Passa en molts altres àmbits de la vida i de la política, però en el cas concret de l’independentisme les crides i demandes d’unitat, d’oblidar divergències i anar tots a la una, són una constant. I és lògic, perquè els obstacles que ens separen d’aquest objectiu concret, la Repúblca Catalana, no són ni pocs ni menors i, per tant, una certa coordianció que ens permeti sumar forces en moments clau és imprescindible.
Ara bé, d’aquí a proposar, com es fa cada dos per tres, que les diferents forces polítiques independentistes es dissolguin en entitats, manifestacions o candidatures unitàries, hi ha un pas, des del meu punt de vista, del tot excessiu.
En aquest sentit, cal recordar que l’actual situació de col·lapse econòmic i d’agreujament de les condicions de vida de la gent que vivim en aquest país té molt a veure amb la nostra inclusió en aquest projecte fallit i depredador anomenat Regne d’Espanya, per això n’hem de sortir, com abans millor; però té a veure, també, amb una crisis general d’un determinat model productiu, econòmic i social, el capitalisme, d’abast supranacional i enfront al qual les respostes i actituds són clarament diverses. Cal evitar disputes personalistes i fer un cert esforç per no convertir el matís en una escissió, d’acord, però faríem un flac favor a la causa de l’alliberament nacional si amaguéssim la pluralitat de plantejaments socials i polítics que existeixen a la nostra societat. Els independentistes tenim dret a sumar-nos al projecte polític que millor s’adigui a la nostra manera de veure el món més enllà de la qüestió cabdal de l’adscripció estatal. De fet, si el què volem és, precisament, ser un país diguem-ne normal, no té cap sentit amagar el què aquí i arreu és un fet, la contraposició de propostes polítiques que representen interessos i sectors socials diversos. Però és que, a més, la millor manera de fer créixer la base social de l’independentisme és precisament aquesta, oferint als catalans i catalanes tot l’espectre ideològic que aquesta mateixa societat reclamaria i reclamarà quan ja tinguem bandera a la ONU. És per tot això que l’esquerra independentista, i la gent de la CUP més concretament, treballa i treballarà en espais independentistes amplis, com Manresa decideix o Manresa per la Independència, per posar exemples propers, però sense amagar ni aparcar la distància que ens separa d’altres forces polítiques que també diuen estar a favor de la Independència. Per això el proper 11 de setembre ens manifestarem per la Independència, com sempre hem fet, però també ho farem per la justícia social i contra un model de societat i d’economia que considerem francament millorable. I això potser no ens farà més patriotes que la resta, però tampoc menys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Lululemon Yoga Clothes
Women’s Mulberry Handbags Bayswater Cow Suede Shoulder Bag Black