Adam Majó

Xuts a pals

20 de juny de 2016
5 comentaris

La CUP i el Procés, crònica d’una relació difícil.

El Procés és un moviment cívico-polític que pretén aconseguir la Independència de Catalunya en els propers mesos o anys i que compte amb un expressió popular relativament transversal  i amb una aliança conjuntural i acotada de forces polítiques reflectida a les institucions. La CUP és l’expressió electoral i organitzativa d’un moviment polític que pretén aconseguir la Independència i el socialisme al conjunt dels Països catalans.  És evident que els objectius d’un i altre fenomen no són els mateixos, però també sembla evident  que el primer objectiu ens apropa al segon i que aconseguir treure del Regne d’Espanya a la meitat del territori dels Països Catalans i a més de la meitat dels seus habitants no és una fita secundària sinó una passa endavant d’enormes  proporcions.

Alguns, al si de la CUP, no ho veuen així i des del primer moment s’han oposat a que l’organització s’impliqui en aquest moviment polític. No veuen clar que s’hagi de treballar amb sectors amplis i sovint allunyats de posicions revolucionàries i encara menys que s’estableixi un cert acord –tàcit o explícit-  amb l’espai representat per Junts pel Sí. Els motius de tal posicionament  els correspon a ells explicar-los, no a mi, el cert, però, és que aquest sector, agrupat entorn a Endavant, ha posat sempre pegues i entrebancs a participar i comprometre’s en això que hem anomenat Procés.

És en aquest context que cal entendre el rebuig de fa uns dies als pressupostos del govern de la Generalitat o les enormes dificultats per assolir un pacte d’investidura. Fets que tenen precedents no sempre coneguts o recordats,  com quan en una Assemblea Nacional es va defensar no participar en el referèndum (el què va acabar sent el 9N) si la pregunta no es referia als Països Catalans,  o quan no es va  voler votar la declaració de sobirania del 2013, o quan la gent d’Arran va creure  incompatible militar en aquesta organització i alhora a l’ANC, o quan el Consell Polític va rebutjar donar suport a l’AMI, o quan en alguns llocs la gent de la CUP es va implicar poc o gens en l’organització de les consultes, o quan no es va participar en la primera manifestació de l’ANC i fins i tot es volgués expedientar als militants que si que ho feren, o quan es va intentar muntar una plataforma paral·lela a la PDD…

I, malgrat tot, el Procés necessita a la CUP, per sumar per l’esquerra, i la CUP necessita el Procés, perquè és l’augment de l’independentisme el què l’ha empentat endavant.  Sense un veritable  compromís de la CUP amb el Procés, la independència s’allunyarà en el temps -cap al futur- i  també la CUP -però cap al passat-.

Pisos buits
21.10.2008 | 1.02

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sense ETA i kaleborroca pot haver-hi independència. Sense PNB no hi haurà independència. Al País Basc el procés és d’esquerres. Fins que no sigui transversal no seran imbatibles. De la mateixa manera a Catalunya amb Convergència hi haurà independència.

  2. Alguns militants de la Cup prioritzen la seva “esencia” per sobre dels interessos del que s’en diu Procés. Una mena d’orgull sectari els impideix de colaborar amb gent que, encara que coincidint amb l’independentisme, creuen que els hi pot treure mérits o difuminar/repartir protagonismes.

  3. Vol dir que la Independència i el neoliberalisme de CDC son acceptables? Per qué en el cas de la CUP això es inacceptable i el cas de CDC no? Cal possar uns pressupostos autonòmics, amb retallades i privatitzacions que van molts més anys enllà de lo que dura aquesta legislatura de transició, com a condició per tirar endavant el Procés? Siguem seriosos, no. Això no anava dins del full de ruta.

Respon a salvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.