Adam Majó

En números rodons, el servei de bus urbà manresà costa tres milions d’éuros. Una mica més d’un milió el paguen els usuaris que fan els més de dos milions de viatges anuals, i la resta, 1,8 milions aquest any, els posa el Municipi, que dedica a aquest servei públic bàsic gairebé el 3 % del pressupost municipal. Amb un finançament adequat dels Ajuntaments aquestes quantitats serien perfectament raonables, sobretot si tenim en compte que el bus garanteix el dret a la mobilitat dins la ciutat per a la meitat de la població que per raons de salut o econòmiques no disposa de vehicle propi. Però en l’actual situació d’ofec, de pressupostos a la baixa i de retallades generalitzades, sembla inevitable mirar d’eixugar el dèficit del servei de bus urbà de Manresa tot aprofitant que precisament aquest any se n’ha de renovar la concessió. Com que els números són clars i les faves comptades, només hi ha tres maneres de escurçar l’aportació municipal: o es disminueix el servei, o s’incrementa el preu del bitllet o s’augmenta el nombre de viatgers.

Com que el bus el fan servir, bàsicament, gent gran i persones amb un poder adquisitiu baix, una disminució d’un servei que malgrat les millores dels darrers anys encara és insuficient perjudicaria directament a aquells que més pateixen la crisi i la seves conseqüències. La segona opció, l’increment del preu del bitllet, ja s’ha fet coïncidint amb el de tota la zona integrada i no garanteix l’augment dels ingressos perquè té un evident efecte dissuasiu. Només queda la tercera opció, augmentar el nombre d’usuaris convertint el bus urbà en un mitjà de transport realment competitiu, més pràctic i ràpid que el cotxe particular. Per aconseguir-ho hi ha una primera mesura, està escrita al Pla de Mobilitat, s’ha aplicat amb èxit a d’altres ciutats i compte amb el suport, en principi, de tots els grups polítics, de  les entitats veïnals i de les associacions de botiguers; estic parlant, efectivament, del carril bus. Doncs no esperem més, implantem-lo aquest mateix 2012. La inversió és mínma i els efectes, immediats. I encara hi ha una altra mesura possible: unificar en una sola xarxa el bus urbà i l’interurbà de més proximitat (Sant Joan, Sant Salvador, Castellgalí, El pont de Vilomara, Navarcles, Sant Fruitós, Santpedor, Callús i potser algun altre). Es podrien refer línies i parades, evitant duplicitats i optimitzant recursos. Que caldrà tocar concessions i convenis? Sí, i parlar amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca, i baixar més d’un cop a Barcelona i fer molta feina. Però no són precisament lemes de l’actual alcalde Valentí Junyent el lideratge comarcal i la simplificació administrativa? Doncs posem-nos-hi.