mediterrani per fer entendre que el problema dramàtic dels immigrants que busquen la dignitat humana no és un afer exclusiu  italià […] La política fundada en l’interés exclusiu de l’estat singular no produeix bons resultats. Ni en el pla econòmic ni social. Proliferen vells i nous partits  que, aprofitant-se del sofriment generalitzat, fomenten intolerables formes d’egoisme i de racisme per satisfer ambicions electoralistes momentànies. Si Europa no transita pel camí de la solidaritat, serà difícil imaginar un futur al vell continent.»

Nuccio Ordine, sobre Montesquieu ‘Clàssics per a la vida’ Quaderns Crema

 

El PP, C’s i PSOE ja han anunciat públicament el colp feixista contra el parlament i el govern de Catalunya. Unes hores després que es lliurés un premi a la concòrdia (!) als responsables màxims d’institucions europees. Una prostitució pública i política en tota regla: prevaricació en canvi de regals, viatges i soparots que paguem tothom. Perquè la conxorxa dels premis a Astúries, lligats a una monarquia amb imputacions, condemnes i llibertats regalades, no amaga sinó la creminalitat d’una escena contra la decència. Res de nou, prostituïm comités olímpics, parlaments europeus, tribunals, per excusar polítiques contra les persones, contra els ciutadans. Contra Europa mateix.

Després d’això d’ahir, el govern d’espanya pretén carregar contra la democràcia a l’empara del psoe i d’unes quants governadors d’Europa. Sembla que el president Carles Puigdemont farà aquesta nit un discurs. Esperem que, ara ací, els tractors no facen el viatge per no res, senyor president, prou de suspensions. Declare activa la independència.

Demà mateix uns quants governs d’Europa, més valents i més honestos que aquests inútils que van anar ahir a Astúries, donaran suport a la democràcia i a la llibertat dels pobles.

El nou franquisme (PP i PSoE) vol Catalunya a qualsevol preu. Això és, per damunt la democràcia, el poble o la majoria. Contra la intel·ligència i contra la llibertat. Això és espana, sinyors, que ja ho cantava Vicent Torrent, que no n’hi ha més, que no n’hi ha més joc. La resta són mamonaes. Ara que se’n parla amb tanta facilitat de les zones de confort, ja sabem què costa guanyar la llibertat. Cadascú que s’arrenglere, a Catalunya, a València, al País Basc, a Espana, en favor de democràcia o de franquisme, sense mitges tintes.

 

El PP és al rànquing criminal

En tancar el president d’Òmnium Cultural és com si haguessen tancat el president d’Acció Cultural del País Valencià, que supose que encara és l’escriptor Joan Francesc Mira. O si encara fos viu, és com si haguessen tancat Joan Fuster, que durant uns anys també va exercir de president d’Acció Cultural. Per ganes del corrupte PP no serà. Potser que Joan Fuster haja sigut l’intel·lectual valencià més gran del segle XX, però aquells malparits l’hagueren tancat igualment. De fet, el van insultar, amenaçar, escarnir, fins i tot li van posar dues bombes a casa… Però ni la policia, ni el govern, ni la fiscalia, ni tota la merda de justícia valenciana no va moure un dit per investigar d’on venien les bombes. Era així, en aquell moment, València, impunitat com avui. És així la justícia espanola, i la policia, i aquests que representen el partit més corrupte d’Europa, el PP: una caguerada antidemocràtica. Un vòmit. Per ells, la democràcia és el mal menor que han d’aguantar, si no poden declarar-se franquistes per fer els seus negocis davant la riota d’Europa. Ahir mateix, els pocavergonyes del pp van indultar uns quants funcionaris i polítics. El PP ves si ha robat milers de milions d’euros públics, ha robat les pensions dels espanols, ha robat en la sanitat, en l’educació, en els serveis, ha robat on ha volgut, i ara ja va indultant-se ell mateix, en canvi de dir que, qui se salte la llei, els trobarà a ells…, si arribaran a ser malparits. Ahir, aquests lladregots consentits de la justícia, van afinar amb fiscals i jutges contra dos homes que representen la societat catalana. Espana i la seua justícia és aquell comú vell al qual anaven a parar les cagueroles de la casa, en una metàfora democràtica que respon a l’inútil de Rajoy, quan diu que ningú no pot anar contra la seua llei, si el seu partit té el rànquing europeu de criminalitat. Aqueixa justícia que perdona clavegueres, sobres, pagaments, indults, violacions, és als ulls d’Europa una merda en un plat. Però els ulls d’Europa encara poden aguantar més merda, de fet poden aguantar molta merda, que sembla que demanen que ploga merda i merda contra els catalans. Europa no farà gaire res més, ara mateix, sinó deixar que en passen de més grosses. Els catalans, i els valencians tot seguit, en les haurem de guisar sols, contra un dels estats més podrits del món. Au, doncs, els cigrons a l’olla i foc a la barraca.

