Adam Majó
Xuts a pals
23 de juliol de 2008
4 comentaris
Promocions econòmiques
Cada cop més professionals, sobretot en sectors que fan un ús intensiu de les noves tecnologies i la creativitat, situen el seu lloc de residència i treball en funció, no tant de la proximitat física amb el client, sinó de la qualitat de vida que hi poden aconseguir. L’entorn natural, un transport públic eficient, espais urbans de qualitat, desplaçamets còmodes a peu, serveis públics propers o una vida associativa i cultural engrescadora, són factors cada vegada més importants alhora de decidir si una determinada activitat s’instal·la la en un lloc o en un altre. La gent, si podem triar, preferim una ciutat de dimensions còmodes, personalitat pròpia, equipaments a l’abast i accés fàcil a l’entorn natural. Amb la condició, això sí, que les comunicacions funcionin, que quan haguem de moure’ns ho puguem fer de manera ràpida i segura, que vol dir, per a les distàncies interurbanes curtes i mitjanes, un bon servei ferroviari.
Perquè explico tot això? Doncs perquè penso que aquest és el model urbanístic, social i , atenció!, econòmic que hauria de seguir Manresa i el pla de Bages per extenció.
Si hem de ser, inevitablement, un peça més de la metròpolis Barcelonina, el què ens cal, ara, és pensar bé quina funció volem fer-hi. Si volem ser el pati de darrera, on es concentren les indústries contaminats, els nusos de carreteres atepeïdes de camions, les presons i les àrees residencials dormitori, o volem ser, o provar de ser, una altra cosa. Per exemple, una ciutat petita, còmode i amable, que fomenti la cultura, també com a motor econòmic, on s’hi trobi de tot però des de la que es pugui anar al centre de Barcelona o a l’aeroport en menys d’una hora, i on la universitat i les empreses comptin amb la qualitat de vida de la ciutat com a una avantatge alhora d’atreure estudiants, treballadors i col·laboradors.
Si hem de ser, inevitablement, un peça més de la metròpolis Barcelonina, el què ens cal, ara, és pensar bé quina funció volem fer-hi. Si volem ser el pati de darrera, on es concentren les indústries contaminats, els nusos de carreteres atepeïdes de camions, les presons i les àrees residencials dormitori, o volem ser, o provar de ser, una altra cosa. Per exemple, una ciutat petita, còmode i amable, que fomenti la cultura, també com a motor econòmic, on s’hi trobi de tot però des de la que es pugui anar al centre de Barcelona o a l’aeroport en menys d’una hora, i on la universitat i les empreses comptin amb la qualitat de vida de la ciutat com a una avantatge alhora d’atreure estudiants, treballadors i col·laboradors.
El què no podem ser és les dues coses alhora. O seguim omplin el pla de Bages de carreteres i polígons de baixa ocupació, seguint el model del Baix Llobregat o el Vallès, o apostem per posar en valor les qualitats que ens diferencien de les ciutats de la primera i segona corona metropolitana, prioritzant, de veritat, el ferrocarril i el tramvia, la protecció de l’entorn agrari i natural, el nucli antic com a espai per als vianants, la cultura i el lleure o els equipaments que fomentin la creativitat i la producció artísitca.
Ara què hem vist com a molts quilometres d’aquí es prenen decisions que ens afecten directament, però contra les que ens sentim impotents, cal que siguem conscients que apostar per la qualitat de vida, amb criteris socials i mediambientals avançats, és, al segle XXI, la millor promoció econòmica que podem fer.
Ara què hem vist com a molts quilometres d’aquí es prenen decisions que ens afecten directament, però contra les que ens sentim impotents, cal que siguem conscients que apostar per la qualitat de vida, amb criteris socials i mediambientals avançats, és, al segle XXI, la millor promoció econòmica que podem fer.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions Adam
Existeix una possibilitat enorme que ciutats com Manresa, que no formen part de l’arc metropolità de Barcelona, acabin sent simples ciutats dormitori, peró Manresa no seria el cas perque l’industria i el comerç han fet arribar immigrants a la nostra ciutat per treballar en la decada dels 50 i 60, provinents del sud d’Espanya i en aquests ultims 12 anys (el 1996 Manresa tenia 64.000 habitants i el 2007 la xifra era de 75.000 h) de la resta del món.
Manresa es considera per els especialistes en demografia i geografia humana, com a ciutat residual. La diferència amb una ciutat dormitori és que la ciutat residual existeix una industria de transformació i un comerç estable, peró pateix la manca de infrastructures i deficencies d’una ciutat dormitori (massificació,
L’explicació empírica és l’unica que de moment considero per Manresa. No es ciutat dormitori, sinó ciutat residual, perque té les mateixes limitacions que una ciutat dormitori com pot ser Ciutat Badia o Santa Coloma, respectant les distàncies.
Salut i força!
JORDI
Salut, Adam!
Hola ADAM!! He entrat per primer cop al teu bloc i em trobo un escrit parlant 100% de geografia, hi entraré sovint doncs!!
Encantada que m’hagis afegit, ja ho saps!! Jo també t’afegeixo!!
Vinga company, ens veiem!!
Una abraçada!!