Adam Majó

Xuts a pals

16 d'octubre de 2014
6 comentaris

Francesc Frutos i Gras

Si no sou històrics militants comunistes o estudiosos de la política catalana i espanyola del darrer terç del segle XX, és molt probable que el nom que encapçala aquest article no us digui massa res. Francesc Frutos i Gras nasqué l’any 1939 en el sí d’una família pagesa de Callela, al Maresme. De ben jove, i en plena clandestinitat, ingressà al sindicat Comissions Obreres i al Partit Socialista Unificat de Catalunya d’on fou destacat militant. Tant és així que  més endavant, mort el dictador, obtingué l’acta de diputat al Parlament de Catalunya formant part de les llistes d’aquest partit. Un any després, però, el 1981, té lloc el V congrés del PSUC en el qual es produí la traumàtica escissió que donà lloc al PCC i que encara avui explica la llarga corriola d’inicials amb les quals en aquest país els hereus de la tradició comunista oficial es presenten a les eleccions. Francesc Frutos, representant del sector anomenat leninista, intentà situar-se en mig dels dos sectors enfrontats -l’eurocumista i el prosoviètic- i evitar la trencadissa. En no aconseguir-ho deixà la militància a Catalunya i es traslladà a Madrid on les tensions internes dins la família comunista no tenien l’abast que tenien aquí. Després d’una anys a l’ombra de Julio Anguita, l’any 1998 el relleva a la secretaria general del PCE i l’any següent es presenta a les eleccions generals de número 1 a les llista d’IU  a la província de Madrid, lloc on tradicionalment els partits espanyols situen el candidat a la presidència del govern. D’aquella campanya en recordo perfectament alguns detalls significatius. El primer que en Francesc havia canviat de nom i ara es deia Francisco, o Paco, el segon, molt més preocupant, que en tota la campanya i en les diverses visites que feu als Països Catalans, el candidat comunista va evitar sempre la seva llengua materna i va utilitzar  exclusivament el castellà en les seves compareixences públiques. En Francisco no tant sols havia assumit íntegrament la seva espanyolitat –opció perfectament respectable- sinó que s’havia deixat arrossegar per una de les característiques centrals del nacionalisme espanyol, l’anticatalanisme, una forma com moltes altres de racisme. Per això van posar especial cura a evitar que milions d’electors potencials de tot l’estat s’assabentessin per la televisió que IU volia posar a un català que parlava català de president del govern del Regne.

Feia anys (catorze!) que volia escriure sobre aquest lamentable cas, però no ho havia fet perquè no volia que semblés que ho aprofitava per atacar als companys d’ICV o EUiA. Ara , però, veient que Francisco Frutos és un dels impulsors i signants del manifest per la unitat del poble (espanyol) treballador i que en el seu compte de twitter no dubte en qualificar de nazis a tots els independentistes, m’ha semblat oportú fer-ho. No tan per atacar-lo a ell –tampoc caldria- sinó per recordar fins a quin punt l’odi als catalans i a la catalanitat forma part constituent i transversal del nacionalisme espanyol.

El rerapaís
06.07.2017 | 3.24
Deixo la CUP
17.11.2017 | 2.32
Bombes
25.10.2011 | 5.25

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Estàvem al cas Adam. Els que tenim una certa edat ho vam viure amb estupor. Centripedisme ideològic matisat pel nacionalisme. L’únic ademocràtic transversal existent a Ibèria.
    GRÀCIES 😉 M’HA AGRADAT QUE ALGÚ AMB CONEIXEMENTS HO DIGUERA.

  2. Amb tot respecte, i amb agriment per permetre que al vostre bloc es puguin fer comentaris, sincerament trobo molt minsos els seus arguments contra en Paco Frutos (vostè que sembla coneixer la nostra historia, tindria que saber que sempre fou així anomenat) Definir a Frutos com a nacioanalista espanyol és simplement una mostra de que no ha llegit res del que escriu, dir que designa com a nazis a tots els independentistes, una falsetat. Alguns, com ell, que varem jugar-nos la llibertat i altres coses, per Catalunya, la democracia i una societat millor n’estem fins el nassos de que la defensa d’una Espanya solidaria, justa i lliure de corrupcions i injusticies, (amb Catalunya al seu si) , sigui equiparada, per vostes, els independentistas, al que defensen el PP, Ciutadans, UPD i aixó de la Societat Civil Catalana aquestaq. I escolti, el temps demostrarà que moltes de les tactiques, tecniques,i objectius d’aquest invent l’ANC-Omnium i el seu aparell de propagada, s’acostan en exces a comportaments massa propers al nacional-socialisme, o si vol, també al nacional-comunisme. Disculpi les faltes no tenia corrector a ma.

