Somriures amb Llorenç, un concert especial

Dissabte, 14 de desembre, l’escola farà un concert especial “Somriures amb Llorenç” reconeixement al mestre, a l’amic, al primer contacontes d’aquest país i un dels mestres iniciadors del projecte Escola Gavina, l’any 1975.

Com diu el mestre Ferran Aleixandre, estima, reconeixement i gratitud, per aquest ordre, farem un concert d’emocions, de joia, de rialles i de passió, atributs que Llorenç va escampar a través de les paraules, l’oralitat i els llibres, i una mostra, com bé diu el nostre mestre de música, és el llegat de paraules, contes, anècdotes, endevinalles, acudits, expressions i estima pel valencià, la cultura i la gent del món.

Sí, un home únic sens dubte, un amic, un mestre especial i extraordinari.Aquest concert de Nadal al mestre Llorenç, serà una porta inaugural a l’exposició que prepara l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria i l’Ateneu de Bétera. D’entre més actes i activitats que organitzen els amics per al 22 de desembre.

Concert “Somriures amb Llorenç“, dissabte 14 de desembre 11.00h Escola Gavina, Picanya.

Una constitució feixista, no gràcies

Una constitució que permet el feixisme al parlament, que permet els presos polítics, que permet uns justícia feixista, amb franquistes vestits de jutges, amb franquistes vestits de fiscals, amb franquistes vestits d’advocats…, és una constitució què, model?, de transició?, de visionaris?, d’intel·ligents a seques? A cagar a la via! Aquesta constitució espanyola que permet el feixisme és un document feixista, interpretat i governat per feixistes.

Als valencians ja ens va bé, pel que sembla, aquesta ruïna política i econòmica, disfressada anys i panys per enfonsar-nos a la misèria. Que la festegen ells, i a escriure la nostra. Va, animem-nos a tenir decència política!

Però no, sembla que el govern valencià festejarà la constitució espanyola, malgrat que els jutges l’esgrimeixen contra els valencians: contra l’escola, contra el dret civil valencià, contra qualsevol cosa que faça pudor de valencià, els jutges espanyols, feixistes en la seua majoria, carreguen contra els valencians… Però el MH vol fer festa constitucional, per aquell document cagamànecs que mai, mai de la vida, no ha defensat els valencians, el contrari.

A cagar a la via la seua constitució.

Ser espanyol ha de ser tan fotut, erre?

Espanya ha decidit, tota soleta, que internet la despulla exageradament. Despullada, espanya és el pitjor, un exemple que no agrada ni als aspanyols mateix. Bé, sempre n’hi ha dràcules, o vampirs, però aquests no compten. Volia dir que et lleves de matí, et dius errejon o pablo, i et mires a l’espill i, aleshores, t’has de cagar en la mare que t’ha parit, quin país que tenim , deuen pensar, ells tan filòsofs i saberuts. Cebollots, pare, d’ací no passen, cebollots i pegant a no gaire fins. Per això, en votar si han de tancar webs, o xarxes, o blocs, així com fan els països més inútils del món, els feixistes com Turquia per exemple, ells han de passar, passar de llarg l’espill i el model de país que tenen, pobres, perquè llavors, les xarxes, la xarxa, els pot despullar com de malparits són, fins a la columna vertebral: sí, espanya, el seu parlament, han decidit que cal amagar, tancar prohibir les xarxes perquè els xarxes no les governa el govern espanyol, perquès les xarxes són lliures, sí, i això ens despulla com som, d’inútils, d’incapaços, de feixistes, i no ho podem tolerar, podemos no, així que prefereixen tancar amb impunitat allò que no els convé, i deixar que campe lliure la borbonia, el clavegueram, la policia, la gc, la màfia, l’església, els mitjans que tot ho pinten del color espanyol que els convé, ai, quina fina sípia de democràcia: amb pp, psoe, c’s i podem, el cercle espanyol 2PiR, una circumferència perfecta, dominarà qualsevol nuesa: fins i tot la fina pell espanyola tan falangista: hom encara se sorprén que uns quants espanyols que es pensaven demòcrates, no fa gaires dècades, ara voten amb franquistes, feixistes o calaveres.

