Adam Majó

Xuts a pals

11 de gener de 2010
4 comentaris

“La societat no existeix”. 30 anys de neoliberalisme.

Hi ha persones individuals i
hi ha famílies, però la societat com a tal no existeix.
  Aquesta
frase, perversa però genial alhora, de Margaret Thatcher, podría definir un
dels fenòmens polítics més significatius del passat tombant de segle. Comença
amb la pujada  al poder d’aquesta
senyora, al Regne Unit l’any 1979, i de Ronald Reagan als Estats Units, l’any
següent, i acaba amb la presa de possessió de Barack Obama, trenta anys més
tard, coïncidint amb una crisi econòmica mundial provocada per l’especulació
financera i immobiliària, producte, precisament,  de la manca de regulació en les grans transaccions de
capital. Un moviment polític anomenat neoliberalisme pels seus nombrosos
detractors, que veu de dues fonts principals, l’anti-intervencionisme econòmic
i el conservadorisme ideològic.

La primera característica
d’aquest corrent ha estat, paradoxalment, el seu allunyament del arguments bàsics
del liberalisme clàssic. Si bé és cert que defensaven  (tot i que no sempre ho feien)
l’abaixada d’impostos generalitzada i la desregulació dels mercats, també ho és
que han reforçat les restriccions a la lliure circulació de persones
(intervenint, per tant, en el mercat de treball) i no van dubtar a  donar suport a dictadures i dictadors
diversos (des d’Augusto Pinochet fins a les monarquies teocràtiques àrabs). De
fet, el seu liberalisme era més que relatiu fins i tot en el terreny econòmic,
facilitant els monopolis i l’amiguisme, com en les privatitzacions de grans
empreses públiques fetes per José Maria Aznar als anys 90 o el control sobre
els governs Bush (pare i fill) per part de determinades corporacions
empresarials, o la mateixa intervenció militar a països exportadors de petroli,
amb l’objectiu confès de controlar-ne els circuíts de  comercialització. Ni tant sols feren efectiva la reducció en
la despesa pública, traslladant-la, això sí, dels serveis socials, la sanitat
i l’educació, a la seguretat i la guerra. Però és en el camp de la moralitat i
les llibertats individuals on aquests suposats  liberals més lluny eren de ser-ho. La seva proximitat
pèrsonal i ideològica als sectors més conservadors i repressors del
cristianisme, tant el catòlic com l’evengèlic, han impedit que tots plegats
avancem més depressa en el reconeixement dels drets i llibertares individuals.

No és cert, doncs, que l’any 2009
hagi estat tant dolent. Ens ha permès, com a mínim,  donar el certificat de defunció a una proposta polítitca que
ha fracassat a tots nivells i a la que només queda el consol d’haver vist
passar per davant la porta de casa el cadàver del seu pitjor enemic, el
socialisme de matriu soviètica.

Endorfines
15.06.2012 | 5.09
Gespa artificial
08.11.2008 | 3.17
Un país és un invent
20.03.2013 | 10.51

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Us adjunto el text de la Maggie. Veureu que m’he pres algunes llibertats a l’hora de traduïr, però crec que es manté plenament els sentit.
     

    Epitaph for the eighties? ‘there is no such thing as society’

     

    “I think we’ve been through a period where too many
    people have been given to understand that if they have a problem, it’s the
    government’s job to cope with it. ‘I have a problem, I’ll get a grant.’ ‘I’m
    homeless, the government must house me.’ They’re casting their problem on
    society. And, you know, there is no such thing as society. There are individual
    men and women, and there are families.
    And no government can do anything except
    through people, and people must look to themselves first. It’s our duty to look
    after ourselves and then, also to look after our neighbour. People have got the
    entitlements too much in mind, without the obligations. There’s no such thing
    as entitlement, unless someone has first met an obligation.”

     

    Prime minister Margaret Thatcher, talking to Women’s Own
    magazine, October 31 1987

     

  2. Desconeixia la citació exacta. M’imaginava, simplement, que Thatcher deia que no existia la “societat” (there is no such a thing) sinó únicament els “individus”. Però no. Existeix allò que volem que existeixi. I Thatcher no vol una “societat”. Però sí vol “individus” i “famílies”. I és que el neoliberalisme sempre ha necessitat de recórrer al conservadorisme (neoconservadorisme). I per això, Thatcher, a diferència dels individualistes honestos, encara “veu” famílies.

    Em recorda això als “individualistes” nord-americans de la branca “anarco-capitalista”. Per ells, tampoc no hi ha societat. Per molts d’ells, a més, no hi ha família. Únicament hi ha la persona. Però, meravelles de la tècnica jurídica, les “persones jurídiques” també són persones. De forma que les “corporacions” (empreses, companyies, trusts, consorcis, etc.) són considerades “persones”, amb drets humans inclosos. Per això la Disney (que nega drets de creació als seus treballadors) malda per defensar els drets de propietat intel·lectual “individual”.

    Hi ha també altres individualistes “de dretes” que, tot i negar l’existència d’una societat humana, sí parlen de “races” o de “nacions”.

    Pel mateix preu, podríem dir que no existeix l’individu. No és més que una suma de cèl·lules. O, similarment, que no existeix la cèl·lula, que no és més que un ensamblatge de molècules. Diríem, com Demòcrit, que “tot és àtoms o buit”.

  3. Si el deute públic americà astronòmic i l’intervenionisme dels estats europeus en l’economia, en la pressió fiscal i condicions cada vegada més exigents per mantindre una classe política en mans dels mateixos de sempre i cada vegada més benestants i quan els interesos de les grans corporacions amb més influència política tracten de controlar tot el que és al seu abast i cada vegada tenen majors instruments per a fer-ho, d’això no s’en pot dir ben bé liberalisme econòmic.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.