Adam Majó

Xuts a pals

9 de desembre de 2011
1 comentari

Subvencionant la Plataforma Logística de Saragossa

Des que Hannibal va travessar el Pirineu dalt d’un elefant per anar des del nord d’Africa fins al cor d’Europa, que aleshores estava força més avall que ara, a Roma, sabem que Catalunya és un territori cruïlla, per on passen bona part de les persones i les mercaderies que des del continent es dirigeixen a la península i a l’Estret de Gibraltar, i a l’inrevés. Les nostres autopistes estan plenes d’automòbils i camions que ni surten ni tenen el seu destí al mateix país sinó que venen, i van, de més enllà. És pèr això que, ens agradi o no, si en algun lloc té sentit que hi hagi carreteres de peatge és a casa nostra, no només perquè és la manera més justa de finançar una obra pública costosa (com més la fas servir, més pagues) i de repercutir els costos mediambientals i socials d’una infraestructura com aquesta, sinó també perquè és la millor forma d’aconseguir que aquells que les utilitzen però no paguen impostos aquí també hi col·laborin, en l’amortització i el manteniment. I sí, ja sé que que tot plegat ens seria molt menys molest si els diners que deixem al peatge anessin a parar a la bossa comuna, a la Generalitat, i no a engruixir els beneficis de determinats grups empresarials, però aquest és un altre debat.

En alguns països els cotxes han de comprar un permís en forma d’adhesiu per poder circular per la xarxa de carreteres durant uns dies. En d’altres aquesta taxa es limita als camions i a d’altres es manté el tradicional sistema del peatge físic. Aquí, però, som més espavilats i darrerament ens  dediquem a construir i ampliar vies a través del sistema anomenat del peatge a l’ombra. Consisteix en que una empresa fa l’obra, amb  finançament propi i durant trenta anys, o més, l’Estat, la Generalitat en aquest cas, li paga un cànon proporcional al nombre de vehicles que l’han utilitzat. Avantatges? Que s’aconsegueix acabar l’obra sense incrementar l’endeutament públic. Inconvenients? Que  carreguem una obligació important a les previsions de despesa dels anys següents, que paguem l’obra molt més cara perquè hem de fer-nos càrrec dels interessos i dels beneficis de l’empresa constructora i, per últim però no menys important, que la paguem entre tots els que estem censats a Catalunya (la fem servir o no) i la regalem, de forma altruista, a tots aquells particulars o professionals que l’utilitzen per travessar el país. El desdoblament de l’Eix transversal, l’Eix diagonal, els túnels de Bracons, la variant d’Olot i l’ampliació de la carretera d’Olot a Figueres dibuixen amb tota claredat una alternativa  al corredor viari del litoral, a l’AP7 i a l’AP2, que generosament, i en època de dures retallades, oferim de forma gratuïta a turistes i transportistes de tota Europa. Qui diu que som garrepes?.
Rugbi 08-09
26.09.2008 | 10.50
Ni bastó ni pastanaga
12.04.2013 | 2.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Com deuen arreglar el famós 3% (o més)? de mica en mica o al acabar la concessió? 

    Per cert he passat per l’autovia, gratuïta i més aviat poc transitada, de Navarra, La Rioja, Aragó … i hi ha un àrea de descans cada 12km!! evidentment buides.

    Som molt burros els catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.