Espanya no té remei, no l’ha tingut mai, i per això proven de dominar també els pocs espais de resistència democràtica. Per cert, podemos erre i pablo, ja feu força per obrir la tv3 a valència o encara penseu que la merda espanyola no fa pudor?

A cagar la via, els aspirants de plató i sòcrates!

Nadal a la Meridiana

Una altra lliçó, la gent de la Meridiana. Possiblement la lliçó més sòlida, cada nit, cada dia. Entre el treball intens de CDR’s, Pícnics, Tsunamis i la gent que s’aplega cada  dia a presons o a d’altres idrets, la gent a la Meridiana són un exemple. Així que si cerqueu casa Rural, o hotel, o apartament per passar els Nadals, potser que la Meridiana siga una opció. Un bon destí de vacances. Som o no som República? Ho volem ser? Doncs aqueix qüestionament necessita una decisió, una bona decisió. Almenys mereixen que els fem una visita, les presons, els talls, aquells llocs que ara són claus per la llibertat, per mantenir ferm el propòsit de ser.

I la Meridiana és un propòsit ferm, la gent que s’hi aplega, evidentment.

N’hi ha una sensació d’aturada d’acció, de relax, com si la tardor hagués refredat els moviments de tant de moviment, sobretot després de l’exit (!) dels tres dies de novembre, potser perquè ens cal agafar aire, vivesa, potser perquè no sabem què més cal fer per negociar, però negociar amb qui: el què ho sabem, coneixem de sobres què, però amb qui, amb espanya no se pot negociar res, res de res, així que aqueixa gen de la Meridiana són els únics que han marcat un temps, un ritme, un no parar les accions de protesta…

Però si la resat d’accions són aturades, el gros de la policia, mossos sobretot, en són prou per apallissar, prous i amb ganes… Així que… què? Nadal? Cap d’Any?, no se’ns passarà l’arròs, ja sabem que això pegarà per llarg, i feina per envant, però si no fem, si no fem res… Si ens encantem erc guanyarà l’autonomia, i pactarà amb els feixistes, i els deixarà governar, en canvi que ells ens governen… És això, al remat? No?

Si la Meridiana és l’últim llum…

[continuarà]

El sopar anual de la carabassa

L’ateneu de Bétera organitza el tradicional sopar de la carabassa per potenciar els productes de proximitat, la defensa del camp valencià i les tradicionals receptes de cuina entre les quals, no fa gaire, hi havia com a ingredient principal la carabassa.

D’uns anys ençà, els organitzadors han replantejat el sopar convertint-lo en un concurs de cuina de lo alto, entre plats salats i dolços, i el guanyador principal viu del premi durant un any o més, no econòmicament, però sí pel prestigi que representa obtenir el diploma de Xef major de la carabassa entre ateneus i comarques valencianes.

Enguany el jurat també vindrà convidat a sopar, però la resta de mortals hauran d’aportar un valor afegit indiscutible i presencial: lloes en favor de la república dels valencians, distintius gros o daurats (no valdran papers esgrogueïts o de color dubtós), un esperit per la llibertat i la democràcia de ferro colat, i una aferrada història en favor del camp valencià: malgrat que, enguany, el moviment comercial per la taronja dibuixa un paisatge prometedor, sempre n’hi ha imprevistos que poden aigualir el Nadal o encara pitjor, el carnaval passat per un fred espaterrant.

A partir de les 20.30h la plaça del Mercat de Bétera acollirà l’encontre més carabassenc de la tardor, que malgrat el despertar feixista del camp de túria, apunta a ser fanal comarcal de llibertat i aplec d’esperits anàrquics. Benvinguts.

