Quant a adasi

Abans de Nadal farem dejuni

Solidaritat i Dret a decidir al País Valencià han organitzat un jorn de dejuni a València en solidaritat amb els presos, els exiliats, els encausats, els amenaçats de la (in)justícia espanyola, i tants o més com espanya ens voldria en presó o morts, per excés de democràcia i de drets espanya és capaç de matar; per excés de feixisme, de premiar el més cabró.

A uns quants dies de Nadal, espanya s’ha encaparrat a castigar-nos-el amb amenaça i traïdoria, en veure que Catalunya no afluixa, ni una part dels valencians, ni l’Europa dels pobles. No afluixem malgrat l’angúnia a la qual ens sotmeten i endavant les atxes, les idees, la resistència, i la llibertat.

Els valencians també ens apuntarem al dejuni, i a tallar l’A3 que condueix a Espanya, si aquell plet de les taronges que van signar el PP i el PSOE a Europa, per enfonsar l’autoestima dels valencians, no ens arrossega més avall de l’infern, els filldeputes. Si cal tallar l’A3, els llauradors de la terreta es plantaran amb els tractors el 21 de desembre. “Foc al camírrel que porta a Espanya!”, cantaran els llauradors d’AVA, que és la nostra extremadreta del camp. El camp valencià encara està governat per franquistes i estúpids.

Però no ens avancem a les tronades: el 20 de desembre a migdia començarà a València un dejuni fins a migdia del 21, organitzat per Solidaritat amb Catalunya. Jo m’hi he apuntat i ja vos explicaré què passa durant unes hores de dejú, que la seu d’atenció i solidaritat serà la Societat Coral el Micalet. Si voleu apuntar-vos-hi,  a fer solidaritat, aquesta vegada sí que serà de franc i d’estalvi: només líquids i un control mínim de salut.

Molts ànims i coratge fins a la República valenciana.

Vet ací el comunicat oficial i el correu per apuntar-vos-hi:

AMIGUES I AMICS, HEM DECIDIT CONVOCAR UN DEJUNI COL·LECTIU EN SUPORT A LA VAGA DE FAM DELS PRESOS POLÍTICS JORDI SÁNCHEZ, JORDI TURULL, JOSEP RULL I QUIM FORN I DE L’ALCALDE DE MONTBLANC JOSEP ANDREU A VALÈNCIA.

TINDRÀ LLOC A LA SOCIETAT CORAL EL MICALET ENTRE LES 12.00 h. DEL DIJOUS 20 DE DESEMBRE I LES 12.00 h. DEL DIVENDRES 21 DE DESEMBRE.
AMB AQUEST CORREU US ANIMEM A PARTICIPAR-HI I A EXPRESSAR LA VOSTRA ADHESIÓ PERSONAL I/O COL·LECTIVA A LA INICIATIVA (ENVIANT-NOS UN CORREU A AQUESTA MATEIXA ADREÇA).
GRÀCIES PEL VOSTRE COMPROMÍS.
PERQUÈ LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT ÉS COSA DE TOTS.
SALUT, SOLIDARITAT I REPÚBLICA!!!!

https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/

 

 

Bétera serà antifeixista!

No serà fàcil, perquè convertir el poble en una acció permanent, viva, lúdica contra tantes forces com atempten contra la democràcia no és una feina fàcil ni senzilla, oimés perquè l’estat espanyol va decidir de mantenir el franquisme, en canvi que el franquisme tolerés (autoritzés?) una cert nivell de democràcia. Ves si la festota va ser grossa, els franquistes ens autoritzaven en canvi que els permetérem sobreviure amb tot de privilegis, i ara, amb els anys passats, el cultiu es realimenta i es fa fort, a través de governs, polítics, empreses, mitjans, jutges, militars i bisbes —la progressia espanyola s’ha passat a la caverna per mamar del pot en dies alterns. Passa amb la progressia que no te’n pots refiar, ja ho va dir el poeta espanyol Garcia Lorca.

