Adam Majó

En una altra època, quan les normatives eren molt més laxes i la intervenció de l’administració molt menor, Manresa disposava d’una cèntrica sala polivalent: la Pista Castell, que servia per fer-hi concerts de rock, espectacles infantils, balls populars o mítings polítcs. Quan des de l’Ajuntament es va començar a denegar els permisos per realitzar activitats en aquesta equipament, per allò de la responsabilitat civil subsidiària, la alternativa fou, durant uns anys, el pavelló vell del Congost, que tampoc reunia les condicions i topava constantment amb la oposició de la regidoria d’esports del mateix ajuntament. Ja aleshores, fa més de vint anys, la CUP va convertir la reivindicació d’una sala polivalent municipal en una de les seves prioritats. Pensàvem amb una instal·lació relativament senzilla i barata de construir, com les que tenen a tants pobles de la comarca, que tan serveix per fer un quinto benèfic, com un ball per a gent gran, un espectacle de circ, una trobada de line dance o un concert de grups gamberros. Un espai sofert, amb cadires que es treuen i es posen, amb una barra de bar a disposició dels organitzadors, uns vestidors i poca cosa més. Un equipament pensat, sobretot, per estaral servei de les entitats i col·lectius de la ciutat.

Van arribar èpoques de vaques grasses i pressupostos generosos, però des de la regidoria de cultura sempre s’ens va dir que aquest tema no era prioritari i que, en tot cas, seria per més endavant, per la seguent legislatura… Fins que va arribar la inauguració del nou Kursaal i l’anunci que la Sala Ciutat es deixaria d’utilitzar per fer-hi cine o teatre. Aquesta és la nostra, vam pensar, i vam proposar ubicar en aquell edifici (o en un de nou al mateix lloc) la sala polivalent tantes vegades reclamada. La resposta del nou regidor de cultura fou que tampoc, que la funció de sala de concerts ja la faria una iniciativa privada amb conveni municipal que s’havia d’ubicar al polígon dels Dolors. El fet que efectivament ara per ara (ningú ens garanteix que ho cintinui fent en el futur) aquesta sala estigui oferint una bona programació musical i la constació que l’edifici de la Sala Ciutat és de molt baixa qualitat constructiva (totxos i Uralita), així com l’evidència que l’àrea Baixada dels Drets, Via i Plaça Sant Ignasi i Museu (i claustre!) necessiten una millora que passa per alliberar l’espai que actualment ocupa el vell teatre, ens van empènyer (l’any 2011!) a proposar-ne l’enderroc i buscar altres ubicacions per a la sala polivalent. En vam trobar dues, en terrenys o edificis de titularitat municipal. Una, que vam aconseguir introduir al pla d’equipaments actualment vigent, a l’espai que deixerà lliure la Pista Castell, amb un edifici integrat al parc (d’aquests amb sostre vegetal, per exemple). L’altra, la nau de l’Anònima, edifici protegit i ara ja en mans públiques ubicat en un indret de la ciutat que necessita urgentment una injecció de vitalitat. I aquest és l’estat de la questió d’una vella reivindicació que ni hem abandonat ni tenim intenció de fer-ho.