*La participació és oberta i lliure, si l’ànima és neta de falangistes o espècies encara menors. Per cert, com encara continuem sense senyal, la TV3 tampoc farà l’acte en directe, enguany tampoc no cal que us cardeu el monyo!

El sopar dels feixistes (1)

Anit una associació de corruptes que té el nom de Foment, aplegava feixistes, lladres, criminals i conspiradors contra el treball, els treballadors, els sous dignes i la transparència econòmica. Molts dels seus socis, governen empreses que han rebut diners a manta, en canvi de castigar els treballadors, acomiadar-los sense raons, robar-los l’ànima i la sang, o ordir lladrocinis amb sindicats i polítics, governs de qualsevol color i encara amb clavegueres o aigüeres pitjors. Tots plegats, ells es consideren un club modèlic, fan soparots i conviden amigots, polítics, borbons, actrius, periodistes, la jet, que han de ser els homes triats per l’Olimp dels déus de l’empresa.

Foment del treball?, De l’empresa?, de l’honestedat?, del joc net entre iguals?, de l’equilibri entre si guanye molt m’ho quede i si no guanye tant em queixe perquè el calaix públic em pague encara més?

Anit es feu un sopar de feixistes i corruptes que volen passar per empresaris modèlics, o pulcres o polits o legals o magnífics… Una merda, direu, i no errareu gens, perquè aquest club a més d’idiotes, voldria fer-nos creure que cal aplaudir-los, honorar-los, besar-los les mans voldrien, en canvi de falsedats que no passarien un test de veritat i mentida de tercer d’infantil: sí, en un sopar de feixistes com el d’anit, la densitat criminal concentrada és ed les més altes d’europa, que potser n’hi ha de més altes?, sens dubte, però aquella magnitud ja mostra el calibre de què són capaços empresaris i polítics que els besen el cul i mantenen en presó molts dels nostres. Perquè sense el seu consentiment criminal, aquells polítics (que els han de deure el piu que passegen) no passarien tanta vergonya ni haurien de riure’ls la gràcia que no tenen.

La vergonya també la passem nosaltres, els milers i milions de treballadors que veuen aquell besaculs com un insult a la dignitat humana de treballadors i desocupats, i ves si en tenim al nostre país. Els empresaris poden fer tants sopars feixistes com vulguen, però que els servidors públics —els polítics ho recordeu, a qui us deveu? — paguen aital prostitució sí que és de “llibre”, de presó perpètua i raonada.

Entre els MHP, la decència no sembla la valenciana

Jo era partidari de la desobediència, malgrat les conseqüències que podia causar. Perquè la sentència ja serà feta, escrita i decidida, així que malgrat el gran discurs del MHP Quim Torra i la lliçó del petit gran adovat, no sé si avancem per aquest camí, fins que les coses no arriben a Europa, i allà encara tremolarem que el disgust no siga més gros. De  tot això, si ara l’inhabiliten, pel feixisme espanyol dels jutjats, ER se n’aprofitarà per rebentar allò; si no és que la Laura Borràs s’arromanga, que potser sí que pegaria més fort que no pensem, fins que no torne el president de la república.

Ves que jo volia parlar de l’altre MHP Ximo Puig, que sopa a Barcelona, mentre el seu homòleg no ha sigut convidat a la taula feixista de foment, amb la colaueta, i els altres convidats del verí. El MHP valencià reclamava diàleg, però de primer insultava el moviment independentista, bo i dient que ‘La deriva dels últims anys de l’independentisme té conseqüències de caràcter econòmic, emocional, cultural i polític’. by Vilaweb, xa

Home, setanta anys que espanya ens roba, arruïna i mata i la deriva independentista té la culpa de tot? Potser va ser l’independentisme que va tancar-nos TV3, perquè els valencians, els xiquets, sobretot, no pogueren tenir televisió en la seua llengua?, o potser van ser ells que van tancar també el camal9, o potser els independentistes van pactar amb SudÀfrica, Turquia i Egipte atacar la taronja valenciana?, o van ser els seus del PSOE i del PP, que no van saber defensar ni el pinyol d’albercoc que representen els polítics valencians en una majoria absoluta tan nefasta com incapaç?

