Adam Majó

Xuts a pals

21 de juliol de 2008
2 comentaris

Gent de cervesa

Sovint sent-ho a dir que l’hàbit de veure cervesa és un costum importat dels països germànics i anglo-saxons, i que aquí, als països més o menys mediterranis, sóm gent de vinya, de vi. Sempre m’ha semblat una afirmació reduccionista i per tant equivocada. De fet, les primeres restes d’un producte més o menys proper a la cervesa no es troben ni a Baviera ni a Bohèmia, sinó a Egipte i a Somèria, a l’Àfrica i a l’orient mitjà, i a Europa els primers vestigis cervesers s’han trobat, precisament, en la cultura Ibèrica, concretament, en unes excavacions arqueològiques prop de Lleida. Foren aquestes civilitzacions les que primer descobriren que els cereals, barrejats amb aigua, fermenten, i que el líquid resultant és prou nutritiu i estimulant.
També és cert que, posteriorment, amb l’eclosió de l’Imperi Romà i durant l’edat mitjana, s’extengué arreu del mediterrani el conreu de la vinya. I que el vi, amb més grau alcoòlic i, potser, més complexitat gustativa eliminà la producció de cervesa. Tant sols mantingueren l’elaboració d’aquest producte els territoris que a causa del clima no podien produïr raïm i sí, en canvi, grans quantitats de cereals, sobretot ordi.

És, doncs, en aquests països del nord d’Europa on la cervesa esdevé la principal, sinó l’única, beguda fermentada de consum generalitzat i on la seva elaboració es perfecciona. S’hi introdueixen nous sistemes, com el maltejat o l’ús de lúpuls, i en resulten una gran varietat de tipus: des de les fortes cerveses belgues d’abadia, fins a les Ales britàniques, més o menys fosques, fortes o aromatitzades, passant per les pàlides Kölsch, les Porter o les Stout Irlandeses (la dels records, per exemple), les Weissbier (barrejades amb blat) o les Alt germàniques. La producció de cervesa adquireix una importància econòmica i cultural destacable, fins al punt que l’any 1516 es promulga l’anomenada Llei de puresa (Reinheitsgebot) que en garanteix, encara avui en dia, la qualitat del procés d’elaboració.

Tot això trontolla quan l’any 1842, a Pilsen (actualment Txèquia), aconseguèixen aïllar un nou tipus de llevat que dona una cervesa molt més transparent, fàcil de produïr en grans quantitats i, molt important!, capaç de guardar-se durant molt més temps i a temperatures més altes. Neix, així, la cervesa moderna, la Rossa, la Lager ( magatzem, en alemany).
Aquest nou sistema, lligat a la producció industrial i a la distribució a gran escala s’extén per tot el món, començant pels paísos del sud d’Europa. Així, l’any 1864 Louis Moritz obra la primera fàbrica de cervesa de Barcelona i el seu consum s’extén ràpidament entre les classes populars.
Ja fa, per tant, més de 125 anys que hem incorporat la cervesa, al costat del vi, a la nostra vida. Considerar-la encara un costum o una moda forana seria tan absurd com pensar-ho del futbol a Barcelona, el bàsquet a Manresa o el rugby a Perpinyà. Fa tants anys que demanem mitjanes als bars, que fins tot hem oblidat que aquesta mida es referia, originalment, a la meitat del tamany normal, els 66 CC, molt populars encara a Itàlia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Doncs jo dec tenir el paladar lliscat, però prefereixo deu vegades una bona cervesa a un vi d’aquests que diuen que són tan bons. Que voleu que us digui, jo no li trobo la gràcia, al vi. Potser sóc massa primari, o potser encara no he tastat prou vins. La cervesa és molt més agraïda, i no necessites cursets per a saber-la apreciar. Dels tipus de cervesa, jo prefereixo les lagers i les helles. No deprecio les stout i les ales, però en poca quantitat. Ara bé, el millor de la cervesa és la cultura que l’envolta, sobretot a centre-Europa. Vaig tenir el privilegi d’assistir a la Oktoberfest 2006, i us puc assegurar que mai no ho oblidaré. I això que hi anava amb un nen de dos anys!

Respon a Jordi Masdeu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.