Adam Majó

L’índex de metres quadrats de làmina d’aigua (de piscina) pública per habitant és inversament proporcional a la grandària del municipi. Molts pobles petits tenen una piscina d’estiu igual que  d’altres amb quatre, deu o cinquanta vegades més població. És una relació que no es dona (o no de forma tan exagerada) amb altres serveis públics com els hospitals, les  places escolars o les biblioteques. Al Berguedà mateix,  Olvan,  Casserres o Sant Julià de Cerdanyola tenen el mateix nombre de piscines municipals d’estiu que Berga amb  15, 25 o 100 vegades més d’habitants.  No caldria que en tinguéssim 10, d’instal·lacions amb piscines, però una altra -dues en total- seria molt raonable. De fet ja hi és, al Lladó, però necessita una inversió important per poder tornar a funcionar. Si en poguéssim disposar  aconseguirem alleugerir la intensitat d’ús clarament excessiva del Tossalet, on cada juliol competeixen per l’espai berguedans i berguedanes de totes les edats i nombrosos grups de joves que fan estades a la ciutat.

En realitat, una piscina d’estiu no és un equipament menor sinó una eina per avançar en tres àmbits que aparentment poc tenen a veure:  l’esport, la igualtat i la promoció econòmic. Que es tracta  d’un equipament esportiu de primer ordre és evident, però potser no som prou conscients que qui més utilitza les piscines municipals, sobretot a les ciutats, són la canalla que no disposa de piscina a casa (ni a casa de cap parent) i tampoc tenen la opció de marxar quinze dies a la platja o a conèixer món. Per un nen o jove que ha de quedar-se a la ciutat tot un estiu (fins i tot en una ciutat-poble tant propera a la natura com Berga) gaudir o no gaudir d’un lloc on banyar-se i relaxar-se no és un tema secundari, ni per a ell ni per als seus pares! És per això que equipaments d’aquesta mena, dirigits a tothom però especialment valuosos per a aquells que menys tenen, són també instruments de justícia social, d’igualtat en el sentit republicà de la paraula. En el cas de la capital del berguedà, a més, una piscina municipal és també una eina per millorar significativament la oferta turística de la ciutat i convertir-la encara més en un bon destí de segona residència i estiueig per a persones i famílies de la gran ciutat que no poden (o potser no volen) anar a la Cerdanya i que valoren l’atractiu d’un lloc com Berga, amb dinàmica de poble, a tocar de la muntanya i a preus raonables. Atreure aquesta mena de visitants o de nous veïns estacionals, no només ajudaria als calaixos del comerç i la hostaleria locals sinó que reforçaria l’oferta cultural de la ciutat (més espectadors pel cinema, per exemple) i ajudaria a omplir pisos i carrers, sobretot Buxader amunt.

Si,  ja sé que ara per ara no tenim diners per fer-ho, i que el núvol Berga pot arruïnar-nos una temporada de bany sencera, però, fins i tot així,  jo col·locaria la rehabilitació de la piscina del Lladó a dalt de tot de la llista de tasques pendents.