I pel que fa a la cultura, o l’emoció, Molt Honorable President, els valencians han sigut atacats, escarnits, insultats, menyspreats per tots els patits espanyols, per tots sense excepció, el seu, l’altre, el nou, el vell, tots i cadascun dels partits han aixafat la guitarra als valencians, i ens han robat les caixes d’estalvi, l’escola, la llengua, i els recursos de la sanitat… I encara aleshores independentistes n’eren uns milers, que no depassaven els milions d’ara. Quina barra, venir a dir que l’independentisme deriva… No serà que vostés, amb el discurs falangista de sempre, els borbons, els lladres, i els corruptes, no saben sinó atacar amb els jutges feixistes per impedir un canvi honest d’una vegada? Però queda molt bonic de demanar diàleg, justament quan el seu cap, el milotxa de Sanchez&Castejon, incapaç i feixista (li recorde les lleis contra les xarxes, webs i altres serveis?), ni ha volgut agafar el telèfon del MHP Torra, si arribarà a ser malparit i dissortat.

Vosté sope, xarre amb els feixistes de foment, que ens escanyaran més si cap, ens torpedinaran els recursos, i ens faran passar una pensió de per riure als vells, en canvi que als joves no els donaran sinó les molles, les engrunes… I encara els valencians ho passarem pitjor. Durant el postre, si li va bé de dir-ho, i com és a casa, a veure si els demana de pitjar el botó de connexió amb la TV3, per decència, per la deriva, per democràcia… O serà massa fort tot plegat, massa demanar, MH president?

Desobediència, MHP (!)

Un jutge posa contra les cordes la llibertat d’expressió en atacar el president de la generalitat de catalunya. O posa en qüestió el president de la generalitat? o allò que jutja és la generalitat, el jutge? I quina merda de jutge fóra capaç d’atacar la llibertat, si no és algú entrenat en el franquisme i la seua filosofia feixista? Ho demanem de veritat, això?, o potser ara vindran a dir-nos, els neutrals de podem amb la monarquia i el seu robatori, els psoe falangista, que el MH hauria d’haver tret aquell llençol en favor dels presos, o en favor de la democràcia, perquè potser que durant les campanyes electorals, la democràcia és prohibida?, és prohibit de fer publicitat sobre la democràcia, durant les eleccions? I un partit feixista tè dret de ser en eleccions?, i els falangistes del PSOE, hi tenen dret? i els del pp, en canvi, poden robar i robar i robar i presentar-se a eleccions sempre?, poden destruir proves i presentar-se a eleccions? I el psoe, podia organitzar els Gal i presentar-se a eleccions? I el MHP Quim Torra, si demà té feina, per què hauria d’anar a perdre el temps davant un tribunal? Que no ho van dir clar el Jordi Cuixart, o el Sanchez, i el Forn i la presidenta Forcadell, davant tot de jutges de VOX, i els van tancar igualment? Que és pensa que perquè és MH, espanya li respectarà els drets, senyor president? I què dirà València, de tot plegat, i els seus mitjans, d’això: que un president de la generalitat siga portat a judici per la fatxenderia d’un jutge que és d’un club de matons en lleis, d’un tribunal, d’un puticlub de socis que atemptem contra els drets universals? I com és que el MH Ximo Puig no se’n queixa, d’aquest greuge a la llibertat, pel seu veí de dalt?, o el Ribó, que avui han entrevistat a Àpunt?, I tenir tancada la TV3 a València, anys i panys, no és més greu que penjar una pancarta en un balcó?, no atempta això contra la llibertat? Atemptar contra la llibertat és bo però aplaudir VOX és com convidar a cerveses?, és tan greu per espanya demanar la llibertat, en aquest moments?, els camises blaves del psoe han caigut tan baix que no diferencien justícia de feixisme?, jutges de paneroles? polítics de mediocritat?

