Adam Majó

Xuts a pals

11 de juny de 2014
2 comentaris

Un poble pusil·lànime

Analistes polítics de prestigi o d’estar per casa (jo mateix) ja fa dies que  pronostiquem que, davant l’empenta creixent de l’independentisme català, l’Estat espanyol optarà tard o d’hora per fer una contra-oferta, per oferir la famosa tercera via. Així ho demanen i esperen lobbies internacionals diversos, sectors empresarials amb molts contactes a Madrid i algun nacionalista español de tarannà pragmàtic. Tots cerquen desesperadament l’aparició d’una proposta de refundació de l’Estat que permeti evitar el què per a ells és el mal major, la independència. La dificultat, pensàvem, rau en l’enorme distancia que separa allò que una part del sobiranisme d’aquí estaría disposat a acceptar a canvi de renunciar a la independència i allò que el gruix de l’opinió pública española estaría disposada a “cedir” per evitar-la. El què no encaixa en aquest esquema, però, és l’actitud del govern espanyol, que lluny de preparar el terreny per a la contra-oferta que alguns esperen, opta per tensar la corda tot retallant encara més l’autogovern i la normalitat nacional catalana. En lloc d’una refundació en clau plurinacional sembla que prefereixen desmantellar alguns dels èxits parcials aconseguits els darrers 35 anys, com TV3 o l’ús prioritari del català a l’escola. 

Fa l’efecte que l’anàlisi que han fet des del nucli dur del nacionalisme espanyol (la FAES, però no només ells) no és el que esperàvem. Sembla que han arribat a la conclusió que si ens trobem en el punt que ens trobem és precisament per haver cedit massa després de la mort del dictador i que, amb l’autonomia. els catalans, en lloc de sentir-nos més còmodes a l’estat, hem optat per voler-ne encara més, d’autogovern, i per reafirmar-nos com a nació diferenciada. Ja va passar fa cent anys, amb la Mancomunitat, i vint anys més tard, amb la Generalitat repúblicana. Consideren, i tenen raó, que l’Espanya plural no és possible perquè nosaltres no ens hi acabarem de sentir mai còmodes, i que només hi ha un remei possible, el de sempre, el del Conde Duque de Olivares, el de Felip V i de tots (tots!) els Borbons, el del Jacobinisme, el de Primo de Rivera o el de Franco: l’assimilació, reduir la catalanitat a un residu folclòric que no qüestioni l’espanyolitat imposada. Creuen que són davant una oportunitat històrica, la d’enfrontar-se i derrotar definitivament l’independentisme i el fet nacional català. Compten que no caldrà tornar a bombardejar Barcelona i que ensenyant una mica el bastó nosaltres mateixos (començant pels líders polítics) ens arronsarem i ens farem enrera. I pensen que aquest cop serà el definitiu, que el fracàs portarà a la frustració i a la resignació final. Es valen, per arribar a aquesta conclusió, dels seus propis prejudicis, estan convençuts que els catalans som un poble pusil·lànime (mancat d’ànim per assolir objectius notables). Pensen, en definitiva, que som uns merdes.

 

Una DO sense capital?
19.09.2016 | 8.52
Socialisme, diguem-ne
18.08.2016 | 9.32
Arguments tronats
03.03.2009 | 11.08

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Doncs jo veig molt clar el perquè Espanya ens continua collant en comptes d’afluixar. Crec que, mirant pels seus interessos, no s’equivoquen en absolut. I la resposta està justament en el títol d’aquest article. Espanya sap que els catalans són pusil·lànimes (llegiu-hi covards i babaus sentimentals). Per això ens collen, per després poder fer veure en una oferta d’última hora que cedeixen. És a dir: com més ens collen ara, més ens semblarà després que els hem fet cedir qui sap què, i naturalment seran engrunes sobre üestions que fins fa quatre dies teniem aconseguides. Els catalans, contents i enganyats, com sempre. En realitat haurem perdut molt… i continuarem lligats a Espanya. La jugada trilera de sempre, vaja. Som un poble ruc sense remei.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.