El llaç groc ha fet molt de mal a espanya, perquè l’ha despullada i l’ha mostrada: una realitat casposa, fosca, immòbil, incapaç de de la intel·ligència o del coneixement. Ha fet tant de mal, el clam a la llibertat de la República catalana, que espanya s’ha enfonsat en la seua misèria: policia, amenaça militar, agressió, presó incondicional, exili… són ara unes credencials d’allò màxim, tota la filosofia reunida. La realitat espanyola supera qualsevol ficció: a Palma ja volen presentar d’alcalde un general militar! Això ja és un altre atemptat contra la democràcia, sinyors!

Bétera serà una festa avui, a la plaça del Mercat, perquè n’hi haurà centenars que clamaran contra el feixisme (en aquella plaça no en caben més de dos o tres centenars), malgrat que hauria de ser el poble sencer, reivindicant la llibertat de ser, d’expressar-nos, de viure, de cantar, de treballar, la dignitat per damunt l’amenaça. La llibertat de decidir, la convicció que els drets humans són per damunt de lleis, de jutges, de policia, d’insults i agressions.

Aquest clam que avui Betéra aplegarà en representació de més pobles, per dir, ferms i pacífics, els carrers són nostres i els volem vius i lliures… Gaudim-ho, xa!

Espanya, el manual de repressió

Uns quants anys després que van tancar la TV3 al País Valencià, els valencians continuem cara a la paret, castigats. Sí, diran els del psoe i els de compromís, però si ja teniu ÀPunt, per a què voleu res més? Res més., xa? Si no en teniu prou, passeu-vos als canals espanyols. Ai, ai, sí, ni amb aquests al govern valencià no hem pogut restablir la comunicació amb Catalunya ni amb les Illes. Oh, el foc amic i enemic, sí, per continuar la mateixa repressió comunicativa que ja feia el PP…

La llei mordassa, sí, aquesta la tombarien en un obrir i tancar els ulls, amb aquella facilitat que et fa dir res, quan ets a punt del poder, el mateix poder que et fa cagar moll i fins i tot líquid, perquè t’has d’engolir què has dit, perquè en el fons el manual de repressió del pp i del psoe és idèntic, el mateix: no cal canviar ni una coma. Repressió per repressió. I ara enren als diaris, roben els mòbils, roben ordinadors, perquè li passa pels ous al jutge, i tothom calladet, tot molt democràtic sinyors del pesoe!

La llei d’educació, aquella que el pp va inventar per tornar a les coves i al rosari —a la merda de la història franquista—, també havia de ser retirada el primer dia, sí, la bufa del ruc però sense albardes ni ferradures, aquests rucs del psoe porten botins, i cada dia missa i processó, a llepar-los al cul a l’ÍBEX, que els pagaran les pensions, però només les d’ells, els amigots que afaiçonen el retir i el jubileu.

N’hi ha més repressió, sí, i més càstigs, i més estat policial, i un model polític que pitjor no el podíem somiar. A la merda la Transició i les mentides: a més que són ineficaços, i l’economia potser que l’estudien, però no saben fer la O, pobrets: ara ja anuncien que de pensions, cadascú per a ell: en canvi del fracàs, accionaran més 155, enviaran les èlits intel·lectuals de la gc i la policia, i ens atonyinaran perquè no expliquem com arriben a ser d’inútils.

Repressió en canvi d’intel·ligència, presó en canvi de coneixement, amenaça en canvi de democràcia. Robatori en canvi de justícia… Valencians, si no peguem a fugir, a més de pelats i escaldats se’ns fotran els fills.

#RepúblicaValenciana ara!

Una justícia feixista, això és l’oxímoron espanyol (1)

Una justícia feixista o un govern feixista?, em demane davant tants dies de presó, davant un sol dia de presó tan injusta, sobre polítics o sobre els joves. Només un govern feixista o una justícia feixista si és que no van de bracet a espanya —aquest estat corrupte, incapaç, que només sap traure múscul, i futbol en canvi de democràcia o coneixement—, és capaç en democràcia, al segle XXI, de castigar la gent honrada tan miserablement.

Ja fa molts dies que la presidenta d’un parlament a dins la UE és en presó, per l’arbitrarietat de jutges i polítics… La MH presidenta Forcadell és en presó, i uns quants consellers, triats democràticament pel poble, i encara n’hi ha exiliat el president de la Generalitat, sí, però qui permet aquest crim contra la democràcia, contra la presidenta del parlament, contra el president electe de Catalunya i contra els consellers?, un jutge?, uns quants jutges?, tots els jutges?, el govern d’espanya?

