Adam Majó
Xuts a pals
Fam, de Carles Selrac
Fam
Ja ni clapo, sempre barrino
No enraono, només rumio
Quan no penco, m’encaparro
Però a la feina, no rendeixo
Sense fam, no sé jalar
Desganat, ja res no endrapo
Per cercar-te sempre friso
La falera em fa la guitza
Quan et clisso, m’atabalo
Quan et guaito, em neguitejo
No em fas cabal, sinó t’estorbo
I quan t’emprenyo, s’em balaies
Si m’esmenten, m’escarneixes
Que m’emboliqui, no t’amoïna
Quan t’empaito, tu m’engegues
I si t’encalço, m’estomaques
Prou que m’atanço, però tu m’esquives
Mira que em bellugo, però tu no et mous
Te me’n dono i se m’espolses
Que jo et vulgui, te’n refot
A ulls clucs et seguiria
Rera teu rodolaria
Però estimar-te és una murga
I a patir no se avesar-me
De fer el llepes, n’estic tip
D’acotar-me, ja en tinc prou
Buit de paciència, toco el dos
Fart de mal, mira que plego
Tasto uns cigrons i els trobo bons
Planxo l’orella, a cor que vols
Engalta un xut que val tres punts
Posa’m un raig que estic content
S’alça el sol i les faldilles
Fa olor d’estiu i calces noves
Surto al mercat
I omplo el cistell
Ara ens trobem, adeu-adeu
Ara ens creuem i ja no bado
Ves que no sigui, que de tu passo
Que tot plegat fos calentura
Potser et refiaves, però m’és igual
Ara passejo amb el cap alt
Sento un xiulet, ve del meu mòbil
És un missatge, segur que ets tu
Carles Selrac
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’amic Carles Selrac m’ha fet arribar aquesta mica d’escrit i, tenint en compte que arriba St jordi i tota la cursileria que hi va associada, m’ha semblat que tampoc passava res si el publicava.