Adam Majó
Xuts a pals
25 d'octubre de 2010
0 comentaris
WikiLeaks al País Basc
La filtració que WikiLeaks ha fet
de milers d’informes i documents oficials vinculats a la intervenció aliada a
l’Iraq, i l’ampli repercussió que ha tingut en la premsa britànica i
nord-americana, han permès conèixer amb detall la crua realitat d’aquesta guerra
que ja fa 6 anys que dura. Licència per torturar, milers de víctimes civils,
assassinat d’homes que pretenien rendir-se, utilització de mercenaris per fer la feina encara més bruta,
execucions selectives poc selectives i una llarga llista d’horrors que, si bé
ens ja podíem imaginar, ara estan perfectament documentats.
La premsa, la d’abans i la d’ara,
ja ho sabem, no és un simple
espectador. Una mitjans valents i disposats a publicar i
fer saber informació incomode i que pot tenir conseqüencies polítiques juga un
paper decisiu en la resolució de conflictes. Per això es troba tant a faltar que algú estigui disposat a fer
el mateix amb el conflicte basc. Algú, a l’estat espanyol o al món, disposat a publicar papers i
testimonis dels mètodes utilitzats
per les policies diverses en la lluita contra l’independentisme.
ja ho sabem, no és un simple
espectador. Una mitjans valents i disposats a publicar i
fer saber informació incomode i que pot tenir conseqüencies polítiques juga un
paper decisiu en la resolució de conflictes. Per això es troba tant a faltar que algú estigui disposat a fer
el mateix amb el conflicte basc. Algú, a l’estat espanyol o al món, disposat a publicar papers i
testimonis dels mètodes utilitzats
per les policies diverses en la lluita contra l’independentisme.
Algú que
expliqui l’abast real de la utilització de la tortura i les execucions més o
menys induïdes, des del franquisme fins ara, i que posi al descobert els interessos
econòmics lligats a l’anomenada lluita anti-terrorista, el destí dels milions
d’Euros que remena el CNI o
les clavegueres del control social i la creació d’opinió a petita i gran
escala. Algú s’hauria d’arriscar a buscar i facilitar aquesta informació; algú
allunyat de l’entorn abertzale però compormès amb el periodisme honest i
d’investigació. I s’hauria de fer ara, perquè no és només una qüestió de saber
la veritat, en general i en aquest cas concret, sinó d’aprofitar-la per
impulsar en positiu l’actual canvi
d’escenari. En aquests moments és especialment important transmetre la idea
que en aquest llarg conflicte la violència i el dolor no ha estat patrimoni de
cap de les dues parts, que aquest ha sigut, i és, un enfrontament cruel des de
tots els punts de vista i que, per tant, la solució ha de passar per una pau tant
justa com sigui possible en què l’únic vencedor sigui l’aprofundiment
democràtic. No ens servirà de res, o de gairebé res, que tota la merda surti
d’aquí vint o trenta anys, com ha passat tantes altres vegades, quan el
reconeixement dels fets ocorreguts ja només és un consol moral pels supervivents.
expliqui l’abast real de la utilització de la tortura i les execucions més o
menys induïdes, des del franquisme fins ara, i que posi al descobert els interessos
econòmics lligats a l’anomenada lluita anti-terrorista, el destí dels milions
d’Euros que remena el CNI o
les clavegueres del control social i la creació d’opinió a petita i gran
escala. Algú s’hauria d’arriscar a buscar i facilitar aquesta informació; algú
allunyat de l’entorn abertzale però compormès amb el periodisme honest i
d’investigació. I s’hauria de fer ara, perquè no és només una qüestió de saber
la veritat, en general i en aquest cas concret, sinó d’aprofitar-la per
impulsar en positiu l’actual canvi
d’escenari. En aquests moments és especialment important transmetre la idea
que en aquest llarg conflicte la violència i el dolor no ha estat patrimoni de
cap de les dues parts, que aquest ha sigut, i és, un enfrontament cruel des de
tots els punts de vista i que, per tant, la solució ha de passar per una pau tant
justa com sigui possible en què l’únic vencedor sigui l’aprofundiment
democràtic. No ens servirà de res, o de gairebé res, que tota la merda surti
d’aquí vint o trenta anys, com ha passat tantes altres vegades, quan el
reconeixement dels fets ocorreguts ja només és un consol moral pels supervivents.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!