L’article 155 a València

L’article 155 de la constitució espanola és exclusivament per activar la suspensió de l’autonomia. Un article no gaire clar, molt vague, que no té al darrere una llei que el desenvolupe amb claredat, que a mans d’un partit corrupte, el PP, i amb l’actiu dels tribunals espanols, els menys imparcials segons el propi Consell d’europa, és un meló perquè els dròpols puguen fer allò que els done la gana. Realment és el que fan des de fa mesos, quan van decidir saltar-se lleis, normes i dictàmens per amagar la corrupció i el lladrocini que ells mateix provoquen. I ho fan amb violència extrema que després voldrien amagar al món, i amb un esperit antidemocràtic.

Els valencians fa molts anys que patim el 155 de manera encoberta, però tan efectiva com catastròfica. L’economia valenciana és a mans de les decisions de madrit. Fins i tot avui que n’hi ha un govern progressista al País Valencià; però els permanents governs del pp que el van precedir (amb campanyes corruptes i centenars d’imputats) ja decidien d’acord les màfies polítiques del pp espanol i les empreses gànster, no en favor dels valencians mateix.

Pel que fa a al seguretat, el 9 d’Octubre es va veure clar com la policia espanola no defensava els valencians que es manifestaven pacíficament, de matí o de vesprada, perquè els cossos de seguretat a València depenen completament de madrit. Això és, la seguretat dels ciutadans valencians no depén de València. La nostra autoritat en aquest camp és zero, d’incompetència absoluta. Com un 155 aplicat permanentment.

Pel que fa al camp, les decisions polítiques del ministeri d’agricultura no han tingut mai en compte el minifundisme valencià, ni la problemàtica particular dels llauradors valencians, al contrari, les decisions espanoles i europees pel que fa a l’agricultura s’han pres a la contra, de València i el camp valencià. Pel que fa a l’educació, els canvis evidents de la conselleria a València, per exemple una política de major llibertat en l’ensenyament de llengües, és frenada pels tribunals espanols sense vergonya i sense pudor en la parcialitat de les seues decisions. La persecució judicial contra el conseller Marzà i l’escola dels valencians és contínua i sense precedents.

Pel que fa a l’economia, novament els valencians vam patir un 155 encobert: som l’única autonomia que vam perdre, a consciència i traïdoria, tots els bancs i caixes propis, que es van liquidar a euro en favor d’altres caixes o bancs no valencians. I encara pel que fa als mitjans públics, després que ens van prohibir de veure cap mitjà que no fóra en espanol, els corruptes del PP van tancar la televisió i la ràdio valenciana. Si tot plegat no és una aplicació directa del 155, s’hi assembla. Sobretot pel que fa al marge de llibertat de decidir una política pròpia, econòmica, sanitària, cultural, educativa, empresarial, cívica, etc.

Aquesta aplicació soterrada del 155 a València, no treu la responsabilitat pròpia dels  polítics valencians, per la torpesa i la incapacitat en molts d’aquests camps. El cap cot, o el seguiment corruptiu no ens eximeix. Però el resultat el podem resumir amb paraules del conseller d’hisenda valencià: espana és un mal negoci. Un mal negoci per tothom, especialment per als valencians.

