Adam Majó

Xuts a pals

28 de juny de 2012
0 comentaris

L’etern debat de les botigues i els cotxes

Si us serveix de
consol, el debat sobre com potenciar, o reviscolar, el comerç als nuclis antics
de les ciutats que tenen nucli antic no és nou, ni fàcil, ni exclusiu de
Manresa, sinó que sorgeix al llarg del segle XX quan el centre es desplaça cap
a les noves eixamples, l?automòbil particular es generalitza i aparèixen, a les
afores, les grans superfícies comercials. En aquest sentit, la creació d?illes
de vianants, és a dir l?intent d?impedir de forma més o menys dràstica l?excés
de vehicles a una trama urbana que no està pensada ni preparada per
encabir-los, no és l?origen del problema sinó un intent, que en alguns llocs ha
funcionat i en altres no tant, de posar remei a un problema preexistent. Dit
d?una altra manera, el mercat de les pageses que antigament (fa només 50 anys)
s?estenien per la plaça Major, el Carme, Infants, la Muralla, la Plana i la
Placeta Calzina (Gispert) comença a anar de baixa molt abans que es comencés
parlar de treure?n els cotxes. A la Plaça Major i al carrer Sobreroca el
tancament i decadència de botigues ?de tota la vida? s?inicia, recordem-ho,
quan aparcar davant de l?Ajuntament o a la
  Caserna (Milcentenari) era possible i gratis. I a la Plaça
Gispert, en soc testimoni,
  mentre
encara s?hi podia entrar i aparcar, van tancar dues botigues de roba, una
peixateria, una carnisseria, dos bars, una sabateria, una botiga d?electricitat
i encara dues o tres més.
 

És cert que la
progressiva implantació de l?illa de vianants no ha sigut el revulsiu, o el
salvavides, que alguns havien pronosticat, però
  també ho és que el lentíssim ritme amb el que s?ha produït
(portem trenta anys parlant-ne i encara estem a mitges) ha creat una situació
ambígua que no beneficia a ningú. També fou un error pensar que el problema era
sobretot de manca d?aparcament, i que invertint milions d?euros (públics!) en
aparcaments que acaben sent caríssims solucionaríem el problema.

De fet, ens
equivoquem (crec) pensant que el problema és de mobilitat, d?accés, quan és una
qüestió d?oferta, de centralitat i de proximitat. Les botigues del barri no
poden competir amb les grans franquícies i cadenes repartides per la ciutat,
ocupant locals molt més grans del què el centre històric pot oferir; alhora, el
centre real de Manresa (una ciutat excèntrica i d?orografia complicada) fa
molts anys que va sortir fora muralles i segueix pujant passeig amunt; i, per
últim,
  el nucli antic de la ciutat
és la zona on hi ha més habitatges buits (sense famílies que comprin res) per
culpa de l?incivisme (aquest sí) d?uns quants propietaris immobiliaris.

Amb aquest
panorama, potser hem d?admetre d?una vegada que el barri antic (excepte, si tot
va bé, el rectangle Born-Om-Nou) no tornarà a ser mai més el pol comercial de la
ciutat que havia sigut. Potser haurem d?optar perquè sigui un centre
administratiu (amb gent que hi ve a treballar, i a esmorzar!), un pol
d?atracció turística (es pot fer), un espai de lleure i cultura ( hostaleria
inclosa) i un bon lloc per viure-hi (i per comprar-hi el pa i el diari).
  No és poc.

El bagatge de ICV-EUiA
09.07.2014 | 7.50
Ja ho deiem
10.07.2008 | 11.43
Ressentiment acumulat
24.11.2015 | 10.10

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.