Adam Majó
Xuts a pals
No s’integra
poc en aquest mateix diari, un senyor explicava que la seva dona, que ha vingut
del Brasil, sí que s’havia integrat, però que hi ha gent, es veu, que no ho
fan, i que és amb aquests amb els que caldria fer alguna cosa (no va acabar de
dir el què però tots ho vam entendre). El cas és que el tema aquest de la
integració em va fer pensar en un cas molt proper, un home que viu a la meva
mateixa escala i que podria ser l’exemple perfecte de persona poc integrada a la societat que l’acull.
Començant pels petits detalls: no sap ballar sardanes ni ha fet mai el mínim
esforç per apendre’n, no li agrada anar a buscar bolets, no ha estat mai a
l’IKEA, no té carnet de conduir ni pensa treure-se’l, i el què és pitjor i
definitiu, no li agraden ni el bàsquet ni el futbol sinó un esport estranger
barroer i difícil d’entendre.
Però no és només en els petits
detalls, també en aquelles qüestions importants de la vida es fa evident el poc
esforç que fa per ser més normal, més integrat. A l’hora de parlar, per
exemple, tot i dominar perfectament les dues llengües oficials, la pròpia i la
imposada, s’obstina a usar-ne només una, prescindint de la que utilitzi
l’interlocutor. O en la qüestió de la religió; malgrat saber que el
cristianisme ha format part de la societat catalana des que aquesta existeix de
forma més o menys conscient i diferenciada, ell assegura que ni és catòlic ni
creu que existeixi Déu de cap mena. I la família, per últim, pilar indiscutible
de la nostra societat, element clau que ens permet reproduir-nos com a
individus i com a col.lectivitat, institució a la qual generació rere generació
hi ha dedicat temps, il.lusions i maldecaps; doncs bé, de moment, tampoc en
això aquest veí sembla voler-hi contribuir.
Ell es defensa dient que és
precisament la llibertat, el dret a fer el que es vulgui amb la pròpia vida,
sense imposar als altres una determinada manera de veure el món, el que
caracteritza en positiu les societats més o menys modernes i occidentals, com la
nostra. No obstant això, es mostra disposat a acceptar el càstig que
correspondria a les persones que efectivament no es volen integrar i
acceptaria, resignat, que l’autoritat competent el posés en un tren o en un
avió i l’enviés ben lluny, a l’altre banda d’Europa, o a l’Àfrica, o a Amèrica
llatina, o a la Xina, si no quedés més remei. Diu que està disposat a
passar-s’hi un o dos mesos, ara a l’estiu, per anar bé.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que el conec, aquest veí teu. El que no sabia és que tampoc no li agradés anar a buscar bolets. Que el teu veí agnòstic o ateu em perdoni l’expresió però… hi ha gent molt estranyota en aquest collons de món de déu!
no ens hauria de fer tancar els ulls davant del fet que hi ha gent que no li dóna la gana d’integrar-se a Catalunya (començant pel tema llengua) i que formen guettos que temps a venir ja seran considerats com a quelcom propi. Mira que ens ha passat a Badalona o a Sta. Coloma o Sta. Adrià o l’Hospitalet: els espanyols no-integrats voten partits xenòfobs perquè els nouvinguts del Marroc i Romania no s’integren “a lo nuestro”.