Adam Majó

Algú podria pensar que la qüestió econòmica no és important perquè s’en fa càrrec l’empresa concessionària del futur aparcament. Però és que resulta que l’ajuntament també hi fa inversió, doble en aquest cas. Per una banda hi destina una quantitat important, més de 6 mil·lions d’Euros (1000 mil·lions de pessetes), i per altra, els propers anys, deixa de recaptar molts més diners provinents de les zones blaves, la grua i d’altres aparcaments, a causa d’una re-negociació d’aquestes concessions amb l’empresa adjudicatària del aparcament de la Reforma.
En definitiva, si l’equip del govern d’en Valls hagués desestimat aquest projecte faraònic i hagués optat per un de més modest, pràctic i barat, ara ja faria anys que tindríem aparcament en aquesta àrea del barri antic, amb els conseqüents afectes positius sobre la mobilitat, l’activitat econòmica i la qualitat de vida dels veïns. S’haguessin salvat uns arbres grossos com n’hi ha pocs a Manresa i l’Ajuntament hagués pogut dedicar-se a arreglar la cara sud del Puig Cardener i el camí que el circumval·lida, que amb el seu actual estat brut i perillós és un exemple paradigmàtic de la lentitud i la manca d’autoestima amb que s’estem transformant el nucli antic de la ciutat.