 

Ahir contra Barcelona, hui contra València

Ahir vam seguir la manifestació a Barcelona a través de les xarxes. Allò que en principi havia de ser una crida unionista en favor d’Espanya, convocada per diverses organitzacions, partits i moviments ultres, es convertí en un exemple múltiple d’antidemocràcia, més senzillament, de feixisme pur. El pp ha donat carta blanca a l’agressió i ha ordit una crida a bous que considera legal. El resultat és que han autoritzat que el feixisme senyorege amb impunitat. Sense que els preocupe la salutació nazi, l’odi, l’insult, la premsa mundial, Europa mateix, ni els tribunals (els internacionals!).

Contra l’alegria, el pacifisme i la joia del poble català (deu anys de lliçons de com viure i aconseguir uns ideals), espana envià milers de manifestants que no van amagar a quina cosa venien. Si hom pensava convidar els catalans a repensar què volen fer del seu destí amb violència, colps, amenaces i insults, ho va encertar de ple. Això d’ahir a Barcelona era d’una profunda vergonya. I no sembla que la intel·ligència espanola tinga més alternatives. La calculada repressió policial l’1 d’octubre es convertí el 8 en una solta indiscriminada d’elements antidemocràtics: les salutacions i els clams franquistes no eren gratuïts. PSC, PP, C’s —el ventall polític parlamentari que va autoritzar ahir una invasió feixista tolerada, aüixada pels mitjans i la falange, i per polítics que hom podia considerar sensats o, simplement, demòcrates, és un error polític d’una gravetat extrema, imperdonable. És la intel·ligència zero d’un partit corrupte, que ja hauria de ser il·legal, que compta amb el suport i l’ànim de més partits que han perdut el nord.

Hui a València hem viscut el segon capítol de la jugada. Cada 9 d’octubre —festa al País Valencià— n’hi ha dues manifestacions festives i pacífiques. L’una, cerimonial, protocolària, és una processó cívica en record de Jaume I, el passeig de la bandera de la ciutat, l’oblit del Penó (els blavers ho frueixen molt)… L’altra, a la vesprada, aplega la reivindicació dels valencians: la llengua, l’escola, els mitjans propis, anys enrere l’estatut, la llibertat, el finançament (els valencians ho tenim tot per reclamar). L’una i l’altra manifestació avui han sigut atacades, insults, amenaces de mort, crits d’odi, i una manca de respecte i de dignitat extremes. En aquesta segona manifestació pacífica, una concentració il·legal d’espanyolistes violents i agressius ha agredit la gent amb impunitat. La llibertat que els feixistes tenien per agredir, contrastava amb la sorpresa dels manifestants pacífics que donaven suport a la Comissió 9 d’Octubre, encarregada d’organitzar la manifestació amb el lema “Sí al valencià”. Ni aquest ‘sí’ a la llengua, no poden consentir els que s’autoanomenen defensors a ultrança d’espana. La situació ha sigut tan greu, que les famílies convocades per Escola Valenciana han hagut d’anar-se’n, en perillar la integritat dels fills, i els que han considerat que el dret de manifestació no els el podien robar tres centenars d’agressors, han patit l’assetjament, la violència, els colps, les potades, les escopinades durant tot el trajecte, que ha hagut de canviar-se perquè un altre grup de feixistes havia ocupat violentament els jardins on havia d’acabar aquest cant en favor de la llengua. Això és, la policia espanola ha permés que els agressors perseguiren, insultaren i agrediren durant tot el trajecte, manifestants i periodistes.

La connivència entre feixistes i policia era evident:

—somos los buenos (adreçant-se a la policia), dejadnos que los repasemos, dejadnos que les peguemos, somos los buenos!

—No os paseis, va, os hemos dejado perseguirlos hasta aquí, retroceder un poco, va! (deia el policia rient).