Tan baix com cauen alguns inútils de la política, que viuran tota la vida xuplant de la hisenda pública en canvi de no pegar brot, però ni un brot que han arrencat mai, en canvi de furgar la merda perquè la pudor arribe a tapar com de desgraciats són?, si tots fem pudor, pensaran els iceta del món, els jutges, els mitjans, les colau, els ribó, podrem caminar drets, que la pena serà menys pena si no són capaços d’aturar el món per allò que passa en aquest prostíbul en el qual ens obliguen jutges, polítics o empresaris de mercadona. Al remat, qui seurà davant un jutge corrupte és la democràcia, i qui seurà al costat del jutge és VOX, que ara ja sabem que és el partit dels jutges, i dels cossos de repressió, i d’uns aprofitats que es fan fotos. I de la monarquia feixista. Sí, sinyors, la monarquia és de VOX i és feixista. Com espanya, valencians, com espanya!

Què diu Tsunami, per demà? Desobeïm o no?

 

[continuarà]

L’esperit del natalici

El natalici cada any ens avança l’horitzó o ens llança cap a l’horitzó?, ens uns moments que tenim repressió i llibertat a tocar, una vivesa d’accions com no vivíem, i un precipici espanyol camí del segle XIX, a tot estirar meitat del XX, pobres, de retorn a la seua fragància impura, no serà frívol això dels natalicis?

Sí, que vivim una repressió agegantada per la voluntat de partits espanyolistes que es pensaven, ells només, que eren demòcrates, malgrat que venien d’una lliçó europea més feta, més culta, en canvi d’herències feixistes que no poden estar-se de reviure el pitjor de l’essència humana: a ponent que és espanya, no han mort mai, les essències, ni ningú no ha sigut capaç d’eliminar la caspa ni el pernil més ranci; fa pudor de polil, de boletes d’armari tancat, tan humit que tomba i és la tomba de drets i llibertats bàsiques;

I malgrat els colps, i la repressió, i una policia assassina de valors, el natalici, seixanta anys de colp, exactes. Un esperit com el dels joves… Aquells joves i els seus pares i iaios viuen un esperit com mai, a tocar, a una distància tan curta que tot s’ensuma nou, i viu i joiós perquè res no els aparta del somni dels pobles lliures, a tocar si, perquè potser en tenir-ho, com gairebé tot i ja passa amb tot, res no serà així d’esperançador:

Tu veus un regal embolicat, tanta sorpresa, i el goig és tan alt, altíssim, tan ple, en canvi que en destapar allò desconegut queda la feina del dia a dia, la feina per endavant, començar de cap i de nou: vas fent anys, i l’humor no canvia i no ens canvia, continuem amb l’esperit de quan érem joves, però sense ser joves, tan joves com els joves que ara són al carrer, que organitzen assemblees, acampades, una lluita constant i coratjosa, nosaltres també hi érem fa molt en assemblees i acampades semblants, però ara, ai, sembla tot tan a tocar, tan aprop, tan nou… Som l’esperit, sí, l’esperit d’un horitzó que és ací davant, més aprop que mai.

De sobte, el natalici. D’un colp, pel vent que ara corre en favor de la llibertat, malgrat espanya, que es veu que allà el vent és impossible, si no és destorb, o ponent o pitjor encara, un vent de presó contra un vent de llibertat, que mai no seran el mateix vent. ja ho cantava Raimon. Per cert, sabem res de TV3 al país valencià?

De colp, el natalici.

Espanyols o lliures, podem triar?

