Adam Majó

Xuts a pals

22 de març de 2010
5 comentaris

Un balanç discutible, molt discutible.

Els partits, diguem-ne, de
centre, com CiU o el PSC, que no pretenen modificar significativament les
estructures socials, econòmiques o institucionals d’un país o societat
concreta, quan governen, el què han de demostrar al seu electorat és que saben
fer-ho amb eficàcia, poca cosa més. Una força política que, en canvi, aspiri,
també,  a introduir canvis
importants en la realitat social, com, en principi, ERC o ICV, no només ha
de  demostrar que ho sap fer bé,
que són bons gestors, sinó que ha d’aconseguir introduïr, alhora, mesures
concretes que serveixin per transformar, poc o molt, aquestes estructures.  És per això que la setmana passada en
Lluís Oliveras, en un article titulat Els camàlics de la política, s’esforçava a enumerar-nos lleis que ell
considerava de “calat important”: la de Vegueries, la del cinema, la de
l’impost de successions i la de consultes populars, i que han estat aprovades,
sembla, gràcies a la pressió d’Esquerra. El cas, però, és que la primera és
paper mullat, un primer pas que genera més dubtes que il.lusions i que segueix
depenent de les difícils modificacions provincials; la segona, la del cinema,
és valenta, és cert, però és també lluny, encara, de transformar-se en
realitat; la de successions l’hagués pogut aprovar CiU o el PP, tranquil.lament; i
la de les consultes és també ben poca cosa, perquè si el que busca, com
s’afirma en l’article, és el xoc 
de legitimitats, per això no calen tantes lleis, sinó voluntat polítca i
majories al parlament de Catalunya.

Tampoc ICV pot presentar un
balanç gaire engrescador. No només perquè en l’àmbit de la gestió han creat
dubtes raonables, sinó perquè en el platet de les conquestes, en allò obtingut,
pesen molt més les batalles perdudes (Bracons, quart cinturó, pacte nacional
d’educació, el de l’habitatge…) que les guanyades.

Es queixa, en Lluís, i ho fan
també sovint els representants eco-socialistes, de la pressió que han hagut de
suportar i dels excessius retrets que han hagut de sentir. I segurament tenen
una part de raó, però no podien esperar altra cosa dels àmbits mediàtics de
l’espanyolisme més dretà. I a l’entorn convergent, després que ERC els deixés
plantats a l’altar i recordant les crítiques, també incondicionals, que rebia
el govern Pujol de ICV, la venjança estava igualment escrita.

Però també n’han rebut, i això
els hauria de fer reflexionar, dels seus votants i de sectors propers. La
decepció pels pobres resultats polítics després de 7 anys de tripartit i un saludable
recel envers la política institucional i els perills de l’apoltronament, no els
haurien de molestar, sinó al contrari, ajudar-los a repensar el camí emprès.

Salvem Barcelona
13.06.2017 | 11.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En part, podríem considerar que els èxits són pobres. Només en part. El context no ha estat el més immillorable. I el Govern no ha sabut posar l’agenda d’Entesa al davant del debat públic: qui parla de la llei de consultes o de les vegueries?

  2. Penso que en algunes coses ho han fet bé i han estat valents:
    antiguerra: molt bé amb iraq i palestina
    immigracio: molt bé amb vic
    educacio: han tingut els collons de ser els unics que s’han plantat al pacte
    llei de succecions: han frenat a ERC i PSC
    llei del civisme.

    També es cert que han fet coses malament.
    Sobretot a interior
    I sobretot a Barcelona amb un tripartit i bipartit que ha servit de ben poc.

    És evident que no es un partit que aposti per la construccio d’un contrapoder popular, i per això té sentit projectes com els de la CUP. Però també és cert que m’entre no hi hagi alternativa, segueixen sent millors que els demés des de una prespectiva d’esquerres.

    I cal ser honest i intelligent i reconèixer-ho 

Respon a Joan Gil Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.