Adam Majó
Xuts a pals
L’onze 2010 a Barcelona.
Expo Independència. Encara recordo la samarreta que l’MDT del Bages vam
fer l’any 87 amb la paraula Independència i una
estelada, a una sola tinta, i que veníem semi-clandestinament i ho
comparo amb l’enorme quantitat de productes més o més o menys independentistes
que pots trobar a la mostra
d’entitats de l’Arc del triomf. Ens hem convertit en un Target a tenir en
compte, en un grup de consumidors potencials gens menyspreable. Suposo que ja
està bé.
Flors i himnes.
Si al passeig de Lluís Companys ha esdevingut el gran espai de referència l’onze al matí a Barcelona, el Fossar de
les Moreres
i el Passeig del Born arrosseguen des de fa massa anys una situació de
decadència
i degradació formal que no hauríem de permetre. No conec cap altre
monument als caiguts (i això és el Fossar de els moreres) que el dia
més important de l’any
es converteixi en la fira de l’adhesiu, la samarreta i la pancarta de
plàstic. Tenim, per
sort, altres llocs on posar parades i explicar què fem i què som, el
recinte
estricte del Fossar només hi hauria d’haver flors i potser una
estelada, i tant sols s’hi hauría d’escoltar silenci, himnes i, com a
màxim, breus parlaments. Hi ha molt pocs llocs i moments en que cal una
certa solemnitat, però aquest és un d’ells.
L’acte del Born. L’amic
Frederic Bentanachs i al gent del CCSI es comprometeren amb l’independentisme en
els moments més difícils i
mereixen el nostre reconeixement i agraïment. Ara bé, davant la pèrdua
progressiva i evident de poder de convocatòria de l’acte del Born
del migdia, s’imposa que algú altre agafi el relleu i que s’en repensi el
format. Com abans en comencem a parlar, molt millor.
Dinars. Aquest any el dinar organitzat per Maulets i la
CAJEI s’ha fet al costat del de l’MDT (o al revés) i tots dos han fet curt. Seria
possible, de cara l’any que ve, coordinar els dos àpats, repartir feines i
multiplicar les taules fins a omplir tot el Passeig del Born?
La mani. La manifestació de l’Esquerra independentista,
malgrat l’injusta exclosió d’alguns partits històrics petits però importants,
va ser un èxit i va demostrar que la CUP barrejada amb d’altres col.lectius però
amb un mínim desplegament propagandístic (una pancarta, 20 banderes i molts
adhesius)aconsegueix la visualització necessària sense que tampoc ningú s’hi
senti incomode. Molta gent, sensació d’anar endavant, correcte posada en escena i
un acte final lluït i entretingut
El concert. L’11 de setembre al nostre país és estiu. Un concert
a l’aire lliure i un bon servei de bar és la millor manera d’acabar un jornada
llarga i calorosa com aquesta. Llàstima que el darrer tren cap a Manresa surti
a les 22:36.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malauradament, un altre any, la sopa de sigles ens ha impedit oferir cap marca reconeixible ni perdurable a la societat i tampoc a una desorientada premsa que no té perquè recordar vuit noms per un sol bloc. Seguim desaprofitant el ganxo de la CUP i no exxitim més enllà de la premsa amiga. Per cert, això de les 20 banderes és un acudit?