Adam Majó

Xuts a pals

6 d'octubre de 2010
2 comentaris

Nazis i iogurts

A Riga, la capital de Letònia, hi
ha l’únic museu d’Europa, que jo sàpiga, en que es presenta a les Waffen SS, i
més concretament a les unitats que resistiren a l’anomenada bossa de Curlàndia
fins la fi de la guerra, com a herois, i als aliats, als soviètics en aquest
cas, com a ocupants i opressors. Per molt que sigui cert que la Unió Soviètica
s’anexionà aquest país a la força i que resulta comprensible que els seus
habitants vegin els 50 anys d’ocupació russa com un malson, resulta indignant
que no hi hagi ni un bri d’autocrítica a l’hora d’explicar que els patriotes
letons que s’aliaren amb els alemanys i entraren a formar part de la maquinària
de guerra nazi, col.laboraren 
activament en la persecució i extermini de jueus i comunistes. La
història d’aquest país és la que és i la cultura anti-feixista, prou estesa a
molts dels països que participaren en la segona guerra mundial, allà, hi és
molt més dèbil.

Cultura anti-feixista que és
compàtible, en molts casos, amb la plena llibertat d’expressió. A Dinamarca,
per exemple, els neo-nazis poden 
difondre els seves idees i utilitzar públicament la creu gammada, però
compten amb el rebuig pràcticament unànim de la societat, no obtenen cap mena
de favor per part de l’estat, per descomptat, i a cap marca comercial més o
menys seriosa se li acudiria tenir-hi res a veure.

Pensava en tot això l’altre dia
quan abans de començar un d’aquests westerns que fan a Intereconòmia i que, ho admeto, m’empasso el dia que puc, va sortir
un senyor amb ulleres quadrades i cara de bon home a explicar que en un
programa titulat
Espanya en la memòria el dedicarien a un dels homes que ell havia tingut el gran honor de
conèixer, en Ramon Serrano Suñer. Pels que el nom no us digui res, aquest
senyor fou, a més de cunyat de Francisco Franco –
el cuñadisimo, li deien-, un destacat líder falangista, dedicat en
còs i ànima a estrènyer llaços amb els règim feixísta italià i
nacionalsocialista alemany, impulsor de la División Azul (unitats espanyoles
enquadrades a la
wehrmacht al
front de l’est) i artífex del pacte amb el règim nazi  per enviar als camps de concentració els exiliats
repúblicans capturats a França i altres països ocupats.

Un Nazi, en definitiva, com tants
altres n’hi hagueren en aquell moment, que rep, encara ara, homenatges en un
canal de televisió que té una licència pública i que emet anuncis de iogurts i
caixes d’estalvi a la mitja part.

Així és el regne d’Espanya, on
alguns s’entesten en voluer-nos mantenir, un dels estats d’Europa on el
feixisme mai fou derrotat i on la cultura anti-feixista és encara dèbil i
minoritària.

El sentit tràgic
30.01.2018 | 11.20
Monarquies i democràcia
16.12.2016 | 2.45
Liberalisme d’esquerres
11.01.2012 | 10.06

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. amb el què dieu. Sols fa falta veure qui és el cap d’Estat que ténim… Això ja ho diu tot. I també els beneficis -fiscals i de tot tipus- que té una organització criminal que té com a cap a un antic membre de les joventuts hitlerianes, i que dintre de poc vindrà a fer actes de magia… pagant-ho tots!

    Atentament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.