Hi ha un tipus de pel·lícules d’humor que, com se sol dir, no deixen ningú indiferent. O et fan riure o marxes del cine. Són aquelles que combinen l’humor absurd i hiperbòlic de clàssics recents, com Top secret o la col·lecció dels Aterra com puguis -així l’anomenaven a TV3-, amb la presència d’uns protagonistes masculins,
L’independentisme de finals del segle XX, el què ara anomenem Esquerra independentista (EI), va apostar per raons ideològiques i estartègiques per unir indestriablement dos conceptes que de fet, conceptualment, no van inevitablement units. Em refereixo a la independència i el socialisme, l’alliberament nacional i social, si ho preferiu. Era allò que hem anomenat l’Independentisme revolucionari.
Quan pensem en la casa d’algú que té diners ens la imaginem amb un jardí de mida proporcional a la fortuna acumulada. Reis i aristòcrates també han comptat sempre amb sortides a l’exterior que els feien la vida més agradable. Però no és fins a l’arribada de la revolució industrial i la generalitzaciío de la
L’aparició d’això que coneixem com a neoliberalisme, un corrent polític que té com a objectiu minimitzar l’intervenció pública en les relacions econòmiques i laborals, tant locals com internacionals, s’associa sovint a la caiguda del mur de Berlin i a la fi del socialisme soviètic. Al desaparèixer l’única alternativa realment existent al sistema de producció capitalista,
Com tot-hom sap, la Festa major de Manresa s’escau el dilluns després del darrer diumenge d’Agost. Això és així perquè un 30 d’Agost de 1372 els manresans en processó varen portar els cossos sants des de Sant Fruitós fins al que aleshores era una basílica gairebé enllestida, la Seu. I què eren, o són, els
Quan ara fa 17 anys, la gent que ens movía per l’Ateneu Popular La Seca vam decidir muntar la primera Festa Major Alternativa -FMA- ho vam fer sobretot, però no només, per motius egoïstes, volíem poder quedar-nos a Manresa els dies de Festa Major sense haver de suportar la disco-golfa al Palau firal, ni pagar
Quan de petit anava amb la mare pel carrer i ella saludava a algú, jo sempre volia saber de quí es tractava. En la majoria de vegades la mare em contestava que no es coneixien de res en concret, que es coneixien de vista. Aquesta explicació, aleshores, no em semblava gens satisfactòria. En el meu
Al meu entendre, des d’un punt de vista político-administratiu, la prostitució pot tractar-se bàsicament de dues maneres. Es pot considerar moral o ideològicament inacceptable, i optar per ilegalitzar-ne l’activitat i perseguir penal-ment als que la practiquen -tan a qui cobra com a qui paga!- Aquest seria el model que, a grans trets, funciona a Suècia
Un dels llocs que m’agrada visitar quan vaig en un d’aquests escenaris bèlics és el cementiri de guerra. El de Oosterbeek, al costat d’Arnehm, on hi ha enterrats 1600 soldats britànics, de la Commenwealth (canadencs, sobretot) i Polonesos, és un espai relativament auster, sense grans missatges patriòtics ni exaltacions militaristes, del que destaquen sobretot, les
Qui no té un all té una ceba. Un servidor, cada estiu, es dedica a visitar algun dels escenaris significatius de la 2ª guerra mundial: Normandia, on més han sabut treure profit del turisme bèlic; Sicília, on sembla que no tenen clar si el 9 de juliol de 1943 els van alliberar o envair, i
El nacionalisme espanyol és especialment paradoxal. Per una banda ataca als projectes nacionals amb els que competeix qualificant-los d’excloents, semblen incapaços d’admetre que no tot-hom s’identifica de bon grat amb el marc geogràfic que ells proposen –imposen- per a la nació espanyola.Alhora, la nacionalitat espanyola, l’adhesió a aquesta nació, està vetada per a centenars de
Cada cop més professionals, sobretot en sectors que fan un ús intensiu de les noves tecnologies i la creativitat, situen el seu lloc de residència i treball en funció, no tant de la proximitat física amb el client, sinó de la qualitat de vida que hi poden aconseguir. L’entorn natural, un transport públic eficient, espais
Sovint sent-ho a dir que l’hàbit de veure cervesa és un costum importat dels països germànics i anglo-saxons, i que aquí, als països més o menys mediterranis, sóm gent de vinya, de vi. Sempre m’ha semblat una afirmació reduccionista i per tant equivocada. De fet, les primeres restes d’un producte més o menys proper a
El Rugby és un esport extraordinàriamnet competitiu. Si no avances, recules, sinó jugues a guanyar, a fer punts, no cal que t’hi posis. Tradicionalment, però, aquesta competitivitat començava i acabava entre dos xiulets, el del Quick off, al começar, i el del final del partit. Després, els jugadors comparteixen tercer temps i ningú es dedica
En política no m’agraden les utopies. No crec que tingui massa sentit fonamentar cap estratègia en la previsió d’una societat perfecte, sense injustícies ni conflictes de cap mena i amb un govern (o un no govern) ideals. No confio que al cel hi hagi cap paradís i no crec que hi arribi a ser mai