Adam Majó

Perquè una mentida funcioni,
perquè sigui més o menys creïble, ha de contenir una part de veritat. Això és
el què passa amb el debat entorn a la viabilitat de l’anomenat estat de les
autonomies, tenen raó quan afirmen que l’actual model és excessiu i que els
diferents nivells de l’administració multipliquen innecessàriament organismes i
solapen funcions. No cal haver fet un màster en gestió pública per veure que en
el nostre cas, Ajuntaments, Consell comarcals, Vegueries (si arriben),
Diputacions, Generalitat, Estat i Unió europea, són massa nivells, creen
confussió, dilueixen responsabilitats i 
encareixen  la gestió
pública.

Cal una racionalització de
l’estructura administrativa que passaria, al meu entendre, per  mantenir: 1. Els ajuntaments,
evidentment, però mancomunant-ne (compartint) molts més serveis i decisions,
des de la gestió dels residus fins a la promoció turística, passant per la
planificació del sol industrial o el transport públic. 2. Les vegueries, com a
òrgans de recolzament als municipis i de descentralització dels serveis de la
Generalitat, tindrien sentit sempre que s’evités la opacitat i el clientalisme
de les actuals diputacions. 3. La Generalitat, federada, per anar bé, amb la
resta de governs dels territoris de parla catalana, hauria de tenir el mateix
paper que la majoria d’estats europeus de mida mitjana. I 4. Europa, malgrat
tot, perquè només des d’estructures més grans, paísos relativament petits com
els nostre podem aspirar a treballar a favor d’unes relacions internacionals
basades en la justícia i la pau i per garantir la supervivència del planeta tal
com el coneixem  (es veu que això
del canvi climàtic no era broma….).

I dels Consells comarcals, les
Diputacions i el Regne (d’Espanya), que n’hem de fer? Prescindir-ne,
directament. Per a la gran majoria dels catalans i catalanes, la pertinènça a
l’Estat espanyol no ens suposa cap benefici (més enllà del purament
sentimental, per a alguns) i sí costos enormes, tant econòmics com de mala gestió
dels afers col.lectius ( no cal posar exemples, oi?). Les Diputacions, ja s’ha
dit, haurien de deixar pas a unes vegueries molt més transparentes i funcionals.
I tampoc han funcionat els Consells comarcals, cal admetre-ho. Sap greu, perquè
responen a realitats històriques molt estimades, però el cert és que, amb
alguna excepció, a la majoria de comarques els podríem eliminar perfectament,
passant les seves funcions a les vegueries o als municipis, mancomunats o no.

I parlant de racionalització de
l’administració. Algú ens pot explicar quin sentit té que a Manresa hi hagi 4
cossos policials diferents? Es pot saber quines de les funcions que fa la
Policia nacional o la Guàrdia civil (un
cos militar, recordem-ho) són realment necessàries? I, en cas que ho fossin, no
es podria fer igualment des de la comissaria dels Trullols?