Ulisses20

Bétera, el camp de túria

72 hores: voteu per nosaltres

A la dona que avui amenaça els nostres, amb aquella tibantor de coll, caldria dir-li —xica no t’alteres!, que no paga la pena arribar a l’extrem de res, perquè en unes setmanes, ella, podria ser la nova ambaixadora d’aspana a Barcelona i, aleshores, hauria d’invertir els papers, per atendre com cal els polítics del nou estat, on ella seria una funcionària convidada a viure amb respecte i germanor, la qual cosa no pràctica sovint ara mateix, bo i pensant que el seu ofici de governanta li permet d’amenaçar o coses per l’estil. Afluixa, morena, no pegues un ensortit en forma de bac o colp de tensió. No fóra la primera vegada que polítics bel·ligerants fins a l’extrem, hagen de trobar-se de colp amb els papers canviats.

L’exemple l’haurien d’aprendre també un miler de furtamantes, dalt o baix és una quantitat per tancar el conflicte, que ens tracten com no ningú, com un no-res o un zero a l’esquerra, com si qualsevol persona, institució o associació que no et llepa el cul, no meresqués el respecte més gran sempre, el més gran, més encara si som tan aprop de tenir una figura administrativa d’alta volada, la més alta. Per exemple, Correus, que s’ha agafat l’autoritat de no servir les cartes enviades per l’ANC, Òmnium o el mateix govern de la Generalitat, emparant-se que són una empresa franquista i encara poden tenir aquell estil de creure’s per damunt la resta del món. Aquesta poca traça heretada de la dictadura sembla que els autoritza a tota mena d’autoritarismes. Com si RENFE digués, diumenge no faré funcionar els trens perquè els catalans no puguen moure a votar. Com si Freixenet anunciés, enguany no us beureu ni una sola ampolla de la nostra marca…

Passa amb tot de mitjans que tenen bona audiència a Catalunya, que escampen els seus programes de Televisió i ràdio, o bé són mitjans en paper, tots plegats que mai no han tingut cap sensibilitat per la llengua ni per la gent de Catalunya. Caldrà veure què passarà, l’endemà de la independència, malgrat que no serem tan burros de prohibir-los, de tancar-los, com ells si que han fet amb els mitjans del País Valencià que en feien ús de la llengua. Només que els demanarem drets i deures que no atemptem contra els valors d’una societat democràtica, aquesta vegada sí. Ves si els resultarà difícil l’esforç que hauran de fer. I els exigirem els mínims per treballar entre els nostres.

N’hi ha més exemples de torpalls i ensopegaires, que fa anys ens van fent la vida impossible, impossible, sobretot aquests darrers mesos. Polítics de primera fila empastrats fins a les celles, empresaris que han sigut bonificats fins a la il·legalitat, opinadors i periodistes que fan ús del seu mitjà per insultar-nos cada dia, fins i tot responsables de l’economia que han gestionat diners públics per provocar el gran desequilibri permanent amb el nostre país.

Tampoc no és casual amb quina impunitat actuen els moviments feixistes, ni ho és la ceguesa de la justícia davant la impunitat, l’aprovació de partits creminals, que fan amenaces directes, insults, vexen, o provoquen atacs terroristes amb resultats de mort, que no cal repetir els casos… No cal ara mateix, però potser l’endemà de la indepèndència tindrem el cap fred per investigar si n’hi ha hagut connivència, subvenció o parcialitat en la destria de responsabilitats. L’endemà.

Setanta-dues hores intenses perquè tinguem l’oportunitat de començar a decidir una de les coses més grans que ens poden passar, a tots els valencians, també als del nord. Decidir quin tipus de societat, de país, de futur volem per nosaltres i els nostres fills. Mai no havíem tingut aital repte tan aprop. Quina admiració que vivim, xa, així que voteu per nosaltres, voteu pels valencians del sud també.

I tant de bo nosaltres puguem continuar aquesta gran festa per la democràcia en un termini curt. Curtíssim. I la puguem fer tan exemplar com vivim la vostra.

Setanta-dues hores només.



  1. Anem fent passes cap al dia que es constituirà solemnement el Parlament federal català amb diputats valencians, balears i principatins. Aquell dia, descansarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent