Adam Majó
Xuts a pals
17 de juny de 2009
2 comentaris
Estètica urbana
Durant molts anys, a Manresa, quan algun bar o restaurant demanava permís per posar una terrassa d’estiu en un lloc que no fos el Passeig de Pere III, se li deia que no, que les terrasses es posaven allà i enlloc més, que així s’havia fet tota la vida. Al Passeig els permisos eren de mig any, del 15 d’Abril al 15 d’octubre, independentment de si aquell any el calor s’avançava o allargava. Ara, per sort, tot això és una mica més flexible i podem prendre’ns una gasosa a l’aire lliure en molts altres carrers i places de la ciutat, condicionats per la meteorologia i no pels reglaments municipals. En el que es manté una potser excessiva rigidesa és en l’aparença d’aquestes terrasses. Ha de ser un determinat model de para-sol, de taula i de cadira, i no pot figurar-hi propaganda de cap mena. Això suposa un encariment de costos pels establiments, però té una certa justificació estètica. El que resulta paradoxal és que al costat d’aquests para-sols muts i homogenis s’extèn una filera de sucursals bancàries amb rètols lluminosos sense cap regulació ni limitació. Vull dir que si som estrictes en la estètica dels carrers, places i passeigs, siguem-ho amb tot-hom, no?
Ja sabem que allò que és lleig o maco és prou relatiu, però no som pocs els que trobem, per exemple, que els rètols aquests de propaganda governamental de l’anomenat pla Zapatero (costen1500 euros cada un i només a Manresa n’hi ha una dotzena), no acaben de lligar amb l’entorn on estan situats; el de davant de l’edifici del casino, per exemple.
Al barri vell és on, segurament, els nyaps estètics són més identificables. La torre del portal de Sobreroca, per exemple, molt encertadament restaurada, queda deslluïda per un solar abandonat, mal tancat i ple de brossa, situat just al costat. De fet, són poques les places del nucli antic que no tingui el seu corresponent solar fastigós. N’hi ha un a la plaça de Sant Ignasi, fent de queixal a la fila de façanes principals, un altre a la plaça del Carme, al final del carrer del mateix nom, a la plaça d’en Creus, entre Arbonés i les Piques, a la plaça de la Reforma, quan comença l’Alfons XII, a la placeta del cap d’amunt del carrer Pedregar, darrera els Carlins, o a la plaça Montserrat, al costat dels jutjats. Tots aquests solars són privats i l’ajuntament no hi té una responsabilitat directa, però segur que amb una mica d’interès i perseverància s’haguéssin trobat formules per desencallar–los, sobretot aquests anys darrers, en que el totxo movia tants diners. Micro-cirurgia urbanística, se’n diu ara, sovint, molt més eficaç, alhora de millorar l’aspecte d’un barri històric, que els grans projectes milionaris.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona aportació, Adam, com ja ens tens acostumats!
A partir d’ara aniré pel carrer mirant de trobar altres exemples on la micro-cirurgia podria fer miracles: segur que en trobem a cabaços!
Com que sé que el tema dels trens et va, lligant-ho amb l’estètica, et diré que tot els que són els encontorns de les vies són francament millorables.
Semblen espais que ningú hagi de veure, com les habitacions dels malsendreços.
Tant hi fa: renfe com catalans. L’ajuntament, tots els ajuntaments per on passen les vies, potser no hi tenen responsabilitat directe, però si les administracions, no?