Hola Adam nomes comentar que n’es de bo el teu enfoc davant la problematica urbanistica. Tan sols apuntar-te que en el decurs de les obres d’aquest sector de Berga van apareixer restes d’un poblat a l’aire lliure de caçadors recolectors que s’hauria pogut integrar, però a les hores, com ara per cert, hi ha una nul.la sensibilitat pedagogica i cultural.
Adam Majó
Xuts a pals
9 d'abril de 2013
1 comentari
La plaça de la Font del Ros
La plaça de la Font del Ros, al barri del mateix nom, a Berga, no em consta que hagi guanyat mai un premi d’arquitectura ni crec que la posin com a exemple a la facultat de la matèria, tot i que, en tots dos casos, podria estar justificat. M’explico. D’entrada, i tot i que el nom no fa la cosa, per les seves dimensions, configuració i funcionalitat, aquesta plaça ben bé podria rebre el qualificatiu de parc, d’altres de més petits s’anomenen així. La seva disposició espacial és tan senzilla que em veig amb cor d’explicar-la amb quatre ratlles. És un espai rectangular, amb un parc infantil protegit amb tanques de fusta en un extrem, un espai més o menys central on s’hi ubica un cobert, per quan cal aixoplugar entarimats, unes taules de ping-pong i d’escacs, d’aquestes fixes, i un racó, prop d’on juguen els nens, per la terrassa del bar més proper. El què queda de plaça l’ocupa un paviment compacte útil per tot tipus d’activitats, des de jocs amb pilota, fins a patinatge o balls de qualsevol mena. Tot plegat envoltat per un parímetre d’arbres, parterres enjardinats i bancs per seure. L’encert i la utilitat de l’espai es fa evident així que fa una mica de sol i la plaça que sembla un parc s’omple de canalla que juga, de pares que s’ho miren fent el vermut, de gent gran que reposa, de nanos que empaiten pilotes o de ganàpies que planegen el proper cap de setmana. Potser li faltaria alguna referencialitat explícita, algun element simbòlic més o menys monumental (un arbre, una escultura, el què sigui…) que li donés un xic més de personalitat. No cal amoïnar-s´hi, aquestes coses acaben apareixent, tard o d’hora.
El què és important, i fins i tot distintiu, és que l’espai fa la funció que ha de fer, la d’equipament públic útil, molt útil, per als veïns i veïnes del sector. Un equipament que millora de forma evident le condicions de vida de la gent que en gaudeix convertint-se en allò que alguns en diuen salari indirecte i formant part, també, d’aquest concepte recurrent que coneixem amb el terme una mica cursi d’estat del benestar. I és precisament per això, perquè l’espai públic, els carrers, les places, els parcs, són també polítiques socials, que ajuden a millorar la vida de tothom però molt especialment de les classes populars, d’aquells que no tenen jardins privats ni segones residències a la platja i la muntanya, que sap tant greu quan es desaprofiten bones oportunitats. I estic pensant, ja hi deveu haver atinat, en dos espais de Manresa de dimensions i potencialitats semblants a les de la Plaça de la Font del Ros: el Parc Vilaclosas, a la Plaça catalunya, car, caríssim, de construir, antipàtic i solitari; i la plaça Milcenenari, que hauria de ser un parc polivalent per un barri que en necessita un d’aquestes característiques i que segueix sent un aparcament lleig, mal ubicat i molt poc utilitzat, que dona una nefasta imatge de la ciutat als visitants que arriben a l’Alberg, (per cert) un dels pocs equipaments hotelers que ens queda.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!