Adam Majó

Manresa té 4 estacions o parades de tren i un dia, quan es construeixi el  baixador del Congost, en tindrà 5. D’aquestes, totes tenen un nom més o menys definit (Viladordis, Baixador, Manresa Alta i Congost) excepte la més antiga de totes, la que inicialment s’havia dit del Nord, perquè hi operava la companyia “del Norte”, i ara oficialment es diu Manresa però tothom l’anomena “la RENFE”. Tard o d’hora, per tant, ens hauríem de plantejar un nom definitiu per aquesta estació. Un nom que no anés tan lligat a la companyia o companyies que hi operen sinó a la seva ubicació a la ciutat com ara Manresa-Cardener,  Manresa-Centre Històric o, simplement, Manresa Centre.

Sigui com sigui, el cas és que sempre que parlem d’aquesta estació i dels trens que hi passen  ens queixem de la mala qualitat del servei i de l’excessiva durada del trajecte fins a Barcelona.  Que per anar fins al centre de la gran ciutat  es trigui gairebé 80 minuts i que els usuaris hagin de patir  tantes deficiències és un desastre, dificulta que la gent  de Manresa i comarca es plantegin determinats estudis, feines o activitats i redueix, per tant, el seu ventall d’oportunitats.  Ara bé,  les línies de tren, com les carreteres, tenen dos sentits, de pujada i de baixada. Així, una trajecte de 50 minuts  en tren còmode i modern fins a la Plaça Catalunya de Barcelona -perfectament possible amb unes inversions importants però raonables- no només aproparia Barcelona als manresans i manresanes sinó que també situaria   Manresa al mapa per a molts habitants de l’àrea metropolitana estricte. De cop, aquesta ciutat i sobretot la zona més propera a l’estació, el centre històric,  resultarien un lloc atractiu on instal·lar-s’hi per a persones que treballin a Barcelona però puguin valorar les avantatges de viure en una ciutat petita, amb un bon nivell de serves públics, un entorn natural i agrícola privilegiat i una correcte  oferta cultural i comercial. I no tant sols resultaria atractiva per a persones i famílies metropolitanes, ho seria també per a visitants d’una de les ciutats més de moda d’Europa i del món, que podrien trobar raonable allotjar-se en establiment situat en un barri vell mil·lenari des del qual cada 20 minuts sortirien trens que els portarien al cor de la gran ciutat en menys d’una hora. Amb aquesta perspectiva, potser l’hotel cèntric que Manresa necessita però no aconsegueix començaria a semblar possible.

El tren, en definitiva, no és només un servei públic bàsic que hauríem de defensar amb la mateixa intensitat que defensem les escoles o els hospitals, és també, al segle XXI com ho va ser al XIX, un factor de dinamització econòmica i social de primer ordre i un oportunitat única per a un centre històric com el manresà situat en un extrem de la ciutat però just al costat d’una estació de ferrocarril centenària però sense nom consolidat.