Adam Majó
Xuts a pals
Però, els animals tenen drets?
L’any 2008 el Parlament de
Catalunya aprova definitivament la llei de Protecció dels animals on s’hi diu,
entre moltes altres coses, que queden prohibits els espectacles on per joc o
perversitat (literalment) es mati o torturi animals. Aquesta llei prohibeix les
baralles de gossos i galls o els corre-bous amb mort de l’animal però conté una
excepció, les corrides de toros en determinades places considerades d’interès
turístic (Barcelona, Tarragona i la Costa brava). A partir d’una ILP
(Iniciativa Legislativa Popular) el què s’ha fet aquest estiu és, simplement,
eliminar aquesta excepció.
parlar de drets dels animals. Que conceptes com drets o llibertat són específicament
humans i no es poden estendre a la resta de bèsties que conviuen amb nosaltres.
Tot i així, pocs de nosaltres acceptaríem tenir per veí algú que, per exemple,
es dediqués a torturar gats, per molt que ho fes a casa seva i que les víctimes
fossin de la seva propietat. El sofriment animal, espècialment el d’aquelles
espècies més properes a la humana, ens produeix a gairebé tots nosaltres
incomoditat, llàstima i indignació. Ara bé, aquesta indignació pot passar per
damunt de la llibertat individual? És acceptable que l’estat prohibeixi
determinades actituds només perquè resulten ofensives a terceres persones? No
estaríem limitant perillosament la libertat personal?
agrada a la majoria és, per exemple, una determinada manera de parlar o de
portar els cabells, o un color de pell concret? Ha passat, malauradament, en
altres moments de la història recent. Si els animals no tenen drets els haurem
de situar en la mateixa categoria que les plantes o els objectes inanimats i,
per tant, si no es tracta d’una especie especialment protegida per la seva
raresa o especials qualitats, hom podrà fer amb ells el què li doni la gana. El
fet que a algú altre li molesti una determinada activitat ho hauríem de situar
en el terreny de les opinions i els perjudicis i, per tant, la llibertat
individual hauria de prevaldre.
És per això que la única manera
coherent de regular el tracte amb els animals passa per reconèixer que sí, que
efectivament tenen drets. Uns drets diferents als de les persones, evidentment.
Uns drets que no seran iguals en tots els casos (no és el mateix un ximpanzé
que una formiga). I uns drets, en definitiva, que seran arbitraris, una pura
invenció humana pensada perquè el món on hem de viure, tots plegats, sigui més
agradable. No els haurà establert cap déu ni estan escrits en cap codi genètic,
seran una simple convenció, igual, al capdavall, que la declaració universal
dels drets humans de la qual tan orgullosos estem.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!