Adam Majó

Xuts a pals

23 de gener de 2016
0 comentaris

Memòria colonial

 

Llegeixo que l’Ajunatment de Manresa té la intenció de reactivar l’Espai Memòries, una sala amb tantes mancances com atractius situada a l’antic convent de Sant Ignasi. L’espai ha acollit diverses activitats vinculades a la memòria col·lectiva, a la història recent que encara podem recordar de primera o segona mà. Ara diu que volen anar més enllà del franquisme, la guerra i la repúbilca i ho celebro, no perquè no sigui interessant aquest període històric, sinó perquè em fa l’efecte que els darrers anys ens hi hem dedicat amb tant d’entusiasme (calia recuperar temps perdut) que ens hem oblidat d’altres moments i fenòmens històrics tant o més útils per entendre el món que ens ha tocat viure. Un d’aquests fenòmens massa oblidats és el del colonialisme espanyol a l’Africa, Amèrica i Àsia en el qual les catalanes i sobretot els catalans van participar molt directament i de maneres diverses: fabricant per exportar als nous mercats, extraient i gaudint dels productes arribats d’aquests territoris i, sobretot, participant en les nombroses i terribles guerres africanes o d’ultramar.

Inicialment el franquisme va intentar conservar un cert orgull imperial (potser recordareu pel·lícules com “Los últimos de Filipinas” o “A mi la legión”) però posteriorment  ningú ha tingut interès en recordar tot allò. El passat colonial espanyol és molt poc present a les pàgines dels diaris, en la literatura o al cinema recents i, encara menys, a la televisió, però, malgrat això, la memòria familiar vinculada al colonialisme és encara viva. En el meu cas, per exemple, m’han arribat documents, medalles i anecdotari dels sis anys que el meu besavi va servir a Cuba; guardo, també, la fotografia d’uniforme d’un germà del meu avi caigut al nord d’Africa als anys 20 del segle XX; i tinc el sogre que va fer el servei militar al Marroc i un cosí que el va fer al Sahara, just abans que l’exèrcit espanyol en marxés. El meu cas no és gens excepcional, fent un esforç segur que aplegaríem abundant material i testimonis per obtenir un retrat força fiable de l’impacte que va tenir en la societat manresana les aventures imperials espanyoles dels segles XX i XXI. Des de les conseqüències polítiques i econòmiques del progressiu desmembrament de l’imperi, fins a l’arribada de productes exòtics com el Colacao, la grifa, en Floquet de neu o els plàtans de Canàries, passant pel pòsit de racisme contra les persones provinents del Magreb que, si bé té causes creuades, segur no seria igual ni tant profund sense les guerres contra els “moros” d’ara fa un segle.

Deixo aquí la proposta. Tant de bo tiri endavant i serveixi per ajudar a pair el passat colonial espanyol del qual de grat o per força vam formar part. Si ho fem, segur que ens ajudarà a entendre’ns millor a nosaltres mateixos i, alhora, a percebre de forma encara més nítida la naturalesa imperialista del Regne d’Espanya.

Som de Barcelona
01.12.2009 | 10.24
Impossible
04.11.2013 | 10.28
Plis
16.01.2018 | 10.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.