Adam Majó

Xuts a pals

29 de desembre de 2014
3 comentaris

Set anarquistes

Diu un parent meu que el què més li emprenya dels anarquistes és que quasi sempre tenen raó. A mi em passa una cosa semblant. Mira que els trobo pesats, tot el dia tornant a la revolució del 36 i a les rutes maquis, i que m’emprenyo cada cop que tracten amb molta més beligerància el nacionalisme català que l’espanyol. I mira que moltes de les seves campanyes i accions les trobo inútils o fins i tot contraproduents, i que massa sovint les seves actituds i iniciatives em semblen sectàries i d’autoconsum  (tot i que d’això, ben mirat, no en tenen l’excusiva…). Però, noi, no ho puc evitar, m’agrada la radicalitat amb què defensen dos conceptes que entenen –i entenc- inseparables: llibertat i justícia social. Per això estic convençut que sigui el què sigui què hagin fet o pretès fer (si és que han fet o pretès fer res) els set anarquistes detinguts a mitjans de desembre, em semblarà ben poca cosa al costat de les injustícies i opressions que pretenien combatre.

El pitjor del cas, però, és que hores d’ara encara ni tant sols sabem perquè coi són a la presó -a Soto del Real, prop de Madrid- aquestes set persones entre les quals hi ha dues noies vinculades a Manresa, una perquè hi vivia des de feia poc i l’altra perquè hi ha nascut i viscut la major part de la seva vida. No sabem de què se les acusa, més enllà de l’etiqueta genèrica i tramposa de “terroriosme anarquista”. No sabem quins delictes se suposa que han fet o pretenien fer i, el què és pitjor, tampoc ho saben elles, ni el seus advocats, ni les seves famílies. I no ho sabem perquè els Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior, que és qui va iniciar la operació i qui la manté oberta, es nega obstinadament a aixecar el secret de sumari. L’arbitrarietat amb què se’ls ha arrestat i aplicat l’anomenada legislació antiterrorista -expressament pensada per permetre la vulneració dels drets dels detinguts- i la desproporció evident entre les acusacions (desconegudes) i les mesures preventives (presó incondicional) no ens deixen altre remei que arribar a la conclusió que darrera de tot plegat hi ha la mal dissimulada voluntat del poder judicial i polític d’atemorir-nos, de  deixar clar qui mana, de tornar-nos a recordar qui deté el monopoli de la violència. En aquest sentit, fonts policials ja van insinuar que l’objectiu de l’operació Pandora (així en diuen) podria ser preventiu. I és cert, però no tant per prevenir accions concretes que suposadament estiguessin preparant els detinguts o el seu cercle polític i personal més proper, sinó en un sentit molt més ampli i general, amb la intenció d’espantar i paralitzar  a tots aquells col.lectius, sectors i persones disposats a plantar cara al desastre social que estem vivint. I és per això que la solidaritat amb aquests set anarquistes no és tampoc unidireccional. Més que solidaritat és, de fet, autodefensa.

 

Europa
14.05.2014 | 5.20
El nom i la cosa
04.04.2018 | 2.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Em pregunto si el senyor que ha escrit aquest article, l’Adam Majó, té clar com funciona la llei d’enjudiciament criminal.
    Ningú no pot ser detingut sense uns indicis delictius, ni molt menys aplicar-li la llei antiterrorista, actualment.
    El risc que córrer qui detingui de manera il·legal és prou gran com per desincentivar aquesta acció.

    La veritat és que no m’entra al cap que ningú, escudant-se en la defensa d’una suposada injustícia o opressió, actui de la manera com ho fan els col·lectius violents que es dediquen a incendiar la ciutat, a trencar el mobiliari urbà i a cometre altres actes bandàlics, o de qualsevol altre tipus, clarament delictius.

    Tant se val si són anarquistes, independentistes, unionistes o de qualsevol atra sensibilitat.
    Per a mi, queda clar que el col·lectiu al qual defensa l’autor d’aquest article no és digne de cap mena de compassió, en el sentit apuntat.
    Només cal fixar-se en la manifestació de dissapbte passat, al barri de Gràcia, en què unes 1000 persones van sortir al carrer en protesta per aquestes detencions. Per no ser diferents i perquè quedés clar el seu tarannà, no van dissimular gens el caràcter violent de la seva reivindicació. No es van poder estar de fer aldarulls, trencadisses de mobiliari urbà i d’aparadors de comerços.

    Senyor Majó, defensar els drets i les lllibertats dels ciutadans és una bella tasca, però no dóna legitimitat a ningú per exercir la violència com ho fan els membres del col·lectiu a qui vostè dedica l’article.

  2. Benvolgut/da Rèmora.
    Tens tota la raó, però no comprenc com a Sr@s que han causat més pèrdues econòmiques i que han causat molt més mal a les persones i amb més violència socioeconòmica no se’ls aplica igualment la llei antiterrorista per “terrorisme econòmic”.
    Palau, Bankia, i tota la resta, Ministres exdirectius complices de l’estafa que anomenen crisis, … TOTS a la garjola incomunicats.
    O a aquests no?

  3. Doncs jo estic completament d’acord amb l’article i trobo que tots (TOTS) hauríem de posar el crit al cel davant de qualsevol detenció feta d’aquesta manera. Si callem (o encara pitjor, si ho trobem excusable) farem com el pastor protestant aquell de la història famosa: quan van venir a buscar els comunistes, vaig callar perquè jo no era comunista; quan van venir a buscar els sindicalistes, vaig callar perquè jo no n’era; quan van venir a buscar els jueus, vaig callar perquè jo no n’era, i quan em van venir a buscar a mi, ja no quedava ningú per denunciar-ho!

Respon a Rèmora Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.