És paradigmàtic i conegut el cas de Badia del Vallès, l’únic municipi del país en el qual tots els habitatges, tots!, són de protecció oficial i en el qual, durant els anys de la eufòria, molts dels seus veïns van utilitzar aquest sistema per vendre’s el pis a persones en molts casos amb pocs coneixements legals que van cometre l’error de confiar en la lògica dominant del moment i que, ara, es troben en un pis que val menys del què deuen i que no poden pagar, i amb una reclamació d’hisenda que tampoc poden assumir. D’aquests casos n’hi va haver milers en els anys de la borratxera immobiliària, també a Manresa i al Bages, sense que l’AHC mogués un dit per protegir la funció pública dels habitatges de protecció social (d’ús, no d’inversió), per frenar la bogeria alcista dels preus i per evitar la circul.lació de diner negre.
Ara, que ja tenim una certa perspectiva de les coses, és hora dir que tot plegat ho va començar el PP, cert, amb la desregularització del sòl, beneficiant fiscalment la compra d’habitatge i fent ulls grossos a l’endeutament generalitzat i als beneficis desorbitats de la banca. Era el model Marina d’Or i no se n’amagaven. Però en aquesta voràgine especulativa, la suposada esquerra, a la Generalitat, als Ajuntaments i a l’Estat, hi va caure de quatre potes. Van arribar a creure’s que aquest era un model viable i fins al darrer moment (recordem les ARE del govern Montilla) van seguir apostant per seguir construint, més i més.
Tot això no invalida les crítiques a les retallades i a la política CiU-PP que es fan actualment, evidentment, però sí que obliguen a una certa humilitat en el to, a deixar de banda l’actitud de superioritat moral que exhibeixen alguns ex-càrrecs del tripartit convertits ara en opinadors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!