Adam Majó

L’Ajuntament de Manresa dedica al servei de bus urbà pels volts d’un milió d’euros anuals, un dos per cent del seu pressupost. Amb aquesta aportació i amb el què paguen els dos milions de viatgers es cobreixen els tres milions aproximats que costa aquest servei públic indispensable. Serien xifres ben raonables si els Ajuntaments tinguessin el finançament adequat (cosa que seria possible sense l’espoli fiscal i/o amb un sistema impositiu molt més progressiu), però en l’actual situació d’ofec, de pressupostos a la baixa i de retallades generalitzades, sembla inevitable mirar d’eixugar el dèficit del servei de bus urbà de Manresa. Com que els números són clars i les faves comptades, només hi ha tres maneres de escurçar l’aportació municipal: o es disminueix el servei, o s’incrementa el preu del bitllet o s’augmenta el nombre de viatgers. Tenint en compte que el bus el fan servir, sobretot, gent gran o amb dificultats de mobilitat i persones amb un poder adquisitiu baix, és evident que una disminució del servei perjudicaria directament a aquells que més pateixen ja la crisi i la seves conseqüències. La segona opció, l’increment del preu del bitllet, té molt poc marge donat que Manresa forma part de la intergació tarifària de l’àrea de Barcelona. Només queda la tercera opció, augmentar el nombre d’usuaris convertint el bus urbà en un mitjà de transport realment competitiu, més pràctic i ràpid que el cotxe particular. Per aconseguir-ho hi ha una primera mesura, està escrita al Pla de Mobilitat, s’ha aplicat amb èxit a d’altres ciutats i compte amb el suport, en principi, de tots els grups polítics, de  les entitats veïnals i de les associacions de botiguers; estic parlant, efectivament, del carril bus. Doncs no esperem més, implantem-lo aquest 2012. La inversió és mínma i els efectes, immediats. I encara hi ha una altra mesura possible: unificar en una sola xarxa el bus urbà i l’interurbà de més proximitat (Sant Joan, Sant Salvador, Castellgalí, El Pont de Vilumara, Navarcles, Sant Fruitós, Santpedor, Callús i potser algun altre). Es podrien refer línies i parades, evitant duplicitats i optimitzant recursos. Que caldrà tocar concessions i convenis? Sí, però no deixarem que la paperassa ens aturi, oi?