En aqueix moment, els feixistes ja havien carregat contra nostre a l’avinguda l’Oest, a la plaça Sant Agustí, a Barques, a Colom, a més carrers on les agressions contra manifestants que tornaven o havien sigut separats a consciència han sigut permeses. L’extrema dreta ha sigut autoritzada a actuar contra els valencians durant el 9 d’octubre. Amb impunitat. Sentir-se espanol, vestir-se amb la bandera, els permet qualsevol reacció o gest…, tribunals, policia, polítics en principi “demòcrates” que els donen suport, autoritzen la barbàrie. Encara més, ells poden agredir-nos, davant el nostre gest pacífic de manifestar-nos en favor del valencià o del que ens done la gana, i els mitjans (antena3 per exemple) titulen que hi ha hagut enfrontaments entre valencianistes i espanyolistes, i es queden ben amples, de mentir i mentir-se. Fin i tot el delegat del govern espanol ha felicitat públicament la policia perquè, diu, ha defensat la integritat de tothom.

Ahir Barcelona, despús-ahir Palma, hui València, ciutats capitals en favor de la democràcia, malgrat que no és casual ni atzarosa la violència que els volen infringir per atemorir-les.

 

Espana s’estima tant València!

Uns quants dels milers que s’han manifestat a Barcelona en favor d’espana eren valencians. Homes i dones que encara se senten més espanols que valencians. Potser són els que també cantaven ‘aneu per ells’ des de Castelló i Alacant abans del 20 de setembre, o abans de l’1 d’octubre. Perquè n’hi ha molts valencians que ho porten molt endins, sentir-se espanols. “Fa feredat la quantitat de banderes espanoles a València”, em deia un company mestre. Ca, que li vaig respondre, un centenar a tot estirar!, un miler!, què representa això davant els milers de balcons de la ciutat i dels pobles? A tot estirar no arriben a l’1% els que s’hi han manifestat en favor d’espana i de la violència que espana representa. Que vagen estirant, doncs.

Vés com tracta espana a valència des de fa anys i panys: som els últims de la cua en finançament. Els últims de la fila. Home! —s’exclamareu—, bé que algú havia de fer d’últim. Sí, però és que nosaltres, els valencians, som per baix de la mitjana del PIB, a més que som pagadors fiscalment. No n’hi ha cap més que tinga totes les condicions del número nostre, cap ni una part d’allò que ells en diuen espana. En voleu més?

Aquests valencians potser que defugiran de celebrar el Nou d’Octubre valencià, demà que és 9 d’octubre. Fins i tot n’hi haurà elements feixistes de l’amenaça eterna que vindran a tocar la perola… Malgrat que, enguany, el tema diu un “tebi” Sí al valencià. No reivindica més democràcia, o contra la violència dels qui ens han de defensar de la maldat o l’agressió, no. Tampoc no reclamem que ens retornen la connexió amb TV3 i IB3, ni que en tornen els diners robats pel pp als valencians (compte perquè són milers de milions d’euros, robats a la nostra escola, als nostres hospitals, a les nostres infrastructures, als nostres paratges naturals, als nostres pobles i ciutats, a la nostra cultura… Res de tot això no reclamarem demà, 9 d’Octubre, diada del País Valencià. Només “Sí al valencià” i para de comptar.

Camps, Rita, Blasco, Fabra, Olivas, Zaplana, i tots els seus tresorers, com va demostrant-se, bé que ens havien robat fins a la camisa. Però no ho havien robat per invertir-ho en la pàtria, o en salvar espana del ridícul, o de la desocupació jove més alta d’Europa. No. Ho han robat per a les seues butxaques i els seus comptes en paradisos fiscals. Però tant se val, això, perquè a València n’hi ha milers de valencians que se senten fidels als lladres, que de decorat, són els defensors a ultrança d’espana… I aquests fidels als lladres, avantposen el deliri, el sentiment de pertànyer a un estat corrupte, a una bandera que representa la No-democràcia, que aquells protagonistes (des de València), i els seus germans (des de Madrit), han convertit en un dels estats més facinerós i gànster d’Europa.

