Adam Majó

Siguem clars, tenim un problema d’incivisme al nucli antic de Manresa. Que la ciutat antiga no presenti
l’aspecte que tots voldríem, que per molta gent segueix sent un barri poc atractiu alhora d’escollir residència o que, en conseqüència, la renda per càpita dels seus actuals habitants segueixi sent la més baixa de la ciutat no es deu únicament ni als infortunis de la història (ciutat tres vegades incendiada), ni a la seva excentricitat (per raons d’orografia Manresa ha crescut al costat del núcli històric, no al seu voltant), ni als retards i desencerts dels Ajuntaments diversos. Tenim un problema de percepcions i actituds que ens està passant factura; de comportaments que obliguen a marxar a veïns i veïnes que no estan disposats a suportar incomoditats i deficiències, que fan tancar botigues per manca de clients de proximitat, que impedeixen que els carrers i places estiguin a l’alçada dels reclams arquitectònics que hauríen d’atreure turistes i visitants i, en definitiva, que ajuden a perpetuar aquest aspecte de ciutat inacabada, mig abandonada, que presenten tants carrers i places de la Manresa antiga.

Entre aquestes actituds clarament incíviques, la més greu, evidentment, és la de tots aquelles persones i entitats que mantenen durant anys pisos, locals, immobles sencers o solars, morts de fàstic, buits i en mal estat, i que han convertit aquesta zona de Manresa en el lloc amb el percentatge més alt d’habitatges desocupats. Propietaris que ni hi viuen, ni ho fan servir, ni ho lloguen, ni ho rehabiliten, ni s’ho volen vendre al preu que toca.  En tenim mostres per tot arreu: els solars buits que enlletgeixen la plaça del Carme o l’Alfons XII, les cases buides del Barreres, del Pedregar, d’en Botí, de Vallfonollosa, de les Escodines o Sobreroca, espais emblemàtics com la Sala Ciutat, l’auditori de Sant Francesc, els Jutjats vells, l’antiga Cambra de comerç o el casal de la Creu roja, horts i jardins que no fa servir gairebé ningú, com el de les germanes Caputxines o el que dona a sobre Na Bastardes… La majoria d’aquests edificis són vells i amb prou feines s’aguanten drets i en alguns casos els propietaris no es dignen ni a fer el mínim manteniment que marca la llei, com a l’edifici del Carrer de Sant Miquel, a tocar a la placeta, apuntalat amb tanques municipals, d’altres són edificis acabats de construir al final del boom immobiliari que ara no interessa posar al mercat (com a la plaça Immaculada).

Que qui són aquests incívics? Hi ha de tot: Caixes d’estalvis que havien portat el nom de la ciutat,  manresans de tota la vida que no volen viure al barri però que tenen prou diners com per mantenir l’herència dels avis tancada amb pany i clau, especuladors diversos, l’esglèsia catòlica (que no paga IBI), el mateix l’Ajuntament de Manresa…