Ulisses20

Bétera, el camp de túria

9 d’Octubre, tot per l’aire

Captura de pantalla 2014-10-08 a las 09.55.42

Aquella vesprada de felicitat érem al tram 27, dit també dels valencians, com el ball, i ens conformàvem a dir que, si el 9 d’octubre en som tants a València com n’hi ha en aquest tram, ja en serem prou. Molts. Moltíssims.

L’esperança mai no es perd. Mai. Així que demà rebentàrem la plaça, els carrers de València, perquè en serem una gernació fent costat a la Comissió 9d’Octubre, que reclamem un canvi al País Valencià, un canvi que és possible. I necessari.

No era una qüestió de símbols. Ni de noms. Ni tan sols de banderes. Malgrat que el psoe i el pp ho van pactar tot per perdre-ho gairebé tot. Els colors de la bandera, el nom de la llengua, el nom del país, no sé si van deixar res de genuí, els polítics en els primers anys de Transició. Ho vam regalar tot i ens vam quedar sense res, despullats. Però ni així no en van tenir prou. La piconadora de la dreta valenciana, extrema dreta realment, amb el consentiment de l’esquerra socialista, en realitat mai no han passat d’un centre liberal, van anar menjant-se les molles, les engrunes, fins i tot les arestes de la taula van rosegar. Les caixes, els bancs, la televisió, les línies de l’escola… Ho volen tot. Perquè l’objectiu és aterrar els valencians, eliminar-los, substituir-los. I prou que ho van aconseguint, a través de polítiques d’una violència inaudita i d’una baixa intensitat democràtica impensable.

La resistència és cada vegada més resistent, però ells mai no aflueixen. Al contrari, cerquen aliances amb la justícia, tan injusta tantes vegades, amb la polícia, sempre carreguen sobre el mateix costat cada colp més prim, amb els mitjans, han aconseguit d’eliminar la imparcialitat i, ja ho hem dit, qualsevol escletxa en la llengua innombrable.

I amb l’aterrament, no s’hi han adonat, han traspassat les línies de la decència, de l’honestedat, fins i tot de la mesura. No han deixat ni un euro al calaix per a comprar les pipes. A més que, en la resta de la calaixera, tot són deutes, factures, hipoteques, i encara pitjor, un sac d’anys per endavant per poder-nos recuperar de la indecència. Ves que vam eixir malament del franquisme, ves que vam patir la transició (sabeu quants morts vam haver de carregar amb aquella transició que ells consideraven modèlica?), doncs encara no sabíem quina maldat no ens esperava, en aquesta simulació de democràcia que ens han fet viure. El pp ha aconseguit convertir València en un país immoral. A la vista de tothom. Vet ací on tenim la pitjor ferida.

Qui governarà des de les institucions la festa dels valencians? Un president titella de la Generalitat, un rei borbó hereu d’aquell altre que va passar a sang i foc els valencians, i una alcaldessa que prefereix de fotografiar-se amb una bandera que no reprsenta els valencians, els espanyols, sí, però no els valencians: tant se val la cirereta de la caspa, el bisbot i el capitano de caserna. Pur estil antivalencià, na Rita. Ritíssima.

I malgrat tot, nosaltres serem al carrer demà, pels carrers de València. A vore si en fem un tram, un de sol, que puga defensar el país, el canvi, l’esperança. Sense defallir.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent