Adam Majó

Xuts a pals

27 d'abril de 2011
2 comentaris

Pressupostos públics: sortides, i entrades!

Els centres comercials s’esforcen
per atreure families senceres perquè saben que amb  pressió infantil els pares acaben comprant més. I és que els
nens, és prou conegut, saben bé perquè serveixen els diners però no com costen
de guanyar.

Una cosa semblant està passant a
la societat catalana amb els pressupostos de la Generalitat. Els ingressos han
disminuït i el govern vol eliminar despesa. Que retallin, diem, però a sanitat
no (amb la salut no s’hi juga), ni en educació (és el futur), ni a TV3 (molt
més que una tele), ni en infraestructures (diuen els alcaldes), ni amb la gent
gran (no s’ho mereixen), ni en els salaris dels funcionaris (ja ho han patit),
ni en recerca (anem prou endarrerits), ni en cultura (només faltaria)….

Si dels pressupostos de la
Generalitat en depenguessin despeses absurdes i prescindibles com unes Forces
armades sobredimensionades o una monarquia, aquí hi tindríem unes bones
partides per retallar o, encara millor, eliminar, però des de la Plaça de Sant
Jaume difícilment estalviaran gaire sense que els serveis o les inversions
bàsiques se’n ressenteixin.

Si les volem evitar, les
retallades, no ens queda altre remei que encarar un debat molt menys agraït,
més adult, diguem-ne: el de les entrades, els ingressos, els impostos. I en
aquest sentit és evident que eliminar el de successions o plantejar
rebaixar-los als qui més guanyen ni és encertat ni, encara menys, pedagògic. Hi
ha moltes possibles mesures: combatre el frau fiscal amb els mateixos recursos
que es dediquen a d’altres delictes, penalitzar les transaccions financeres i
l’especulació, bloquejar els paradisos fiscals,  reformar l’impost sobre la renda per fer-lo més
redistributiu, obligar a les grans fortunes a tributar, etc…Mesures, totes
elles, reclamades mil cops i que cal tirar endavant de manera  concertada, a nivell continental com a
mínim,  per evitar, així, l’altre
problema: la deslocalització (els senyors i senyores de Barcelona que es
domicilien a Andorra o a Benicarló per pagar menys impostos, per exemple).

Però també cal, encara que a
alguns els incomodi, denunciar que no hi ha cap regió o nació europea, ni cap
estat en relació a la mateixa Unió, que tingui un dèficit fiscal comparable al
de les autonomies dels Països Catalans respecte al Regne d’Espanya. Un 8 % del
PIB, segons el mateix govern de l’estat, és el què paguem a hisenda i no torna
ni en forma d’inversions ni de serveis, sinó que es destina a mantenir
determinades estructures i institucions anacrònioques i a intentar, inútilment,
convertir Madrid en la gran metròpoli del Sud d’Europa. A aquest espoli
l’anomenen solidaritat, però és nacionalisme, espanyol, evidentment.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.