Adam Majó

Em temo que qualsevol debat sobre
el futur de l’espai que antigament ocupava la Fàbrica nova és poc més que una
tertulieta d’estiu. Resulta massa difícil creure que l’actual propietari, una
filial d’una entitat bancària que encara conserva el nom del què havia estat,
una caixa, estigui realment disposada a tirar endavant el projecte que ha
presentat a l’Ajuntament de Manresa i que inclou algunes modificacions
significatives respecte a l’anterior. Costa d’imaginar que, tal i com estan les
coses, algú invertirà milions d’euros en un centre comercial  i aconseguirà omplir-lo de botigues. Fa
més aviat la impressió que els nous amos pretenen introduir canvis en un
projecte que ja tenia prou mancances, per augmentar la superfície comercial
disponible, disminuir les places d’aparcament i allunyar els equipaments
públics de l’edifici central, i tot això no en benefici de la ciutat, sinó amb
l’objectiu d’augmentar el valor de mercat del solar de cara al futur. Opinarem,
doncs, però des de l’escepticisme.

Les modificacions proposades
semblen agradar tant als membres de l’antic tripartit com a l’actual equip de
govern, excepte en un punt, en la possible construcció d’un pavelló esportiu,
que els que hi havia abans consideren inajornable i el nou alcalde creu
que  pot esperar, que seria millor
dedicar els diners -que ha de posar l’empresa- a d’altres actuacions, com la de
millorar les connexions entre el nucli antic i la mateixa fàbrica nova.

Al marge de les dificultats
legals –probablement solucionables- per destinar aquesta inversió a una
actuació situada fora del perímetre estricte del pla, entenem que el debat
hauria de ser un altre, sobre el futur de l’espai, sobre si el què volem és un
gran (mitjà, de fet) pàrc dins el nucli urbà o si, en canvi, estem parlant
d’una àrea urbanitzada i construïda envoltada, això sí, d’espais lliures i
vegetació. Des de la CUP apostem per la primera opció i entenem que la
necessitat de determinats equipaments no ens hauria de portar a sacrificar-ne
uns altres d’igualment necessaris, els espais verds, tal i com va passar fa
anys allà mateix, al parc de Sant Ignasi, amb la construcció de la llar
d’infants. El pavelló en aquesta àrea no li volem ni ara ni més endavant.
Entenem que una pista esportiva a l’aire lliure seria una molt millor opció,
molt més barata de fer i de mantenir, donaria continuïtat al parc  i connectaria el nou espai públic de
darrera l’edifici central amb el vell parc de la piscina. D’aquesta manera
obtindríem un parc que de dimensions interessants i contribuiria a
descongestionar una ciutat excessivament atepeïda. Així ens aniríem apropant,
molt lentament, als estàndards que marca la senyora Organització Mundial de la
Salut: 10 metres quadrats  de zona
verda urbana per habitant .