En el cas de Manresa, per exemple, hi ha una certa obsessió per evitar una ubicació, la metropolitana, i reforçar-ne una altra d’aparenment contraposada, l’anomenada Catalunya central, quan en realitat aquesta ciutat i aquesta comarca tenen la possibilitat, i la obligació, de situar-se simultàniament en tots dos àmbits. Hem de ser un referent comercial, cultural administratiu per a a gent del Solsonès i del Berguedà (oblidem-nos d’Osona i l’Anoia), segur, però hem de ser conscients, també, que tenir tan a prop una de les ciutats més importants del continent és també, si sabem, i volem!, aprofitar-ho, una indiscutible oportunitat. Vull dir que esta molt bé que l’alcalde de Manresa es reuneixi de tant en tant amb els de Berga, Solsona i Igualada, però potser ens hauíem de plantejar, alhora, forma part, ni que sigui com a observadors, de determinats organismes metropolitans, barcelonins. Ja formem part de la integració tarifària, per exemple, i ben bé que ens va. Ho deien l’altre dia uns estudiants estrangers de la FUB en aquest mateix diari, el què més els agradava de Manresa és, precisament, que esta molt a prop de Barcelona. Si aspirem a atreure persones, projectes i activitats, i si pretenem retenir les que aquí sorgeixen, no ho farem dient-los que som en un territori difícil de delimitar i sense pes específi a cap nivell, una simple cruïlla de camins, sinó afirmant que som part d’una de les grans àrees urbanes del sud d’Europa, que estem a una hora del centre d’aquesta ciutat de ciutats, que en gaudim les avantatges però que, alhora, mantenim una qualitat de vida destacable. I treballar i lluitar perquè això sigui veritat. I és que als manresans sempre ens ha emprenyat que ens tractin de pagesos a Barcelona i de pixapins quan sortim a la muntanya. Potser ja és hora que veiem aquesta aparent contradicció com un magnífic privilegi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!