Adam Majó

Xuts a pals

27 de març de 2012
1 comentari

La xarxa feixista

El primer regidor de Plataforma X Catalunya a l’Ajuntament de Manresa no era ni de la ciutat, era de Barcelona, i havia estat membre destacat de les Brigadas Blanquiazules.  L’actual president del PP manresà havia estat dirigent del Movimiento, el partit únic durant la Dictadura Franquista. Un dels actuals dos regidors de PXC havia participat activament en atacs a concerts independentistes i en pallisses a joves de tendències diverses, la seva furgoneta era tristament famosa. Al perfil del facebook d’un membre de la llista del PP manresà a les darreres eleccions municipals no hi ha una imatge de la seva cara sinó una creu cèltica, un símbol de l’ultradreta europea equivalent a la creu gammada. Un altre candidat (el número dos a les eleccions del 2007) aquest cop també de PXC de Manresa, havia estat un destacat membre de Fuerza Nueva. Un conegut i empresari ultradretà d’Artés, amic personal de Blas Piñar, fou també del PP.…Són només alguns exemples locals obtinguts sense gaire esforç (amb una bona investigació en trobaríem molts més) que demostren, entenc, que la xarxa feixista és més topida i forta del què ens hem pogut pensar i que ha servit, entre altres coses, per fer llistes d’Alianza Popular (després del PP) fa uns anys i de PXC més recentment. És una xarxa complexe i canviant que utilitza paraigües molt diversos per incidir socialment: des de l’anti-immigració a la nostàlgia del franquisme, passant per l’ultranacionalisme (normalment espanyol, però també català i/o europeu), el nacional-socialisme més o menys explícit, el hooliganisme futbolístic o determinats cultes juvenils i musicals. De casos d’individus que han passat per diversos d’aquests grups, des dels més pintorescos, com els ”Españoles bajo el yugo del Separatismo”, fins als més violents o els aparentment més civilitzats, en trobaríem dotzenes arreu del país. Per sort, les baralles ideològiques i, sobretot, les rivalitats personals els lleven força i capacitat d’incidència. També per sort, malgrat l’atur i el desastre socio-econòmic que patim, sembla que els anticosos contra el feixisme de la nostra societat són encara prou forts (de moment..) i limiten la implantació de l’ultradreta a nivells relativament residuals. Malgrat això, però, encara són capaços de fer mal, ni que sigui de forma miserable i traïdora com divendres passat a la porta de l’Stroika.

 

Publifikazioa
15.12.2011 | 9.24
El pont de febrer
31.03.2014 | 8.59

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I com aquests cas a Manresa a totes les poblacions del país. El president de l’¡Institut Municipal d’Educació de Barcelona, senyor Manuel Medeiros, va ser secretari d’organització de PxC, i trànsfuga després de les eleccions a Unió Democràtica. Mort de Franco, cap ruptura, cap denúncia per genocidis, tothom callat, una transició ‘modèlica’. Alguns partits polítics feixistes en dansa, i ràpidament tots aixoplugats dins Alianza Popular més tard Partido Popular.
    En altres paísos existeix un partit de dretes-feixiste amb cara i ulls. Aquí no. Sabem que hi són, que van canviant de partit un día sí i un altra també.
    Estem ben envoltats. La transició ha estat una enganyifa i de llibertats en el nostre país ens en falten i moltes.
    Salut ! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.