Adam Majó

Xuts a pals

25 d'octubre de 2010
0 comentaris

WikiLeaks al País Basc

La filtració que WikiLeaks ha fet
de milers d’informes i documents oficials vinculats a la intervenció aliada a
l’Iraq, i l’ampli repercussió que ha tingut en la premsa britànica i
nord-americana, han permès conèixer amb detall la crua realitat d’aquesta guerra
que ja fa 6 anys que dura. Licència per torturar, milers de víctimes civils,
assassinat d’homes que pretenien rendir-se,  utilització de mercenaris per fer la feina encara més bruta,
execucions selectives poc selectives i una llarga llista d’horrors que, si bé
ens ja podíem imaginar, ara estan perfectament documentats.

La premsa, la d’abans i la d’ara,
ja ho sabem,  no és un simple
espectador. Una mitjans valents i disposats a publicar i
fer saber informació incomode i que pot tenir conseqüencies polítiques juga un
paper decisiu en la resolució de conflictes. Per això es troba tant a  faltar que algú estigui disposat a fer
el mateix amb el conflicte basc. Algú, a l’estat espanyol o al món,  disposat a publicar papers i
testimonis  dels mètodes utilitzats
per les policies diverses en la lluita contra l’independentisme.

Algú que
expliqui l’abast real de la utilització de la tortura i les execucions més o
menys induïdes, des del franquisme fins ara, i que posi al descobert els interessos
econòmics lligats a l’anomenada lluita anti-terrorista, el destí dels milions
d’Euros que remena el   CNI o
les clavegueres del control social i la creació d’opinió a petita i gran
escala. Algú s’hauria d’arriscar a buscar i facilitar aquesta informació; algú
allunyat de l’entorn abertzale però compormès amb el periodisme honest i
d’investigació. I s’hauria de fer ara, perquè no és només una qüestió de saber
la veritat, en general i en aquest cas concret, sinó d’aprofitar-la per
impulsar  en positiu l’actual canvi
d’escenari. En aquests moments és especialment important transmetre la idea
que en aquest llarg conflicte la violència i el dolor no ha estat patrimoni de
cap de les dues parts, que aquest ha sigut, i és, un enfrontament cruel des de
tots els punts de vista i que, per tant, la solució ha de passar per una pau tant
justa com sigui possible en què l’únic vencedor sigui l’aprofundiment
democràtic. No ens servirà de res, o de gairebé res, que tota la merda surti
d’aquí vint o trenta anys, com ha passat tantes altres vegades, quan el
reconeixement dels fets ocorreguts ja només és un consol moral pels supervivents.
Arguments tronats
03.03.2009 | 11.08
Mesures d’emergència
25.02.2009 | 1.04
Compactes sí, atepeïts no.
16.09.2010 | 12.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.