Adam Majó

Tip que em preguntin per les diferències entre la CUP i Podem (tothom en diu Podemos) miro d’aclarir-me les idees i les  exposo a continuació.

D’entrada dir que és cert, que la CUP i Podem comparteixen una part del discurs: la crítica al règim polític nascut l’any 78 sense el necessari trencament amb el franquisme; la submissió de l’Estat i les institucions públiques a les directius de la banca, els centres de poder econòmic i ara a la troika (el Capital, en déien els clàssics); la complicitat i permeabilitat entre governs, cúpules dels partits polítics i consells d’administració de les grans empreses, bancs i monopolis; la necessitat de superar definitivament aquest període de la història dominat pel mal-anomenat neoliberalisme; la reivindicació del paper de les classes socials amb interessos contraposats, trencant el miratge d’una classe mitja pretèsament hegemònica i majoritària; la necessitat de qüestionar la litúrgia del poder, amb una estètica i una posada en escena alternatives, etc…

Dit això, les diferències són també claríssimes. Encertadament o no, a la CUP sempre hem pensat que en política no hi ha dreceres, que per aconseguir capacitat per transformar la realitat cal molta feina i començar per baix, per la base. Que primer cal tenir pes i incidència al carrer, que després pots aspirar a entrar als ajuntaments, que més endavant, quan la presència municipal i i social està prou consolidada, pots mirar de treballar al parlament, etc… Podem, en canvi, comença la casa per la teulada, sense militants, sense implicació social i sense feina al teixit associatiu, construeix una marca electoral que es presenta a les eleccions més allunyades de la gent, les europees, i que a continuació aspira a prendre el poder amb la sola força de l’habilitat per fabricar i comunicar eslògans, ja sigui mitjançant televisions amigues, ja sigui a través de les sobre-mencionades xarxes socials. Potser sí, potser ho aconseguiran, en tot cas, però, no és el camí que ha seguit ni pensa seguir la CUP; perquè els mateixos Mitjans que t’han permès pujar et poden fer caure quan així els convingui, i perquè,  en el cas hipotètic que en Pablo Iglesias arribés a la Moncloa, resulta ingenu pensar que podrà introduir canvis profunds amb al sola ajuda dels seus diputats i d’un munt de followers al Twitter. Els canvis importants, tal i com estem demostrant amb el procés sobiranista, requereixen molta mobilització i autoorganització, tanta com poderosos siguin els obstacles i les resistències que s’hi oposen.

L’altra gran diferència és encara més obvia. Podem és un projecte en clau estatal, que té com objectiu regenerar i reformar en profunditat el Regne d’Espanya amb nosaltres a dins. La CUP no és ni més ni menys nacionalista que Podem, però parteix d’un altre marc mental i geogràfic, el català, i és en aquest marc on treballa per transformar la realitat. Malauradament, per les declaracions que hem sentit darrerament, sembla que aquesta nova formació no tan sols comparteix àmbit d’actuació amb el PP i el PSOE, sinó també semblants dificultats alhora d’admetre que l’anomenat Poble espanyol pot no ser l’unic subjecte sobirà possible