Adam Majó

Diu la caricatura que els
ajuntaments tenen migrades competències i recursos i que en la única qüestió en
la qual sí que poden prendre decisions importants, en urbanisme, sempre acaben
fent allò que volen els grans interessos immobiliaris. Es diu, també, que el
Parlament de Catalunya és de fireta, 
limitat a escollir qui gestionarà determinats serveis públics però sense
capacitat de decisió en els temes importants que caracteritzen l’estat i la
política modernes: la recaptació d’impostos, la configuració del poder
judicial, les forces armades, la representació internacionals o l’establiment de
drets i deures ciutadans. Paradoxalment, es diu també que el  parlament i el govern del Regne
d’Espanya, i els de la majoria d’estats del món, tampoc mana, que les línies
bàsiques de la seva política les marca la Merkel, l’Standard and Poor’s o
directament el Tea Party. Segons la caricatura anterior, semblaria que el
parlament europeu sí que manaria, una mica, però tampoc, perquè ho fa la
Comissió europea, formada pels estats (uns més que d’altres) i controlada pel
Banc europeu i pels nombrosos lobbys internacionals. Les caricatures, per
definició, no són veritat, però han de reflectir una part de realitat si volen
ser creïbles, reconeixibles. La sensació que tenim sovint, fins i tot els que
hem format part de candidatures polítiques!, que tot plegat és una comèdia i
que les eleccions no serveixen massa per a res té una certa base, sobretot si mai
ens havíem pensat que votant i prou aconseguiríem grans i transcendentals
canvis, transformacions que en realitat requereixen molta més implicació i
capacitat de pressió.

En tot cas, però, per gran o
petit que sigui el marge de maniobra, la representació a les institucions
sempre pot servir per influir, per destapar, per protestar o, fins i tot, per
gestionar una mica millor. Però les eleccions i l’activitat més o menys
parlamentària que se’n derivi tenen també un altre dimensió, legitimen el marc
legal que els defineix i delimiten el subjecte polític, la col.lectivitat. Som
d’allà on votem, i per això és tant important que tots els veïns i veïnes,
vinguin d’on vinguin, puguin votar 
i sentir-se part de la comunitat. I per això els independentistes, o una
part dels independentistes, no creiem que sigui una bona idea participar en
unes eleccions, les espanyoles, que es basen en la imposició – històricament
violenta- d’una determinada sobirania i que serveixen per escollir un parlament
en el qual els representants dels catalans i catalanes sempre seran minoria.
Potser s’hi podria anar a dir-los el nom del porc (com feia magistralment en
Jon Idigoras anys enrera), a demostrar força, però mai a seguir-los el joc, a
canviar de llengua i a pidolar, fent veure que negociem, serrells, cadires i
traspassos de competències enverinats.