Espanya és un estat malalt, avergonyit, que ha perdut criteri i respecte al món, almenys en el món democràtic occidental… No és només que no és un estat just, ni modern ni equilibrat, és que és incapaç de traure’s de damunt el complexe que el corseca i se’l menja… A poc que a espanya n’hi hagués llibertat, un sentit mínim de la democràcia, una majoria de nacions petites pegarien a fugir, no només Catalunya. El múscul militar i policial, i un sentit de la vergonya absurd, aguanta d’un fil tanta amenaça: és la violència de la via espanyola. Això és l’estat. Sense capacitat de reacció econòmica, democràtica, intel·lectual, a espanya li queda la violència, que vol disfressar d’això i d’allò. Només cal veure la intel·ligència dels líders polítics espanyols (iiie, examineu-los amb detall: mecaguenlamarequehohaparit!). Poc gruix per fer-se respectar al món…  si són campions de la corrupció mundial i fins i tot líders en falses titulacions universitàries.

A la viquipèdia, per dir-ho senzillet, la justícia és un concepte moral que implica tractar cada persona i afer d’una manera imparcial. Però la justícia feixista què és, sinó allò que espanya aplica i permet d’aplicar a la democràcia catalana?

Espanya per què hauria de defensar els valencians?

En comptes de defensar els valencians, espanya ens castiga encara més en prendre decisions polítiques a Europa que perjudiquen el camp valencià. En un vídeo que corre per les xarxes, l’eurodiputat Jordi Sebastià explica què passa amb la taronja dels valencians, per una decisió política del 2015, que ara mateix el PSOE podria demanar d’enretirar, però que no vol, perquè prefereix de perjudicar els valencians…, els valencians, la llibertat i la democràcia mateix… El club del 155 no es caracteritza per l’honestedat o els aires de llibertat d’aquella república en la qual els mestres valencianistes  feien tot de miracles amb tants pocs recursos. Ves si serà desagraïda la política espanyola, hipòcrita, d’un nivell que no pot ser més baix, que es passa el temps atacant drets en canvi de restringir encara més aquesta democràcia de mínims que ens van engaltar els hereus franquistes sense trencar ni plats ni cassoles.

Entre més resultats d’aquella olla de Transició, que entre més delictes criminals es va encarregar de provocar la batalla de València amb una violència i agressió que va arribar fins a l’assassinat, els interessos dels valencians van quedar fora de la taula del debat principal. No, els interessos valencians no eren ni són a la primera línia de l’interés espanyol, ni a la segona ni en cap. No passa pel seu programa, ni el polític ni l’econòmic, que els valencians tinguem els mateixos drets, o el mateix tracte, em canvi, això rai, que paguem més que no rebem, això sense dubtar-ho, pagar-los el beure, el luxe, i el pantaló curt, i mentre això dure, aquesta política espanyola que governa els valencians no canviarà. Mai.

La taronja, però també la indústria, el patrimoni, la conservació del territori, les infrastructures, la cultura, l’educació, tot se’n ressent, perquè ens esclafen com volen i com poden, i encara enmig de tanta incapacitat i ineficàcia amb la qual ens governen des d’espanya, una mica de decència, de dignitat, d’identitat valenciana ens caldria per frenar la martingala espanyola en canvi d’engrunes i penalitats.

I també més solidaritat amb la gent que és en presó, a l’exili, en vaga de fam„ abans de decidir si comprarem els torrons de Nadal, la loteria… les llepolies, els regals… Filarem prim i compte que ens ho vindran a furtar, els malparits.

