Adam Majó
Xuts a pals
Les CUP i l’horitzó necessari
El juny del 2007, després d’uns bons resultats electorals, les Candidatures d’Unitat Popular decidíem que calia refer els estatuts interns per tal d’adaptar-los a la nova realitat. Després d’un any de treball, i de dos diumenges d’estiu de debat plenari en Assemblea, el passat 6 de juliol vam aprovar els nous estatuts que ens han de permetre eixamplar la nostra presència al territori i augmentar la nostra capacitat d’incidència social.
Ara, encarem un altra debat que, de fet, és continuació d’aquest, el de la definició política. Un debat que hauria de poder respondre algunes preguntes bàsiques que fa temps que ens fem, i que ens fan.
Quins són els límits, i les limitacions, del treball local? Podem defensar eficaçment els interessos de veïns i veïnes sense plantejar, també, alternatives en el camp de les infraestructures, els recursos naturals o els drets col.lectius, des d’un àmbit inevitablement supramunicipal ? Però, al mateix temps, es possible esdevenir una alternativa política d’àmbit nacional, sense perdre allò que per nosaltres és més important, la nostra condició d’organització assemblearia i municipalista , vinculada als moviments socials i al carrer? Veient com altres propostes polítiques, que també es reclamen independentistes i/o d’esquerres, s’han convertit en poc més que maquinàries electorals i de colocació laboral, quines garanties tenim nosaltres de no acabar cometen també els mateixos errors?
En definitiva ens proposem, en els propers cinc mesos, definir l’espai polític que espirem a representar i dibuixar, conseqüentment, un projecte i una estratègia de creixement per el curt i el mitjà termini.
Tot plegat, per convertir les CUP en un instrument encara més útil per fer front a les agressions quotidianes, contra la llengua, el territori o els drets socials i ciutadans. Mirant el terra que trepitgem, per no topar, però sense perdre mai de vista l’horitzó necessari.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats pel blog i ànims.
Podria dir que comparteixo el que expliques però de ben segur que ja ho saps.
Salutacions Adam.
Primer de tot enhorabona per aprovar els estatuts de la CUP, i donar un salt de
qualitat i de respecte cap a les persones, sense oblidar els municipis i la
lluita municipal, que segueix sent la més dura i la que més desgasta, si no
tens la poltrona assegurada, un xofer, una secretaria i dinars de 50 € el
cobert.
Lamentablement, la reflexió es que les CUP
encara són un partit fora de la vigència, es a dir, es considera un partit afí
a postures radicals (com l’independentisme radical i l’acció directa als símbols
del estat ‘espanyol’) i simbòlicament demòcrata per qüestions purament
electoralistes, segons la majoria de partits “normals”. Però és
evident que les majories silencioses no són les que canvien el món,
Charles de Gaulle ho tenia ben assumit a la dècada dels 60, es preferible que
votin 20 milions, que 100 persones facin la revolució. Tot això com sabeu va
acabar amb el Maig del 68.
Afrontar l’independentisme és una realitat perfectament assumible, legitima i
totalment adaptada a la realitat catalana del segle XXI, on l’esfera de la
cultura catalana rep agressions “duríssimes” del la mongòlica
Espanya, que ratllen l’assimilació russa que practicava Stalin dintre l’URSS. Això
es una guerra bruta, una guerra de mitjans de comunicació i estats d’opinió
molt poc culturitzats, en definitiva una guerra entre “garrulos i
lufos” com afirmaven els marroquins l’altre dia en un bar dels Drets.
L’últim exemple, és fàcil, TeleMadrid, l’entorn P.J.Ramirez (amb el seu article
sobre la marginalitat de la selecció espanyola a Manresa) i la gran ratllada dels
amics de Cuatro, que semblava la subliminalitat del fútbol com a mètode per
evadir-se d’una realitat econòmica desastrosa.
La seva lògica és aquesta: “Primero exageramos, y si no persiste,
directamente inventamos”.
La meva humil opinió es saber que les CUP, esta treballant i puc dir ara
mateix, que almenys tinc una esperança engrescadora per no deixar de votar, i
confiar en les CUP.
Salut i Resistència!
JORDI
per la feina feta. Tant de bo feu possible que una altra opció políticoelectoral, a les catalanes i europees, sigui viable, i votable.
Pere Meroño
Hem de tenir molt clar el que tu comentes; per acabar sent com Esquerra, val més que no ens movem. Però penso que tenim molt camí per endavant, i que podem ser la veu de molta gent que s’ha sentit traïda per d’altres partits.