Adam Majó
Xuts a pals
La línia
A la catòlica Itàlia només el 7% dels nens i nenes van a escoles catòliques concertades, a França menys del 14%, a Àustria el 6% i a l’encara més catòlica Irlanda no arriben a l’1%. Als països moderns i rics que sempre ens posen com a model els alumnes que van a l’escola privada (religiosa concertada inclosa) són sempre menys del 15% (5% al Regne Unit, 4% a Alemanya, 9% a Suècia el 9%, o 2% a Finlàndia) . Només Bèlgica, un altre país on el catolicisme ha jugat un paper decisiu, supera l’Estat espanyol en tant per cent de nens que van a l’escola privada concertada. Al país de la cervesa de cireres la proporció és del 50% mentre que al regne de l’atur i l’especulació immobiliària frega el 30%. No tinc dades de Catalunya ni dels Països Catalans (ja passa, això) però no m’estranyaria que la proporció fos encara més alta en favor de l’escola concertada i, sobretot, de l’escola propietat d’ordres religioses diverses. On segur que el pes d’aquesta mena d’esoles és superior al de la mitjana europea, estatal i catalana és a Berga, amb i dues escoles de primària de titularitat privada i catòlica per dues de titularitat pública.
Algú dirà que això és així perquè, davant el desinterès per l’educació de governs diversos, l’església va haver d’omplir el buit que l’estat deixava. L’argument fluixeja perquè molts dels governs i règims que van abandonar o desassistir l’escola pública –el franquisme, sens anar més lluny- tenien el suport actiu i entusiasta de la mateixa església catòlica. Dit d’una altra manera, ja els anava bé que l’estat no fes la seva feina perquè així podien intervenir en l’educació i l’adoctrinament de milions de nens i nenes.
Sigui com sigui, el cas és que al segle XXI i al nostre país tothom està d’acord en què l’educació pública de qualitat ha de ser una de les prioritats de qualsevol govern i la societat ja no està disposada a acceptar que des de l’escola s’imposi una determinada visió religiosa del món ni, encara menys, que es divideixi els nens i nenes en funció de les creences dels seus pares. De fet, a la majoria d’escoles concertades vinculades a l’església catòlica ja no hi ha monges ni capellans i tant el model pedagògic com el contingut són els mateixos que a l’escola pública. Si ja no cal que substitueixin l’estat alhora de proporcionar educació i si ja han renunciat a la missió evangelitzadora a través de l’escola, no s’acaba d’entendre quin sentit té mantenir l’enorme estructura d’escola catòlica del nostre país, si no és pel possible negoci que aquesta pugui generar. En qualsevol cas, segurament no canviarem aquesta realitat heretada de tants anys de desastre educatiu d’un dia per l’altre, però si que podem caminar progressivament cap a més i millor escola pública. Per això no s’entèn que, davant la davallada de la nataltat, la Generalitat es plantegi que la línia que s’ha d’eliminar a Berga sigui a l’escola pública i no a la concertada. Sembla que finalment seran els pares i mares qui, amb les preinscripcions, determinaran qui es queda amb una línia menys. Tan de bo siguin moderns i triïn pública.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ensenyament, al meu parer, tindria de ser el que els pares vulguessin, més enllà de públic, privat o concertat (i, clar, de “modernitats”).
Si és privat, el normal seria que fossin els pares qui paguessin el 100% del seu cost (o, en el seu defecte, l’entitat propietària).
La concertada tindria de desapareixer. Si és manté és per raons pecuniaries i, també, per mantenir els privilegis de l’església católica romana.
Sobre l'”adoctrinament”, aquest es trova a tot arreu. Conèixent l’institut on va el meu fill (de titularitat pública 100%) i l’única escola “protestant” de Catalunya, prefereixo l'”adoctrinament” de l’escola protestant.
Atentament