Adam Majó

Xuts a pals

18 de desembre de 2012
1 comentari

Pagesos i pixapins

Els Països Catalans són una nació d?Europa, no només perquè així ho indiquen els límits dibuixats als Atlas, sinó perquè la nostra història i el nostre present (de la romanització a la Champions, passant pel cristianisme, la revolució industrial o els corrents emancipatoris moderns) està fortament lligada a la resta de pobles europeus. Alhora, però, no es pot entendre la nostra identitat col·lectiva sense tenir en compte un substrat cultural lligat al clima i a les condicions naturals de les dues ribes de la mediterrània, que determina qüestions bàsiques com l?alimentació, el ritme de vida o, diuen, el nostre conegut caràcter obert i acollidor. Som, per tant, europeus i mediterranis, alhora, ens situem en la intersecció d?aquestes dues realitats. I és que la concenricitat (barri-ciutat-comarca-província-país-Estat-Europa) malgrat ser una visió del món ben arrelada, no és la única opció possible, ni la més útil, ni la més realista. 

En el cas de Manresa, per exemple, hi ha una certa obsessió per evitar una ubicació, la metropolitana, i reforçar-ne una altra d’aparenment contraposada, l’anomenada Catalunya central, quan en realitat aquesta ciutat i aquesta comarca tenen la possibilitat, i la obligació, de situar-se simultàniament en tots dos àmbits. Hem de ser un referent comercial, cultural administratiu per a a gent del Solsonès i del Berguedà (oblidem-nos d’Osona i l’Anoia), segur, però hem de ser conscients, també, que tenir tan a prop una de les ciutats més importants del continent és també, si sabem, i volem!, aprofitar-ho, una indiscutible oportunitat. Vull dir que esta molt bé que l’alcalde de Manresa es reuneixi de tant en tant amb els de Berga, Solsona i Igualada, però potser ens hauíem de plantejar, alhora, forma part, ni que sigui com a observadors, de determinats organismes metropolitans, barcelonins. Ja formem part de la integració tarifària, per exemple, i ben bé que ens va. Ho deien l’altre dia uns estudiants estrangers de la FUB en aquest mateix diari, el què més els agradava de Manresa és, precisament, que esta molt a prop de Barcelona. Si aspirem a atreure persones, projectes i activitats, i si pretenem retenir les que aquí sorgeixen, no ho farem dient-los que som en un territori difícil de delimitar i sense pes específi a cap nivell, una simple cruïlla de camins, sinó afirmant que som part d’una de les grans àrees urbanes del sud d’Europa, que estem a una hora del centre d’aquesta ciutat de ciutats, que en gaudim les avantatges però que, alhora, mantenim una qualitat de vida destacable. I treballar i lluitar perquè això sigui veritat. I és que als manresans sempre ens ha emprenyat que ens tractin de pagesos a Barcelona i de pixapins quan sortim a la muntanya. Potser ja és hora que veiem aquesta aparent contradicció com un magnífic privilegi. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. No estem bè comunicats el ferrocarils Renfe, Els catalans trigan lo mateix que fa 40anys. la c58 per que vaigui bè un pais , comarca ha de teni bonas infracteturas.Trovo que barcelona es centralista, la autopista, i el eix la fet per que lo barcelonis vaigui a esquiar  i busca bolets.

Respon a fumero Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.