Adam Majó

Xuts a pals

4 de març de 2015
0 comentaris

La batalla pel centre-esquerra

Després de 16 anys de dura i frustrant oposició, es podia esperar que quan CiU recuperés l’alcaldia de Manresa es dediqués a desfer l’obra del tripartit, a recordar constantment la nefasta herència rebuda i a practicar una política desacomplexadament de dretes.  Però no. L’any 2011 guanya les eleccions i no es dedica a acomiadar personal de l’ajuntament, ni a impulsar requalificacions de terrenys, ni a reduir despesa social. Tampoc abaixa l’IBI, tal com li demanen insistentment sectors afins de la ciutat, ni estableix cap pacte tàcit amb el PP (com sí que va fer en altres etapes) que li permeti governar amb comoditat sense haver de cedir a cap ni una de les propostes de la oposició. Res de tot això, tot el contrari. De fet, ja d’entrada CiU va presentar una llista amb un perfil diguem-ne moderat, amb un alcaldable que es definia com a social-demòcrata i un equip liderat per l’home a qui el sector més conservador del partit havia barrat el pas anys enrere, amb gent de la seva confiança i afinitat i amb una quota demòcrata-cristiana de perfil ideològic baix. Més enllà de la convicció personal amb la qual els membres de l’equip de govern manresà han adoptat aquesta línia política conciliadora i lleugerament escorada a l’esquerra, el què és evident és que hi ha hagut, també, un càlcul electoral i de futur. CiU sap que a la seva dreta hi té molt poc a guanyar. El referent nacional els separa del PP i en dificulta el trasvassament de vots, i, per altra banda, la condició de partit políticament incorrecte de la PxC l’allunyen de la moderació convergent. Amb el gruix del vot de la gent d’ordre assegurat, CiU està en condicions d’anar a jugar en camp contrari i disputar els votants de centre-esquerra als seus teòrics propietaris tot mirant de deixar enrere la vella imatge de partit de botiguers i tietes missaires. A Manresa, com a tot Catalunya, ser de dretes no ven.

Situant-se en l’espai de centre-esquerra, CiU no només espera consolidar i ampliar la seva majoria a la ciutat, sinó que també prepara el terreny per hipotètics pactes post-electorals i sobretot posa traves a possibles reedicions del tripartit. Amb aquest panorama, els dos partits que fins ara rivalitzaven per aixecar la bandera de l’esquerra moderada i de la social-democràcia hauran de fer un esforç suplamentari per marcar perfil propi. Així, Esquerra es presentarà a les eleccions com a garant del procés independentista davant les ambigüitats de CiU i el dilacionisme de Mas, i el PSC, contrariament, mirar de retenir part de les seva bossa de votants als barris perimetrals, aprofitant que ICV-EUiA no aixeca el cap i en dura competència amb dues forces emergents, Ciutadans/Ciudadanos i Podem/Podemos. La batalla per l’espai en teoria més ampli del panorama electoral, el centre-esquerra, està servida.

I un altre dia, si tot va bé, parlaré de l’espai nítidament d’esquerres i de la CUP.

 

Catalunya-ciutat
03.02.2017 | 11.35
Un estat a Palestina
20.08.2019 | 1.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.