El jorn antifeixista a Bétera

Comunicat de l’Aplec del Camp de Túria per al dissabte 15 de desembre:

Bon dia, comarca!
Dissabte es farà a Bétera la
jornada “Junts per la LLIBERTAT i contra el FEIXISME” per cridar ben fort que NO, que no volem feixistes ni al Camp de Túria ni
enlloc. Hem hagut de canviar la ubicació de la concentració, que serà a les portes de l’Ateneu de Bétera (plaça del Mercat, 5) a la mateixa hora
(19.00 h). La resta d’activitats també seran a l’Ateneu, tal com eren
previstes. Per a tenir previsió dels entrepans per a sopar, cal fer-ne la reserva al següent enllaç: https://goo.gl/GsPNUS. Tot i que en farem
de més, si no feu la reserva no podrem garantir que en tinguem
prou. Aprofitem per a adjuntar-vos el cartell definitiu amb la informació
actualitzada. Vos hi esperem amb coratge i il·lusió!
#FeixismeMaiMés #CampdeTúria

Sóc valencià i del Consell de la República

Això valdrà de res, aquest Consell?, us demanareu els despistats, els sense mòbil, els que encara no sabeu que n’hi ha uns quants homes en vaga de fam per culpa d’un estat feixista capaç d’empresonar la gent sense causa, ni justícia, ni democràcia.

N’hi ha qui és colombaire, o caçador, o taurí, en canvi aquest Consell que s’ha presentat avui a Brussel·les (espanya no té suficient respecte pels drets humans per encabir un esdeveniment per la llibertat, en canvi de destinar milions d’euros a organitzar un partit de futbol d’Amèrica, al qual fins i tot les televisions nostres destinaran més minuts i hores i dies que no a la manca de llibertat i a l’exili que patim).

A Brussel·les ha començat a viure aquest Consell de la República que convida tothom del país, de nord a sud, a pertànyer voluntàriament si és en el teu ànim treballar per la llibertat i la democràcia, al marge de la legalitat espanyola, que no cal dir ara quina és a qui i què obeeix.

Sóc valència i m’hi he apuntat a aquest Consell, perquè crec que podem treballar en favor d’una república capaç de respectar els drets de tothom, més justa, més ètica, solidària i compromesa amb els valors, amb l’educació i aquell esperit de tantes mestres de la II República, assassinada pel franquisme i avergonyida pels conspiradors de la Transició. Perquè no em sent sinó del meu país, i malgrat tot anhele un horitzó diferent que trobe possible, enllà d’aquesta corrupció covarda que ens governa, perquè em crec la terra, territori, el paisatge, el camp, per tot això m’hi he apuntat al Consell de la República, com hom s’apunta a això i allò per millorar, per afegir qualitat, esforç, coratge pels nostres d’ara i pels que vindran, per deixar-los testimoni que n’hi ha possibilitat d’enderrocar els pocapena, que van trair els ideals i van malmetre la il·lusió de milers d’homes i dones.

Perquè ara mateix, aquest moviment per la independència dels catalans és el moviment més entusiasta, pacífic i valerós arreu d’Europa, en favor d’un somni possible i real, la llibertat dels pobles, la possibilitat de construir un país de cap i de nou, sense excloure ningú, només aquells que voluntàriament i lliure vulguen excloure’s.

Per tot plegat m’hi he fet d’aquest Consell, orgullós de ser valencià i que m’hagen convidat a pertànyer del seu somni fet realitat, que espere siga prompte el nostre somni, fet també realitat.

 

 

 

L’arbitrarietat de la justícia espanyola

Aquesta nit hem vist de nou “Fènix 11·23” sobre la història de l’Eric i l’exèrcit del Fènix contra l’absurditat. Quinze anys després, ho diria que patim si fa no fa aquella pocavergonya d’estat en mans franquistes: la burla de les empreses a la llengua, a la igualtat, l’arbitrarietat judicial, la indefensió, l’amenaça i l’escarni. Oimés, ara tenim exiliats i presos polítics, com als anys quaranta quan la dictadura feixista gaudia d’atemptar contra els drets humans i la llibertat individual, de pensament, d’expressió, d’idees. A mans d’un estat que consent el feixisme en canvi d’escarnir els homes i les dones lliures. Vet ací on és espanya, ara mateix, en el segle XXI. Damunt això, el psoe encara vol aprovar pressupostos i els pocapena de podemos demanen als independentistes que els ajudem a passar el tràngol, que encara en vindran de pitjors. Però quan se n’han anat completament aqueixes que dieu pitjors, inútils?, en parlàvem avui a l’Ateneu de Bétera, em demanar-me què en pensava del salt de l’extrema dreta a través de Vox. Que ni m’he sorprés i no m’ha punit, he respost, perquè l’extrema dreta no se n’ha anat mai, d’aquest estat pudent tan podrit. Abans VOX era dins mateix del pp i de c’s, de la gc i de la policia, i després acabaran pactant tots plegats, amb el psoe, per tornar a fer pinça contra els drets humans, universals, que mai no han sigut de veritat en aquest país. Sí, el Fènix és ací encara a mans de fiscals, jutges i gc, contra la llibertat i la democràcia. Contra catalans i valencians, sobretot.

