Adam Majó

Assistir als punts de trobada
temàtics i discutir les prioritats del programa (que no és electoral, perquè
abans de les eleccions poca gent se’l llegeix, sinó de treball, per als propers
4 anys). Participar activament als actes 
públics de la campanya, i d’abans, parlant-hi, fent música, ballant o
distraient a la canalla. I, sense pujar dalt de l’escenari, vetllant perquè tot
vagi a l’hora. Dir unes frases davant una càmera i aparèixer en els vídeos de
campanya. Pensar, gravar i editar aquests vídeos. Posar gairebé 28.000
paperetes dins de 28.000 tríptics. Donar la cara, sortint als cartells i papers
diversos que després es veuran per tota la ciutat i arribaran a gairebé totes
les cases. Rumiar, redactar i editar tot aquest material de campanya.
Dedicar-se durant setmanes a 
recollir totes les aportacions, casar-les amb el programa marc i fer-ne
a redacció definitiva. Moure tota la paperassa, física o digital, que ha de
permetre presentar la llista electoral. Administrar amb cura els 12.000 euros
destinats a la campanya. Etiquetar i vendre les 150 ampolles de vi del pla de
Bages que han servit de bo d’ajut. Dissenyar-la, aquesta etiqueta. Enganxar els
cartells als plafons de fullola. Penjar els plafons a les faroles (alguns massa
baixos, és cert, demanem disculpes). Sortir a treure plafons un cop ha passat
el gran dia (encara en queda algún, ho sé).  Posar el nom a la llista de suport, perquè tot-hom sàpiga a
qui es votarà. Sortir a empesquinar cartells per les parets de la ciutat.
Configurar i mantenir vius el web, el Facebook i el Twitter. Preparar les rodes
de premsa i assegurar-se que, si els mitjans no venen, rebin igualment la
informació. Defensar les propostes de la candidatura a casa, a la feina, al bar
o al carrer. Votar, evidentment. No votar, perquè no es creu en anar a votar,
però alegrar-se públicament dels resultats que hem obtingut. No votar-nos,
perquè es prefereixen altres opcions, però admetre igualment que no anem mal
encaminats.