Adam Majó

Xuts a pals

29 de març de 2012
1 comentari

La marxa enrere no sempre funciona

Fer paral.lelismes entre la sexualitat i la política està una mica suadet, ho admeto, però aquest cop no me n’he sabut estar. La marxa enrera, com sabreu, és el més universalment util·litzat dels mètodes anticonceptius. Es caracteritza per la seva simplicitat (es tracta de retirar just abans de culminar), perquè produeix una certa sensació d’insatisfacció, en tots dos, i, sobretot, pel seu elevat índex d’error (molt sovint falla).

L’aparent deriva independentista de Convergència (arreu) i Unió (a Vic) sembla clarament dirigida a pressionar l’interlocutor (suposant que n’hi hagi) en la negociació pel concert econòmic (dèien), pel pacte fiscal (diuen) o per un “bon” acord de finançament (diran). Per això cada cop hi ha més estelades als mítings de CiU, i es crida In-inde… quan guanyen les eleccions, i sorgeixen grups de Convergents X la Independència, i una pila de pobles i ciutats (Barcelona no…) governats per aquest partit-coalició s’uneixen a l’Associació de Municipis per la Independència, i en Pujol pare diu que ara votaria que sí, però que d’aquí a cinc anys ja ho veurem,  i alguns alcaldes que no ho tenien clar són forçats a posicionar-se, mentre alguns empresaris (encara pocs) propers al partit s’apunten al Cercle Català de Negocis, i anuncien que volen aprovar una llei de consultes, i converteixen el seu Congrés en el festival de l’eufemisme polític i “el tu ja m’entens”, i l’Alícia fa veure que s’enfada…

Segurament és el joc de sempre, la puta i la Ramoneta, al matí pacto amb el PP i a la tarda m’ho faig perdonar amenaçant amb fotre el camp, trec l’espantall de l’estalada per veure si així m’accepten uns punts més en l’IRPF…Però estan anat massa lluny, en les mobilitzacions diverses per la independència cada cop hi ha més pujolistes de tota la vida. Molts regidors i regidores, i algun diputat al parlament, afirmen que aquest cop és de veritat, que si abans que acabi l’any no s’assoleix un pacte fiscal que doni la famosa clau de la caixa a la Generalitat, i que redueixi de forma molt significativa el dèficit fiscal, l’espoli, s’avançaran eleccions i, de guanyar-les, es convocarà un referèndum d’autodeterminació. I si no és així, repliquen, estriparan el carnet.

El pacte fiscal quedarà, com a màxim, en un mal acord de finançament, com els anteriors, i en Mas no farà els passos que caldria per avançar cap a la Independència (tant de bo m’equivoqui). Farà marxa enrera. El què no està tant clar és que tota aquesta gent que s’han apuntat a la il.lusió (la de veritat), que s’han cregut que ara sí, que o caixa o faixa, que han sortit al carrer i han perdut la por heretada de la guerra, i d’abans, ara es conformaran a tornar a casa, a resignar-se, a renunciar a la idea. Vull pensar que no, que, aquest cop, la marxa enrera no funcionarà.

 



Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.