Ep, després que tots els partidets valencians a les Corts celebraren la festa de la prostitució, avui encara tenim prohibida la TV3, no? Ves si el cinisme i la hipocresia juga a favor de la llibertat d’expressió o de la repressió col·lectiva encara viva del 155…

La “prostitució” dels 40 anys

Uns quants polítics valencians celebraven avui 40 anys de la constitució espanyola amb una facilitat sorprenent. Malgrat la repressió, l’atac continuat a la llibertat d’expressió, els atacs a les celebracions del 9 d’octubre, els aplecs, o la repressió judicial contra la llengua i contra l’escola, malgrat els presos polítics, els exiliats o la prohibició de veure TV3, polítics del psoe i de compromís celebraven la festa com si gaudírem d’una constitució modèlica, com si aquesta constitució no permetés l’abús policial, la tortura denunciada per Amnistia Internacional cada any, l’extorsió, el desnonament, el robatori dels bancs i de les empreses energètiques, el lladrocini de les empreses de comunicació, la corrupció dels partits, l’amiguisme, l’evasió de capitals, les clavegueres i les fundacions franquistes, l’amiguisme prevaricador…, tot de crims contra la gent honesta en canvi de la perversió política i judicial… I encara, malgrat tot això, hem d’aguantar la riota i la burla, com si la seua constitució pactada amb el franquisme fóra exemplar o un cant a la democràcia universal. Un paperot que conserva els privilegis feixistes, la intocabilitat dels borbons (la primera escola de corrupció espanyola), l’existència de la gc, o tot aquell femer del suprem, el constitucional, l’audiència i el vedetisme judicial…

Tot plegat ho celebren rient, els del 155, amb l’afegit de l’un costat i de l’altre de l’espectre polític Top, el màxim al qual volen aspirar pessebristes, mamons i panxacontents, en canvi d’escarnir totes les tendències que lluiten contra el frau d’una constitució que, sobretot als valencians, tracta com un drap, com un gra en el cul, com una merda. Sí, si aquesta constitució model permet aquest tracte als valencians, no sabem què han de celebrar els de Compromís, avui (els del psoe ja sabem qui són i amb qui pacten quan cal manifestar les idees màximes, incloent-hi VOx). No serà pel finançament, ni pel camp, ni per l’escola, ni per la llibertat de governar que us permet la justícia espanyola, que eixiu a somriure davant el palau, o davant les Corts?

Els valencians, que hem estat castigats com ningú per la casta espanyola, a sant de quina cosa hem de mostrar el logotip de la vergonya que lluu À Punt? A més de malparits, cornuts, Empar? A més d’inútils, idiotes? Us heu begut l’enteniment, que encara llepeu els amos que ens esclavitzen?, fins ací heu perdut la dignitat, o ser valencians inclou deixar-nos aixafar com un drap i damunt festejar-los la vergonya?

Fóra bo que llegíreu l’editorial avui de Vicent Partal, i encara, amb tant de “hi hi ha ha”, de programes pocasolta que ofereix À punt enmig d’una situació social i política tan caòtica com aviciada, foreu valents i la llegíreu línia a línia, per explicar què és en realitat aquell document a mans de militars, franquistes i venuts que ens voleu vendre com un exemple.