    1. Com quedem????
      Ell, segons vostè, no tracta de nazis els independentistes. Hauriem de confirmar-ho als seus twits. Però que poc heu trigat vos a titllar l’ANC de nacional-socialistes….
      Jo també vaig ser al PSUC fins a l’escissió. Veig que encara es continua amb el mateix xip…

      Molt d’agrair que l’Adam ens refresqui la memòria.

    2. RESPOSTA AL SR.RAMON SALVAT
      fins ara no coneixia al Sr.Paco Frutos, un cop llegit l’article i la seva resposta me he dedicat a buscar informació sobre aquest nostrat lluitador i la veritat pensava trobar coses mes interessants, però la seva trajectòria política no es gaire gratificant diguem-ho suaument, va pactar amb el sr.Zapatero No???????, va deixar IU per les moltes critiques que rebia i per la seva mala gestió oi ????????.
      es nacionalista espanyol, clar que si, i no es una opció lìcita ?????? això l’equipara als nacionalistes de dretes, no senyor, però no deixa de defensar una Espanya unida.

      que als independentistes ens diu nazis I TANT!!!!!!!
      PACO FRUTOS 11/09/2014 14.30 HORES
      escuchar a los nazional-catalanes es regresar al tùnel del tiempo. es defìcil no asociarlos a los energúmenos franquistas.
      ANC OMNIUM TENEN EL SEUS OBJECTIUS MOLT LÍCITS IGUAL QUE ELS OBJECTIUS QUE VOSTÈ TÈ, I PER TANT RESPECTABLES. L’ han obligat alguna vegada a fer alguna cosa en contra del seu criteri???????? Li han faltat al respecte alguna vegada???????? ells fan la feina que creuen i lluiten pel que creuen, igual que vostè
      TORNA VOSTÈ A COMPARAR ANC OMINUM com el seu company FRUTOS amb els nacisme, mala cosa, els veig molt ressentits , no serà pura enveja perquè vostès son incapaços de oferir a la gent que tant està patint res interessant, i que ells son capaços de moure a milers de persones, totes les persones que mouen, creu que no tenen criteri propi, que els hi han begut l’enteniment??????. TANT IMBECILS ELS CREU.
      Sap que, de veritat arreglin Espanya que bona falta fa, si son capaços i algú els escolta clar.

    3. Carai, Ramon Salvat, veig que no nomes soc jo el que explica batalletes. Hi ha una cosa que no canvia pels “chinos” com voste. Quan la guerra civil Andreu Nin era un feixista, han passat 80 anys i ara els feixistes son els independentistes, la questio es emmerdar als que defensen el poble i anar fent la viu-viu. Doncs si, sou vosaltres, com sempre, la punyetera reaccio, sempre al servei dels enemics del poble. El pitjor es que els altres ho fan per diners i vostes de franc.

  3. Bon dia, senyor Salvat.
    Vos feu una afirmació que trobo completament injustificada i ofensiva per a tots els demòcrates que lluiten per la independència del nostre país. És aquesta: ‘…dir que designa com a nazis a tots els independentistes, una falsetat.’
    En el bloc personal del Sr. Frutos (http://franciscofrutos.blogspot.com.es/), en un post de data 4 d’octubre, hi trobo aquestes frases:
    ‘CUANDO LA IZQUIERDA REAL SE DIFUMINA.
    En Catalunya, en la medida que han ido retrocediendo hasta casi desaparecer las organizaciones de la izquierda real, han engordado las ideas identitarias, abstractas e iletradas. Los demagogos que controlan, o quieren controlar, el poder político y económico, han inventado enemigos imaginarios y crean barreras entre pueblos y personas que tienen los mismos intereses y a los mismos enemigos.’
    Crec molt sincerament que en el millor dels casos el senyor Frutos ha estat molt imprudent en les seves afirmacions, no li sembla?
    Si llegeix el post al que em refereixo, podrà comprovar que la meva cita no és pas treta de context, ans al contrari, ja que la segueixen afirmacions encara més discutibles.
    El saludo atentament i quedo a la seva disposició.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.