Adam Majó

Xuts a pals

17 d'octubre de 2016
0 comentaris

La batalla de la Guia

No, no hi ha cap batalla de la Guia. El títol l’he posat per cridar l’atenció. El què hi ha és un present d’abandonament per part de la propietat -l’empresa pública espanyola ADIF que és qui té la obligació de tenir cura dels edificis i de l’espai públic- i un futur en debat entre els partidaris de recuperar l’espai agrícola i natural preexistent i els partidaris de mantenir l’actual urbanització.

Jo soc dels primers. De fet, va ser la CUP, quan un servidor n’era regidor, qui va proposar que s’introduís la desurbanització d’aquest espai del terme municipal en el nou POUM que s’està acabant de discutir. I ho vam fer a partir d’una reflexió senzilla: després d’anys d’excés constructiu i urbanitzador, calia, no només aturar l’expansió urbana, sinó també, allà on fos possible, revertir-la. I un lloc on això és possible i aconsellable és en aquest barri prototípic de l’urbanisme franquista. Un urbanisme que construïa, no on calia de forma racional i planificada, sinó on hi havia disponibilitat de sòl encara que fos en un indret desconnectat de la resta de la ciutat i de la xarxa de serveis i socialització que proporciona. Eren barris aïllats on es concentrava una població molt homogènia des del punt de vista econòmic i de classe que acabava tenint dificultats per formar part de la dinàmica ciutadana. Un model urbanístic que ara, per sort, ja ningú defensa.

L’aposta per la desurbanització d’aquest espai va lligada a un altre projecte que genera consens a la ciutat i que no és la Manresa 2022 (als jesuïtes els importa un xiulet el què passi a la Guia) sinó  l’Anella Verda. I és que si no deixem clar al POUM que el futur d’aquest espai és la desurbanització, la reincorporació d’aquest espai a l’entorn natural i agrícola, el què pot passar és que quan les perspectives immobiliàries canviïn, ADIF n’expulsi als seus veïns i veïnes sense contracte, reubiqui als quatre llogaters que hi quedin i s’ho vengui tot a una promotora que enderroqui els actuals edificis per construir habitatges moderns -a mitja hora de Barcelona per l’autopista i amb vistes a Montserrat- destinats a satisfer la demanda metropolitana.

Que la operació no és senzilla? Certament, els manresans i manresans sabem perfectament que ADIF no compleix els seus compromisos i obligacions i que no és una empresa amb la que sigui fàcil dialogar. Però el POUM és un projecte a llarg termini (molt més enllà del 2022…) i en tractar-se d’una empresa pública la seva actitud i funció canviarà quan modifiquem –aviat, espero- el marc polític actual. I que a Manresa manca habitatge social? Per descomptat, però en tenim molt de buit repartit per la ciutat, en molt millors condicions i inserit com cal en la trama urbana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.