 

El temps que trigarà el psoe a pactar amb Vox: tic-tac, tic-tac

L’extrema dreta és una part crònica d’espanya que no se n’ha anat mai, ni en temps de la República, ni menys encara durant la democràcia que ens va portar la Transició. Què és la gc, si no un cos extrem de repressió capaç de tot, de qualsevol cosa, com diu el lema davant cada caserna, fins i tot per damunt la democràcia, la llibertat i els drets humans…

A més de la policia, els jutges, els empresaris grossos ben corruptes, més un fardell de mitjans i partits polítics com el pp (el pp és el partit més corrupte d’Europa i encara no l’han il·legalitzat)… Tot plegat aquest compost viu i reviu fa anys i panys, malgrat que només fa unes hores que uns quants il·luminats diuen que els ve de nou.

No sinyors, Vox no és res nou en el terreny polític espanyol, no vulguen enganyar-nos: la manca de llibertat, de drets i de respecte és bandera del PSOE, C’s, i PP. Ara també és marca Vox, i tots quatre pactaran a curt termini

—Què va ser la batalla de València, sinó l’extrema dreta consentida i atiada pel govern de la UCD, d’aquell nefast Abril Martorell i el reguitzell de feixistes que ens van atonyinar als valencians durant anys?

—Què van ser les bombes a Fuster i a Sanchis Guarner, sinó una organització terrorista dels mateixos governs i policia que, des d’espanya atiava el terror al País Valencià?

—Què van ser els GAL, aquell grup terrorista que els governs del psoe i aliança popular  van odir per permetre l’abús policial, la tortura, la manca dels drets i fins i tot l’assassinat?

—Què va ser l’assassinat de Guillem Agulló o Miquel Grau, sinó la impunitat amb la qual ha actuat sempre l’extrema dreta…

—Què va ser l’atac a l’Aplec de Bétera, si no la complicitat del pp i c’s amb espanya2000… La impunitat consentida del govern del psoe, que ho va tolerar durant quatre hores amb tot d’agressions i amenaces de mort…

L’extrema dreta actua amb tanta impunitat des de la Transició, des de la democràcia espanyola, que tots els adjectius farien paper, excepte el de demòcrates… Si els sinyorets espanyols, polítics i panxacontents de dreta i d’esquerra, podrien els valors democràtics en dos o tres anys, què podien fer els innocents que esperaven anys i panys la democràcia de veritat? El jove rèdit democràtic que hom esperava salvaria espanya, el van liquidar aquells pares de la constitució (una prostitució a mida dels hereus franquistes i els seus privilegis), es pensaven que havien adormit el feixisme, però ells només paraven la mà, en canvi de permetre conservar als franquistes, tot el que havien robat des de la guerra… Podien viure de marquesos del putiferi els Roca, els Guerra, els Miñon, els Fraga, els Barba, els Gonzalez i tota la baralla de criminals que vulgueu imaginar… Durant tots aquest anys fins ací, es permeté el robatori a la hisenda pública, la venda indiscriminada de les empreses públiques, la tortura als joves, la desaparició de gent, el càstig als obrers, al camp, a l’escola, a la sanitat… I encara que no en tenien prou, premiaven qui premia el gallet o ordenava matar. Medalles a policies i medalles a jutges que miraven a un altre costat. Medalles i coses pitjors. I clavegueram, i església consentida, i jutges i policies afavorits per l’herència franquista…

I ara uns quants fan Oh, oh, l’extrema dreta! Comèdia. Una mala comèdia espanyola, sarsuela espanyola per protegir l’extrema dreta. Sense remei, direu? Nooo, no volen remei. Espanya és això. A robar, a robar, a malmetre, a fondre els valors i l’ètica… I la mostra de tot plegat és que ara també tenen permís per presentar-se a eleccions, en forma de VOX, com ha sigut sempre, però amb unes altres identitats, PP, PSOE, C’s, mentre s’empresonen joves, músics, poetes i polítics en favor de la llibertat dels pobles. Mentre ells continuen robant, prevaricant, corrompent… Feixistes?, endavant les atxes! Ara, Presoners polítics? Catalans? Valencians?, castigueu-los! A l’infern.

Què és espanya, realment?, el reducte consentit per Europa del franquisme; un cau de feixistes alimentats i enaltits per tot l’espectre polític de la meseta.

—Que ve el llop, que ve el llop!

Doncs preparem les armilles grogues, xa!