Per escapçar-nos la llibertat, què ens vendrà espanya? I què seran capaços d’admetre els compradors, els pactistes, aquests que ara canvien fum per sofà i puro?, promeses?, gossos amb llonganisses?, obrir la TV3 al país valencià en el segle XXII?, corredors per fer anar la taronja contra el caqui? per acceptar que ells decidisquen sempre el nostre finançament? Això és el millor, ai?

Explica Ahmed Mulay, que els colons espanyols els van construir cases per atreure’ls, als saharauis, en canvi de destruir-los la llibertat, en canvi d’oferir-los fronteres, passaports, i carnets contra la itinerància, la mobilitat, la llibertat majúscula. El resultat ja el sabeu, una majoria de saharauis viuen en campaments de refugiats fa molts i molts anys, perquè els espanyols els van malvendre a un altre colon si fa no fa d’idèntica mala pell.

Però a l’Aaiun, hi havia el barri de Zembla, o casa de pedra, a la perifèria, on, de manera espontània i sense permís de les autoritats, els saharauis construïren cases amb fang, pedra i ciment. Explica Ahmed, que allò es convertiria en la cova de les idees de llibertat i lluita contra el colonialisme. S’hi vivia —veure, sentir, oldre— un fervor nacionalista nat, que a cada poble embarca cap a la porta que porta a la dignitat perduda en els temps passats, davant les forces intruses. [viatge a la saviesa del desert, Ahmed Mulay Ali Hamadi]

El professor Joan Ramon Resina explicava dilluns al seu article a Vilaweb els conceptes bàsics de nacionalisme, sobirania, unitat en l’objectiu, fins i tot els dubtes existencials entre l’objectiu independència i l’objectiu utopia —supose que molts ja pensen quin tipus de país serà la República Catalana, si ha de mantenir bàrbars com el Buch, o polítics i polítiques (maneres de fer política) incapaços de cessar-lo davant l’atrocitat o l’acaçament.

Quan veus interessades i corruptes insulten el concepte nacionalisme, atribuint-li tots els pecats bíblics, obliden que, com en tots els pals del coneixement, n’hi ha interpretadors, dansaires, balladors, o jugadors de cartes, i del sac dels dimonis hom pot traure bones persones, bons professionals, o només quincalla humana (el president del parlament Europeu, per exemple, o la majoria dels comissaris europeus, o ves a saber quants centenars de polítics més…). Però com bé diu el professor, el nacionalisme és, primer de tot, sobirania popular, i ací ens troba i troba una majoria dels independentistes que durant tres dies han posat en escac els estats d’Europa només per la seua il·lusió i coratge per la llibertat.

Si sóc nacionalista o valencianista a seques?, fóra com demanar si ara m’estime tant ser a l’escola com ser al camp, sense deixar de llegir a través de les xarxes què passa en aquest cor de món on viu la nostra revolució més propera, més propera física i psicològicament, en canvi de saber què m’admira, m’emociona, m’il·lusiona cada dia, en viure això o allò, entre més activitats que la setmana ja s’encarrega d’ordir, de franc, voluntàriament.

L’admiració nacionalista dels catalans té una càrrega emotiva que els espanyols no poden compartir. Per això que ells no entenen què passa (una part de la culpa és perquè els mitjans els ho expliquen tan malament, que fins i tot nosaltres ens costa d’entendre si són rucs o van nàixer per no saber escriure, pobres, aquells periodistes), no entendran perquè vivim aquesta emoció de pre-república, de pre-independència, que, dissortadament, ells no podran sentir mai. Mai de la vida. Perquè descomposició és contrari a construcció, amarguesa a il·lusió, pànic a joia, repressió a lluita, i aqueixa diferència de concepció del viure i dels valors de viure, posa anys llum entre dos països veïns, antagònics i oposats, que separen la foscor de la llum, i la regressió de l’èpica de la història.

I vostés, valencians del camp de Túria, de València, d’Algemesí o Picanya, què volen viure? Foscor o llum? Harmonia o agressió? Taronges nàvels o brics de mercadona?