A falta d’una llei valenciana d’educació, la mobilització del 9 de març és en clau espanola, per molt lloable que és manifestar-nos contra una llei franquista, ordida per aquella filosofia que organitza l’escola contra el pensament. És el que he provat d’explicar en la segona reunió dels mestres abans de decidir-nos què faríem. Abans de la lomqe, i després també, l’itinerari d’ensenyament en valencià permet que la universitat pública elimine les línies o l’ensenyament superior en la llengua dels valencians. Però potser això no és culpa dels pares que confien en la nostra escola, justament. Amb tot, entre aquest meu cas particular de pensar alternatives a la vaga que posen contra les cordes les lleis que no ajuden l’escola dels valencians (ni l’escola, ni la sanitat, ni el camp, ni l’ocupació, ni les infrastructures), i allò que proposaven uns altres mestres (qualsevol situació de lluita contra la barbàrie de l’extrema dreta cal aprofitar-la), hem destriat individualment que farà cadascú: almenys quinze mestres faran vaga dijous, i la resta organitzarem l’escola a partir dels recursos amb els que comptarem.
Hem acordat un comunicat a les famílies, malgrat que la proposta de mobilització és de la Plataforma per l’escola pública, i a l’escola cooperativa no ens han convidat sinó d’esquitllentes. Un mestre diu, xa, però “Escola Valenciana” ha tret un manifest que convida a manifestar-se tothom, ara no els fareu cas?, quan voleu si que argumenteu que esteu amb ells!
És veritat, particularment no els faré cas, perquè trobe que s’equivoquen en mobilitzar-se quan ho diu la Plataforma estatal, que mai no es mobilitza per nosaltres i ves si tenim greuges i raons per fer-ho.