Adam Majó

Xuts a pals

7 d'agost de 2013
3 comentaris

Independència per canviar-ho tot

Independència per canviar-ho tot, sí, o quasi tot. I és que qui pensi que la independència consistirà, només, en un simple canvi de banderes i uns quants calés més a la butxaca (la de cadascú o la de tots), s’equivoca. Fundar un nou Estat, fins i tot quan es fa de forma relativament poc traumàtica i en un món tant petit i interdependent com l’actual, obliga a replantejar-se una pila de qüestions, que d’altre manera es mantindrien inalterades per inèrcia, i és una ocasió immillorable per posar al dia el l’estructura jurídico-política i adaptar-lo a les necessitats i demandes de la societat que l’ha fet possible. 

En aquest sentit, nosaltres, la gent de la CUP, estem convençuts que aquella màxima que diu que les lleis sempre van per darrera de la societat és especialment certa en el nostre cas i que la majoria social d’aquest país és, ara ja, força més progressista, o d’esquerres, o com vulgueu dir-ne, que l’actual marc legal. Estem conençuts que si fem casar, simplement, les lleis i la societat ja farem un salt endavant considerable, i que si, a sobre, aprofitem l’avinantesa per canviar percepcions i fer créixer il·lusions, els canvis poden ser prou significatius com per convertir-nos en un referent en l’àmbit europeu i mediterrani. En posem alguns exemples: D’entrada sembla evident que la majoria de catalans i catalanes som partidaris que la nova república sigui precisament això, una república, superant anacronismes pre-democràtics i de mal gust. Una república laica; sense exèrcit, o que en tingui un de mínims (per als que ens agraden les desfilades i les marxes militars) i estrictament defensiu; on la protecció del patrimoni natural passi per davant, quan calgui, del dret a la propietat privada; on es gravin les transaccions immobiliàries fins al punt de fer-ne impossible l’especulació; on es persegueixi i penalitzi el frau fiscal i els seus còmplices (determinats països, per exemple); on es garanteixin drets i serveis públics bàsics, com l’educació i la sanitat, però també la mobilitat, l’habitatge o l’accés a la natura; on es reformi el sistema electoral per fer-lo més senzill i sobretot directe; on es facin realitat allò de que és català, o catalana, tothom qui viu i treballa, o vol treballar, a Catalunya (als Països Catalans, de fet) i així ho desitgi, hi afegiríem alguns, i que, per tant, s’ampliessin els drets ciutadans, inclòs el dret a vot, a totes les persones que viuen de forma estable en aquest país; on la producció d’energia no estigués en mans de quatre monopolis sinó de les institucions públiques i dels ciutadans; o que comptés amb una banca pública potent capaç de tenir un paper decisiu en l’economia del país. Podríem ampliar la llista, evidentment, fer-la més ambiciosa i agosarada. Dependrà de nosaltres, de la implicació de la gent en el procés que ens ha de portar a la independència, de la voluntat d’incidir-hi i de la capacitat de sintetitzar una agenda social de majories. Si no ho fem, si no mirem de conduir, alhora que empentem!, el procés, algú altre ho farà per nosaltres i ho farà amb els objectius oposats: Independència perquè no no es toqui res, o quasi res.

 

ETA i nosaltres
09.05.2018 | 12.48
Manresa no és Lleida
25.04.2016 | 1.36

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. pensar en l’estat que tindrem. I l’hem d’anar preparant. S’han de canviar moltes coses: vicis nostres, vicis del conformisme autonomista, vicis importats i encomenats pels espanyols, vicis generals… País nou, país net! No el farem pas perfecte, és clar. Més val no somiar. Però intentarem el millor. Clar, també. 
    Ara, no oblidem: primer hem de tenir la independència. Lluitem per la independència i no ens distraiguem. Se sent poc la paraula independència al nostre Parlament des que Solidaritat no hi és. Sense independència s’esfumarà l’esplèndida oportunitat de refer el país.  
  2. “No diguis blat que no estigui al sac i ben lligat”. També em ve al cap una d’espanyola que diu: “Quien mucho abarca, poco aprieta”. Podeu treure vosaltres mateixos les conclusions addients.
    Salut i independència! 
  3. Ja, ja, ja! I a quantes marxes i desfilades militars has pogut assistir amb satisfacció, més enllà de les del cinema???

    Abans de pensar amb qualsevol possible exèrcit català, crec que primer hauríem de parar-li els peus al que paguem. Les lleis són possibles de trampejar (que ja m’agradarà veure-ho), però qui les empara no tant!

    No hauríem de prendre consciència (ara que pel que sembla són moments bons per fer-ho) de què abans, molt abans, de fer-nos cap il·lusió caldria dinamitar l’exèrcit espanyol?

    I potser seria tan senzill com afegir els pressupostos reals de Defensa a tots i cadascun dels cartells que pengen de les parets dels nostres centres sanitaris, educatius i culturals denunciant les retallades… O ni tan sols així?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.