Sembla que això pujaven a clamar els milers de valencians espanols que viuen al país valencià: nosaltres representem un estat podrit, brut, vergonyós, en canvi de… En canvi d’avantposar-ho tot a la democràcia, a la llibertat, al pacifisme o a la dignitat.

I encara amb aquests, els d’andalusia, i els de madrit, els de salamanca o els dels altres rodals, fins i tot els de catalunya, tots plegats n’han fet tres-cents mil. Tots plegats. Amb tots els mitjans a favor de la ultradreta, amb tots els recursos reservats, amb totes les banderes franquistes, els insults, la violència, els colps, les amenaces…I el PSOE. Un estat que ho permet, una fiscalia, uns tribunals, una policia, que permet aquest festival parafeixista encobert de pàtria, destapa les mancances que ja teníem el 1976, el 1977 i el rastre d’anys que ens ha perseguit una política tolerant amb el feixisme, intolerant amb la revolta, amb la democràcia d’estil europeu.

Si l’objectiu era contrapesar en una balança el valor d’això d’avui i el valor d’un poble majoritari en favor de la seua llibertat, l’exercici ha sigut vàlid. Ja sabem què pesa més, si el ferro si la palla, que la balança no enganya. Si a València continuarem uns anys amb els desenamorats i espana mantindrà el càstig sobre els valencians, Catalunya ho té clar.

Per cert, aquest festival contra la democràcia, Montoro ja investiga a veure qui el pagarà?

L’honorable Puig i el lamentable Sánchez

S’han trobat dos homes davant la data del 9 d’octubre a València: el molt honorable Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana, i el cap d’un partit que va ser socialista i s’hi ha decantat ara per fer costat al feixisme. L’honorable valencià ja va fer una relliscada en decantar-s’hi per un dels dos pòtols majors del seu partit, en aquella solsida última del psoe. Avui, que els valencians continuem patint una burla extrema contra el finançament, atenallats per madrit —el gobierno i els tribunals—, en comptes de convidar el bacallà per explicar què farà per corregir el greuge valencià, el deixa que ens parle com si els valencians fórem faves.

Sense lideratge, ni idees, ni intel·ligència suficient, el bacallà Sánchez acusa Catalunya de manca de democràcia. Discurs fàcil i espanyolista. D’aquella lliçó catalana de l’1 d’octubre i la violència criminal de la policia espanola i la GC de todo por la patria, aquest pinxo ha extret que cal manifestar-se amb falange i el franquisme. Deu pensar que la democràcia autèntica la defensen feixistots violents i militants desorientats. Amén.

Del càstig perpetu contra els valencians, en finançament, en infrastructures, a l’escola, contra la llengua, contra els mitjans… No n’ha dit res, el bacallanet. De la manca de democràcia (som els únics a Europa sense mitjans propis), dels atacs dels tribunals contra l’educació dels valencians, o dels pactes de madrit contra el camp valencià, tampoc no ha vingut a dir res, lo inútil. Aquest no és ningú, sinó el lider d’un partit que ha caigut fondo, i més que caurà. Ni res ni ningú, a més, s’ha posicionat contra un dels moviments més vius, entusiastes i coratjosos en favor de la democràcia a Europa els últims deu anys. La història ja li posarà la misèria on li càpia. Però el molt honorable Puig, caram, aquest és president dels valencians, de la generalitat valenciana, i no li cal pidolar, ni agenollar-se, ni llepar cap d’aquest malparits de la meseta que voldrien donar lliçons als valencians mentre ens roben casa per casa, la hisenda, l’alè i la sang. I encara com si sabés res de democràcia, vol donar lliçons. Amb tots els respectes, molt honorable president, el càrrec que vosté té és per damunt els inútils i els arribats. Sobretot en ésser mediocres i fariseus. València i el Nou d’Octubre mereixen major respecte i protocol. I vosté també.