Adam Majó

Xuts a pals

24 de juliol de 2009
2 comentaris

La Pista Castell, de nou.

Hi havia una època en que Manresa comptava amb una sala polivalent cèntrica i versàtil, un pavelló de bàsquet que s’utilitzava amb gran èxit per una pila d’altres activitats, des de mítings polítics fins a balls populars, passant per trobades, dinars i concerts, molts concerts. La pista Castell no era de titularitat municipal -ara sí que ho és- però els propietaris, el CB Manresa, s’avenien a llogar-lo a qualsevol entitat que hi volgués organitzar un acte públic. L’espai tenia evidents deficiències però donava un resultat excel·lent. A mitjans dels anys 90, però, l’ajuntament va començar a denegar permisos per fer-hi activitats no esportives, adduint manca de seguretat, fins a prohibir-ho definitivament. L’alternativa que oferiren fou el vell Congost, que no va anar mai tant bé com la pista  del carrer Circumvalació; era lluny del centre, costava compatibilitzar-ho amb les activitats esportives, requeria una pila de tràmits burocràtics i presentava una seria de buits legals que deixaven als organitzadors, i al mateix ajuntament, amb el cul a l’aire si mai passava res. Finalment, totes aquestes dificultats i la voluntat de la regidoria d’esports de dedicar aquest espai exclusivament al bàsquet, i properament a la gimnàstica, han eliminat el vell congost de la llista d’equipaments susceptibles d’encabir concerts de música i actes culturals diversos.


L’alternativa? Anar-nos-en a Santpedor, a cal Llobet, o a Sant Joan, a Cal Gallifa, municipis molt més petits però que si que compten amb una sala polivalent de les característiques requerides. A Manresa, la opció, defensada per l’actual equip de govern abans de les darreres eleccions era convertir la Sala ciutat en una equipament d’aquest tipus, traient les butaques i adaptant els accessos. Posteriorment el regidor de cultura es va desdir de la proposta al considerar, potser encertadament, que aquest edifici haurà de desaparèixer per eixamplar la plaça Sant Ignasi i dignificar l’entrada al museu comarcal. En deu anys  hem passat de tenir un equipament que funcionava, amb deficiències, però funcionava, a no tenir-ne cap. Davant aquesta realitat, la CUP fem una nova proposta que s’ha inclòs en el Pla d’equipaments: Construir una sala polivalent on ara hi ha la Pista Castell, integrada al parc (amb una coberta vegetal, per exemple) i coherent amb l’anomenat eix de la música que va dels Conservatoris al Kursaal. No caldria re-qualificar l’espai, perquè el parc admet un  cert ús cultural, i recuperaríem un equipament que quan funcionava va demostrar amb escreix que era l’idoni per encabir concerts de música popular i moderna, i balls, i trobades, i dinars populars i mitings…
Primer de maig a Manresa
06.05.2009 | 10.45
Convergència no.
17.11.2010 | 12.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Potser semblava una idea caduca, però els que vam anar a la pista castell en concerts o altres activitats sabem que un equipament d’aquest tipus (polivalent) al centre serà garantia d’èxit. A més, evita haver d’agafar el cotxe per anar al congost o a fora de Manresa…

    MOLT BÉ DE RECUPERAR LA REIVINDICACIÓ!
    PISTA CASTELL SÍ!

  2. Això mateix!
    L’obertura al parc és una idea fantàstica, permetria a l’estiu programar a l’aire lliure, a dalt, i vincular la poca natura manresana amb la poca cultura programada, i  potser fer un petit amfiteatre a l’aire lliure… i fer una tarrasseta a l’antic edifici de radio Catalunya.

    Penso que si no la volen/poden fer nova en breu, es podria aprofitar la vella provisionalment, que ara per ara una mala sala és millor que res, o que el congost, no? la volem ara, pels humans que estem vius avui dia, pels joves que estan per merèixer i per sistema opten per les discoteques com a oci nocturn, pels artistes que necessiten un espai… (A vegades un espai desaprofitat pot ser de gran valor per la carrera d’un músic que necessita estudiar sense molestar els veïns, d’un pintor que necessita espai, d’un acròbata… i els centres cívics estan a petar!)

    Caldria però, acondicionar acústicament la sala (ben fet valdria molt, fet més “cutre” no val gran cosa) a fi de fer-la acústicament viable.  La veritat és que té una sonoritat pèssima. En 15 anys els equips de so i els espais han canviat molt, i la nostra oïda s’hi ha acostumat, i també el so dels grups… pocs de nosaltres seriem capaços ara mateix de soportar un concert de rock dur a la pista Castell amb un equip de pressupost baix com els d’aleshores.

    En aquesta societat sembla que si no estrenes ja no serveix, si no s’inaugura no va bé, sino tallen cintetes no els és útil.  Pensareu que sóc un cutre (i potser tindreu raó) però per mi: una capa de pintura, un escenari, alguna reforma més i com a la resta del planeta (que no neda en l’abundància, vaja que no és el primer món econòmic, però que tampoc s’atura).  Aleshores ja es podria començar a crear, a ballar i a fer país. Possibilisme si us plau.  A l’art no li calen butaques de bellut ni parets de fusta per ser noble. Tampoc li calen equipaments milionaris com el del Kursaal per tenir públic. 

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.